Acord de mínims per aconseguir la Confluència independentista 

Preparar-nos per saber com es guanya

És absolutament necessari estar d’acord en que la lluita és contra l’EE, que és una perfecte màquina de poder, organitzada per delinquir i espoliar, com a estat colonial, els territoris de les nacions de l’interior de la península, i com a Estat paràsit, extreure tot el que pugui d’un organisme superior al que no pot dominar, però si xopar les subvencions que li proporcioni, com és la Unión Europea.

Si s’accepta aquest anàlisi de la situació , davant tota l’estructura d’un estat molt potent, la única possibilitat d’aconseguir l’objectiu de la independència, és anar totes les forces independentistes i sobiranistes juntes i definint una estratègia compartida.

La Unitat per a qui la vol

Mentre les forces independentistes no es posin d’acord en acceptar aquest anàlisi previ, essencial per situar correctament el nivell on se’ns planteja la lluita, per començar a avançar, sense esperar a que tots es posin d’acord, a dia d’avui es comença a reformular el concepte mitificat de la unitat i per primera vegada es parla “d’unitat per qui la vol, deixant de banda els qui no la volen, la creuen innecessària o un engany partidista. Per evitar estèrils debats sobre quina és la millor acció, s’adopten actuacions quan son consensuades per una majoria d’actors, no necessàriament, per la totalitat dels actors. Per això parlem d’unitat per a qui la vol. Es tracta d’evitar l’enfrontament i avançar a través d’acords sobre punts concrets perfectament consensuables.

La unitat d’acció és complexa i s’ha de trobar la manera en que cada actor pugui explicar les seves propostes. Com hem dit, la millor manera, per facilitar la unió, és treballar per projectes, proposats per algun dels actors implicats i acceptats i millorats per la totalitat, i amb la norma essencial que tots els membres de grups participants diferents han de prioritzar els acords, abans que les posicions pròpies. Aquesta manera d’actuar facilita que les accions es puguin fer des del territori, des de baix i coordinar-se cap a dalt. Amb aquests acords s’han d’acabar les poc eficients o poc útils, accions aïllades, de cadascun pel seu compte, a veure qui és el que pensa l’acció més vistosa, l’acció més “patriòtica” o simplement fer-ne alguna perquè ningú fa res i que en moltes ocasions provoquen la repressió contra els pocs individus que participen en l’acció i que donen la sensació de impotència i frustració. La ràbia acumulada s’ha de saber gestionar de manera intel·ligent i de forma comuna.

En definitiva aquesta unitat s’ha d’anar teixint des de la base, des de grups d’organització territorials i sectorials que han de desbordar la posició anquilosada i burocratitzada dels partits i han de buscar la suma i no la divisió per plantejaments partidistes.

Forma d’organització.

Aquests grups es poden estructurar seguint els següents criteris:

Sorgeixen des de la base ciutadana, és a dir, des de baix.

Son un grup de gent de confiança que s’estructuren a l’entorn de projectes concrets, ja siguin per realitzar un debat, per realitzar alguna acció o conjuntament les dues coses.

Son grups d’empoderament de la gent, aquesta és la seva força, que s’organitzen de manera diferent i exerceixen una nova manera de fer política i aquesta és una nova eina més àgil d’acció.

Son grups profundament lligats al territori on fan la seva actuació.

Des de baix aquests grups tenen la llibertat i la força que els hi permet dur a terme qualsevol iniciativa sense que organitzacions muntades des de dalt puguin aturar la seva actuació si no hi estan disposats.

Actuen com  nodes dins una gran xarxa, de tal manera que si un node es paralitza, per la raó que sigui, la xarxa continua actuant. 

Consideren que per canviar el món s’ha de començar per casa nostra, al nostre poble o ciutat, al nostre País.

Es poden fer accions per aconseguir objectius petits, o grans actuacions. 

El grups no tenen una estructura organitzativa jerarquitzada. No hi ha ningú que mana. Ningú és imprescindible.

Es treballa per projectes. Les propostes concretes son més fàcils de consensuar que propostes més genèriques, que poden ser molt més matizables i debatibles i més fàcils de no arribar a acords.

Qualsevol ciutadà de base, que sigui integrant del grup, proposa un projecte concret i l’explica, i es difon per les xarxes. És aquesta persona qui lidera i mana sobre qualsevol actuació d’aquest projecte.

Els projectes - propostes es difonen a través de gent de confiança i coneguts i es distribueixen per xarxes de proximitat i de confiança.

Si aquesta proposta té sentit, és viscuda i respon a l’interès de la gent, més ciutadans s’incorporen a fer efectiu el projecte. Si la proposta no té sentit, simplement la gent no s’hi afegirà.

Aquests ciutadans nous que s’incorporen ho fan o bé per què son una ampliació del grup de confiança inicial o bé perquè han demostrat la seva activitat participant en algun projecte concret.

Si la proposta té un suport important, s’aplica i simplement farà canviar coses.

Té la capacitat de coordinar-se amb altres grups territorials o sectorials, del mateix territori o territoris adjacents.

Poden col·laborar amb qualsevol altre grup o organització que proposi i lideri alguna actuació adient als objectius del grup al territori.

Al mateix temps els temes que plantegen es poden dur a terme incorporant altres organitzacions que col·laborin amb el projecte

Per la seva estructura poden col·laborar o esdevenir el nucli d’una organització similar ja estructurada i amb nuclis centrals.

Aquesta forma d’acció permet les iniciatives de qualsevol grup territorial, per petit que sigui. Si la proposta és ben acollida, es pot “exportar” a territoris veïns o a tot el país. És una forma de coordinació des de baix i sense que, al principi, es decideixi i s’estructuri des de dalt. Amb tot si els lligams entre aquests grups territorials de gent de confiança, va reeixint, “de per se” es podrà estructurar un moviment a tot el país, que es construeix des de baix. També permet que el territori no hagi “d’esperar” que arribin propostes “des de dalt”, perquè, en moltes ocasions aquestes propostes de dalt no recullen adequadament el batec del territori, i així es pot decidir i actuar des de la seva iniciativa sense haver d’esperar el vist i plau de dalt.

Per actuar així s’ha de tenir iniciativa i saber coordinar-se adequadament i en el moment oportú. En qualsevol cas aquesta estratègia sobre la unitat ha de sobrepassar la posició dels grups i dels partits, ha de ser la suma i no la divisió.

Sols així es pot acordar, des de baix, una estratègia compartida, sòlidament recolzada, que sigui capaç de fer-nos més forts i dur-nos a la victòria.

Catalunya Proposa