EL POSICIONAMENT DE CATALUNYA PROPOSA

Actualitzem les nostres posicions sobre el tema de les renovables i les publiquem recollides en forma de Decàleg en l’apartat de Campanyes del nostre web

Renovables Sí. Ens declarem partidaris decidits de les energies renovables que malauradament el Govern de la Generalitat impulsa amb anys de retard.

Però així NO. El Decret no preveu gairebé res de tot el que exposem en el nostre Decàleg

Per tot això, tal com plantegem al Decàleg, Exigim:

1.- Derogació del Decret 16/2019 de 26 de novembre sobre l’impuls de les energies Renovables

2.- Moratòria de 2 anys, dels projectes en tramitació fins a la disposició del nou document normatiu.

3.- Nou Decret sobre renovables en el que s’han d’incloure els criteris que s’exposen en el Decàleg que definim

I manifestem que:

4.- Donarem suport a tots els moviments ciutadans sorgits al territori que s’oposen a la implantació de l’actual Decret fins que es compleixin els punts del Decàleg que proposem. El territori diu prou!

5.- Farem sentir la nostra veu i farem campanya, al carrer, en els àmbits acadèmics i associatius i fins a les institucions, especialment el Parlament de Catalunya perquè posi en marxa totes les mesures legislatives per una correcta implantació de les energies renovables.

Per aquesta raó estem oberts a participar en un debat, tant a través del nostre web, com en actes de debat presencial, sobre els temes que exposem al Decàleg, per tal d’incorporar totes les opinions que millorin el redactat dels temes exposats.

DECÀLEG DE CATALUNYA PROPOSA SOBRE LES ENERGIES RENOVABLES

“Si a les renovables, al servei de les persones”

1.- Transició energètica. Plans d’eficiència energètica.

El pas de l’actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils al nou sistema basat en la utilització d’energies renovables i netes no el podem fer d’un dia per l’altre. És evident que necessitem un temps per fer una Transició energètica d’un sistema a l’altre. I per fer aquest pas s’ha de regular com el farem.

S’han de regular una colla de normes i acabar i publicar les lleis que falten per implementar segons quines decisions.

Al mateix temps s’ha de prioritzar l’autoconsum i l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica i elaborar i desenvolupar els Plans d’Eficiència Energètica Sectorials que ens falten.

2. Estudi cartogràfic i geològic de tot el país. Plans Nacionals per a les energies renovables.

Catalunya és un país relativament petit i tenim un territori limitat per ubicar les captacions de fonts d’energia renovables i aquestes ubicacions no es poden deixar, en absolut, a la iniciativa de la Llei de lliure mercat.

Cal fer un estudi cartogràfic i geològic de tot el país per trobar els terrenys tècnica i socialment més aptes per les captacions de renovables.

Cal fer un mapa eòlic actualitzat per saber les millors ubicacions, la captació concentrada en camps fotovoltaics extensius (Km100), s’ha de fer de forma que aquests darrers no competeixin per terrenys fèrtils amb la producció alimentària, caldrà diferenciar-ho de la captació de Km 0 molta de la qual ja utilitza sòl ja ocupats per altres usos (cobertes, canals d’aigua, pantans, mitjanes d’autopistes, talussos residuals, etc.), cal marcar les moltes zones d'aflorament, quasi superficial, d´aigües a altes temperatures, cosa que permet exploracions a poca profunditat d'alt rendiment per a l’energia geotèrmica, etc i elaborar els Plans Nacionals per a les renovables

3.- Planificació Territorial consensuada. Acabar la Llei de Territori.

Cal elaborar una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energia renovable. Per aquesta implantació és indispensable que la població de cada territori i les institucions locals –especialment els ajuntaments— hi tinguin un protagonisme actiu que les converteixi en les primeres beneficiàries de les instal·lacions, i no en “convidats de pedra” com ha passat fins ara”.

S’han d’establir acords rurals-urbans que estableixin una relació de bescanvi just i equitatiu pels aprofitaments necessaris per a les urbs i situats en espais rurals i que contribueixi a l’equilibri territorial.

Per això cal acabar lleis com la de Territori per ordenar aquestes infraestructures.

4. Apoderament i coresponsabilitat ciutadana.

Cal facilitar que la societat disposi de la informació de manera transparent perquè pugui ser partícip qualificat en el debat energètic, potenciar la formació necessària en energia i participar en la construcció del nou model energètic.

La societat ha de implicar-se i ser coresponsable en la consecució dels objectius de la política energètica.

Cal reforçar les capacitats de decisió i actuació dels nivells de govern més propers als ciutadans (municipis i regions) amb l'objectiu de construir alternatives, empoderar les persones i restituir-les-hi la capacitat d'incidir sobre els recursos dels seus territoris.

5. Gestió pública i/o mixta (públic-privada) de la gran producció energètica.

La Gestió pública ha de garantir i gestionar la gran producció energètica.

Cal impulsar la constitució d'empreses municipals o mixtes d'energia (similars a les de l'aigua, telecomunicacions, del transport o de la recollida dels residus, ja existents) en l'àmbit de la gestió de la xarxa, de la generació i de la distribució de l'energia.

Cal territorialitzar al màxim l'empresariat productor energètic.

Per portar a terme l'equilibri públic privat en el mercat de l'energia cal establir un mercat equilibrat, on la distribució en alta potència sigui pública i la distribució al usuari estigui en un mercat lligat a la competència.

6. Adjudicació de concessions per captacions concentrades de km 100.

Un cop identificats els terrenys adients per les ubicacions de grans instal·lacions de captacions de renovables i amb el consens del territori, propietaris i governs locals (municipis o comarques) caldrà posar a exposició pública les concessions sobre l’ús de territoris concrets per a la instal·lació de parcs eòlics o solars.

Es redactaran les bases per optar a la concessió amb criteris clars per evitar impactes negatius i els promotors aspirants hauran de presentar la seva oferta, competint amb altres aspirants subjectant-se a les condicions establertes com en tot concurs públic.

Haurien de disposar del certificat d’empresa autoritzada tècnicament per desenvolupar aquesta infraestructura tal com es fa en les grans obres.

Reafirmar el compliment de l’Article 19 del Decret que preveu el desmantellament de la instal·lació un cop acabi la seva vida útil. Una condició imprescindible que haurien de complir és en el dipòsit d’una quantitat (el 80% del preu d’instal·lació?) per tal de que quan es considerés amortitzada o obsoleta la concessió,  l’instal·lador hauria de assumir el desmantellament de la central i restaurar el territori al seu estat inicial.

Finalment, en cada territori, un cop finalitzat el contracte, no es podrà instal·lar una altre central durant un termini de temps fixat i necessàriament s’hauran de trobar territoris alternatius que en faciliten la rotació de les ubicacions.

7. Captació Km 0. Comunitats Energètiques Locals.

Ús de proximitat. Cal incentivar i apropar les captacions d’energies renovables i la producció elèctrica amb l’ús que es fa d’aquesta energia, evitant així les grans pèrdues energètiques en el transport a mitges o llargues distàncies. Per això parlem de captacions a Km 0.

Però d’aquest tipus de captació també en diferenciem dos nivells: En primer lloc les captacions denominades d’autoconsum, per exemple en teulades de cases individuals, familiars, veïns d’edificis, etc.

Per aquestes captacions cal tenir molt present el tipus de Mesures de Finançament com línies de crèdit que permetin finançar les instal·lacions presents amb els estalvis futurs. amb uns pagaments mensuals equivalents al que avui estan pagant a les companyies proveïdores, i amb uns terminis temporals raonables, amb polítiques fiscal que no gravin la captació de proximitat, etc

En segon lloc els projectes Comunitaris petits que no sobrepassin la producció de 10-12MW, en solars d’unes 16-20Ha, per a ús energètic en comunitats més grans que les individuals, per exemple en polígons industrials, en barris, en pobles, etc.

Per aquestes captacions cal fer la gestió d’aquesta demanda de proximitat a través de les Comunitats Energètiques Locals desenvolupant la figura de l’empresa agregadora energètica que gestionarà l’energia d’una col·lectivitat o comunitat local d’energia.

8.- Plans energètics Locals.

Totes aquestes captacions de proximitat, gestionades per les CEL’s han de gaudir, necessàriament dels Plans Energètics Locals.

Així, en un model distribuït de generació d'energia, cal fer èmfasi en el paper protagonista que han de tenir els governs locals en aquest nou model, com a productors o impulsors de la producció i com usuaris d’energia.

Cal que tots els alcaldes i alcaldesses es mirin el seu terme municipal amb les ulleres d’identificar els sòls que tenen potencialment aptes per la captació d’energia.

Seria bo obligar per llei a tots els ajuntaments que facin la tasca d’identificar els terrenys potencialment aptes per a la captació en els seus municipis.

Cal dotar els municipis d'eines que els permetin exercir el seu paper d'actors destacats en la transició energètica cap a un model descentralitzat i distribuït, i lligat al territori.

Les Directives europees que estan pendents de transposició obliguen a que les CELs puguin ser propietàries de xarxes locals de distribució. Cal dotar-se de recursos pressupostaris, per exemple amb els diners de la recaptació de CO2, o bé crear un fons públic (un “revolving fund”) per ajudar a fer néixer projectes comunitaris, que si acaben materialitzant-se, retornin l’aportació que hagin rebut al fons.

9. Sobirania Energètica

Sobirania energètica vol dir tenir capacitat de decidir si s’importen recursos energètics o si es capturen en el propi territori. És desitjable tenir el màxim d’autosuficiència, és a dir, poder captar el màxim d’energia en el propi territori, per tal de ser el màxim de sobirans. Actualment estem lluny de la sobirania i de l’autosuficiència. La dependència exterior, essencialment amb importació de combustibles fòssils, supera el 95%. Per avançar cap aquesta sobirania energètica cal tenir en compte els criteris anteriors i:

Diversificar les fonts energètiques

Accelerar la transició energètica cap a un sistema basat en energies renovables i sense combustió.

Socialitzar i descentralitzar la producció d'energia per diversificar-la i apropar-la al consumidor aprofitant els recursos energètics locals. La captació de recursos energètics a km0 ha de ser incentivada.

Però també cal Potenciar la innovació tecnològica pròpia, amb:

Impulsar l’actuació de l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya) amb programes específics de R+D+I per trobar solucions a l’emmagatzematge.

Desenvolupament de mini eòliques i mini fotovoltaiques per a la captació a Km0, etc

10. Derogació de l’actual Decret de renovables i Moratòria dels projectes presentats.

• Derogació del Decret 16/2019 de 26 de novembre de 2019 sobre energies renovables i un acord en la redacció d’un nou Decret, en un termini de dos anys per acabar les lleis necessàries i l’estudi de l’ICGC

• Moratòria fins a la publicació del nou Decret, de tots els projectes presentats i aprovats fins ara, per saber si les ubicacions presentades, ara, son idònies i pactar-les amb el territori

Catalunya Proposa

21/6/2021

DIARI DE CAMPANYA

ARTICLES I DECLARACIONS