Avui us presentem el nou web de Catalunya Proposa i reprenem la nostra activitat després d’uns mesos d’inactivitat.

Com a tret de sortida d’aquesta nova etapa hauríem pensat escriure un article que analitzés la situació política actual del país i del moviment independentista. Finalment, però, i després de revisar els nostres Acords per la Confluència, hem decidit que, malgrat que varen ser escrits el 2017 i publicats el 2020, son encara totalment vigents i que, reproduir-ne alguns dels paràgrafs més importants, és la millor manera de reprendre l’activitat de Catalunya Proposa.

Síntesi dels Acords per la Confluència:

 “De l’anàlisi que fem des dels grups Proposa en surten unes conclusions i aquestes s’especifiquen en el que nosaltres hem denominat Acord x la Confluència. Son els punts essencials, els criteris, que hem definit de com està plantejat l’enfrontament. Només a partir d’aquests punts i recolzant-nos amb ells, podem definir una Estratègia, que en el nostre cas definim com Estratègia Compartida.”

(6è punt AxC. Estratègia Compartida)

“Tenint clar, per tant, quins son els greuges que patim, la impossibilitat de resoldre’ls dins l’EE, per les innombrables proves de com ho ha fet fins ara, sabent que l’EE és i actua com estat colonitzador, sabent que aquest planteja la confrontació com una lluita pel poder, sabent quines son els sectors socials catalans interessant en aconseguir la plena sobirania, i per tant que l’objectiu és la independència del país, i sabent que això no es podrà fer si no és mitjançant un acte de ruptura unilateral.”

(5è punt AxC. La unitat per a qui la vol)

Per això

“...5.- és necessària la unitat a tots els nivells, sobrepassant la posició dels partits i essent suma i no divisió”

(6è punt AxC. Estratègia Compartida)

“Totes aquestes eines i en tots aquests fronts han de ser utilitzades per les nostres forces en les que hi podem distingir per una banda la ciutadania i les seves entitats, tant d’acció política com l’ANC, OC, Catalunya Proposa, i un conjunt de petites entitats polítiques que en aquests moments actuen aïlladament i que un objectiu és que arribin a sumar esforços, conjuntament amb entitats de la societat civil molt diverses des de culturals fins a esportives, etc, etc.

Per l’altra banda els partits pròpiament constituïts que tenen la seva actuació primordialment en les esferes institucionals. Caldrà analitzar com els partits no son els instruments, les eines adequades per liderar el camí cap a la independència, perquè en realitat son eines per gestionar institucions, però no per tenir un enfrontament contra un estat.

Ciutadania i Partits han d’arribar a actuar conjuntament per tenir més força en tots els fronts on està plantejat l’enfrontament contra l’EE. I Tots ells en bé d’una Estratègia Compartida.”

(6è punt AxC. Estratègia Compartida)

“Hem vist, també, com Espanya ens depara un tracte com a colònia i actua clarament com un país colonitzador, és a dir, un estat dictatorial. En definitiva Espanya ha plantejat la lluita deixant clar que qui mana a Catalunya és ella i no el poble català ni cap organitzador d’aquest en el seu nom, i ha plantejat el combat com una nació enfrontada amb una altra per dominar-la. I hem vist que sols si entenem que la lluita està situada a aquest nivell podrem definir una estratègia conjunta, compartida i que pugui ser guanyadora.

...

També hem vist com, tal com ha plantejat la lluita l’Estat Espanyol, per Proclamar la República es podrà fer amb les eines de la democràcia i la lluita noviolenta, però amb un acte de ruptura clara i, per tant, unilateral.

Hem vist també que plantejar, per part de les forces independentistes, com a premissa essencial, per definir una estratègia, que hi hagi una hegemonia d’uns partits (bàsicament d’esquerres), en front d’altres és un gran error perquè només fa que atiar enfrontaments entre companys de viatge. També hem vist que no es pot arribar a la independència, eixamplant la base i plantejant una negociació amb l’estat espanyol, perquè és aquest que, com hem dit, ha plantejat la lluita en la confrontació, tal com s’ha vist amb la repressió sistematitzada des del 2017 amb unes 3.000 persones represaliades en una causa general.

Tot aquest plantejament és el que ens porta ineludiblement a establir una unitat de les forces independentistes per poder lluitar amb alguna garantia contra un estat molt poderós i disposat a saltar-se tota norma democràtica si cal per tal de defensar “la unidad de la patria”. Aquesta unitat s’anirà forjant amb qui la vulgui fer, sense esperar a la totalitat dels actors implicats. Es tracta d’evitar l’enfrontament i avançar a través d’acords sobre punts concrets perfectament consensuables.

En definitiva aquesta unitat s’ha d’anar teixint des de la base, des de grups d’organització territorials que han de desbordar la posició conservadora dels partits i ha de buscar la suma i no la divisió per plantejaments partidistes”

(7è punt AxC. L’estratègia Compartida és incompatible amb signants del 155.)

I tot això ens porta a:

“Militar per Catalunya

Amb aquesta actitud la ciutadania agafa les regnes i demostra la seva decisió de comandar la lluita per la república.

Però la característica essencial, sota la que actuen aquests grups, aquest nou tipus d’organització, no és la de militar per un partit o un altre sinó que és la de Militar per Catalunya.

Aquesta militància respon, exactament, a l’esperit que es va viure l’1-O quan tothom defensava els col·legis electorals i ningú preguntava al qui tenia al costat de quin partit era, perquè tothom militava per Catalunya.

Aquest nou enfocament i esperit sorgit, en la pràctica, de la necessitat d’organitzar-se diferentment, és la reflexió i el pas endavant que han de fer tots els nous partits citats anteriorment, inclòs el del President Puigdemont, malgrat que tingui la vocació de partit transversal, que no ho podrà ser mai, i als que s’hi poden afegir entitats, pròpiament de la societat civil com els CDR o com l’ANC, que han d’entendre que han d’aparcar la seva estructura organitzativa actual i han de construir, amb tots els grups ciutadans de base, una nova organització, estructurada per Comissions a l’entorn dels àmbits definits en l’estratègia compartida, que desenvolupin projectes concrets, amb inscripció individual de tots els seus membres, que no tindrà res a veure amb els grups dels que provinguin, i que anirà configurant el que en podem denominar pròpiament un

Moviment ampli i transversal.

Aquest moviment ampli i transversal és aquell que pot trobar la coordinació amb l’Acord per la Confluència, de tots aquests grups.

Aquest moviment, al que alguns sectors han denominat, Moviment d’Unitat Republicana (MUR), és el que ha de liderar l’embat contra l’EE per Proclamar la República declarada el 27-O, amb tots els militants per Catalunya que vulguin fer-ho des de la unitat.

Des de la òptica de l’Acord de mínims per la Confluència de l’independentisme podem començar a treballar units, definint una Estratègia Compartida en cadascun dels àmbits proposats i continuant a partir d’ara amb una nova visió de la lluita a entaular.

El poble hi estem decidits, si els partits no s’hi avenen, tirarem endavant amb els ciutadans que vulguin militar pel país.

És el reset necessari per iniciar l’etapa final i decisiva.

Ho tornarem a fer i ho farem millor!”

(8è punt AxC. Militar per Catalunya, no per un partit)

Creiem que aquets paràgrafs expliquen, encara ara, molt bé la situació en la que ens trobem actualment.

Avui quan redactem aquest article hem sabut l’acord conjunt de Consell de la República, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han arribat a una entesa per manifestar el rebuig de l’independentisme a la reunió que volen fer Pedro Sanchez i Emmanuel Macron a Barcelona el proper 19.

Aquest pot ser un primer pas cap aquesta tan esperada unitat.

No cal dir que Catalunya Proposa ens afegim a la convocatòria i hi serem el dia 19.

Catalunya Proposa

18 de gener de 2023