Carta oberta a Salvador Illa

27 de maig de 2021

Sr. Illa

No ens va sorprendre gens ni mica la seva afirmació en una entrevista recent, en la que textualment deia:

“En las mesas de diálogo se puede plantear de todo, pero tienen que ser cosas possibles, y la autodeterminación no es aplicable a Cataluña, porque Cataluña no es una colònia y España es una democràcia plena reconocida”.

En encara no tres línies no es poden dir més falsedats. Anem a pams.

Primera falsedat: “En las meses de diálogo se puede plantear de todo.” Mentida. Se’n recorda vostè quan a Euskadi actuava ETA i des de l’EE espanyol també es deia que en democràcia es podia parlar de tot, però sense violència. I posteriorment ja ho hem vist prou a Catalunya, al nostre Parlament (sap que vol dir Parlament? Lloc on es pot parlar, políticament, de tot) on vostès s’han atipat de portar als tribunals a parlamentaris i molt concretament la seva Presidenta, Carme Forcadell, per permetre el debat de temes polítics de rellevància pel país. És a dir al parlament o a les meses de diàleg es pot parlar del que vostès diguin, per alguna cosa manen hi imposen les seves condicions. Igual que fan les dictadures colonials amb les seves colònies.

Segona falsedat: “la autodeterminación no es aplicable a Cataluña,” Mentida. Per pertànyer a la UE s’han de assumir les seves normes de convivència i, per tant, totes les lleis que fan referència als drets humans bàsics i les lleis defensades per Nacions Unides i assumides per la UE. I vostès ho van assumir a la seva Constitució, per tant l’autodeterminació és una llei que han d’assumir com dins del seu ordenament jurídic.

Tercera falsedat: “porque Cataluña no és una colònia”. Mentida. I ara li explicarem perquè i veurem com Catalunya si que és tractada com un a colònia per l’Estat Espanyol.

Pot entendre-ho més clarament si llegeix el nostre 2n punt de l’Acord per la Confluència on expliquem. Però ja n’hi fem cinc cèntims: https://www.catproposa.cat/document-axc-2

“La concepció que fins ara s’ha tingut d’una colònia és aquell territori allunyat, normalment més enllà dels oceans, de l’estat que l’ha colonitzat per la força de les armes. Però no s’ha pensat, o no s’ha volgut admetre, fins ara, en que es pot exercir aquesta practica colonitzadora per un estat sobre una nació a l’interior de les seves fronteres terrestres. Aquest és el cas d’Espanya sobre Catalunya.

L’EE actua com estat colonitzador perquè no sols no governa satisfactòriament per a tot el poble de Catalunya (és a dir TOT, independentistes i no independentistes) sinó que sotmet per la força a la ciutadania, l’impedeix el seu desenvolupament i modernització, espolia el territori, i fins i tot, darrerament, imposa els seus dirigents, impedint que ho siguin aquells als que el poble ha escollit en unes eleccions. En definitiva una autèntica situació colonial.”

O tal com remarquem més endavant citant un paràgraf de l’entrevista a Vilaweb, que el 6/7/20, l’Andreu Barnils va fer a Ramón Grosfoguel, professor de descolonització de la Universits de Berkeley

“Catalunya no té poder sobirà sobre el seu quefer polític. Està sota la dominació d’un estat imperial. No té ni sobirania fiscal, de fronteres, ni de res important. És una nació sense estat a la mercè d’allò què es decideix a Madrid. Això és colonialisme. No cal que hi hagi una administració clàssica colonial. La colònia es defineix per una relació de dominació d’un estat imperial per sobre d’uns altres pobles. Mira la pandèmia: Madrid va decidir de liquidar l’autonomia de Catalunya i la resta i des d’allà van gestionar les autonomies locals. No hi havia sobirania enlloc. I per això parlem de colònia. A la mercè d’allò que vol l’imperi. Sé que a molta gent li xoca. Però cal començar a dir les coses pel seu nom. Fins i tot en el sobiranisme català costa de fer servir aquests termes. Doncs esteu davant un estat imperial que us aixafa. I no tens sobirania. Els catalans esteu en una situació colonial. I en un procés d’alliberament. I m’agradaria emfatitzar que o els catalans organitzen un front de salvació nacional o s’enfonsaran amb Espanya.”

És evident, per tothom excepte per aquells que viuen de les seves prebendes, però cal que ens hi estenguem més doncs en ple segle XXI sembla inversemblant que al si de la UE pugui coexistir perfectament camuflat, fins ara, un país que actua com a dictadura colonial. Per saber qui ostenta aquest poder li citem algun altre paràgraf del document:

“...l’adversari és el règim del 78, encarnat per les elits dirigents de tots els partits que varen signar el 155, especialment el PSOE, que s’ha tret la mascareta i als que ara hi hem d’incloure Vox....

... És la que estructura l’entramat polític espanyol, que controla el “deep state” i que defensen, polítics, jutges, cossos policials, funcionariat, etc, en primer lloc pels seus propis interessos, recolzant-se els uns en els altres, defensant la “unidad de la patria” per continuar espoliant les colònies que els queden, tot això afavorint, a l’ensems, les empreses de l’Íbex 35 (que representen també les elits financeres mundials i que son les que manen de veritat), que tenen les portes giratòries ben greixinades per acollir els més destacats i els més fidels. I l’estat, amb el diner públic, premia a tots els subalterns que més es destaquen, policies repressors, jutges implacables contra tot “insurrecte”, tots sota la figura del rei, que els dona l’ordre del “a por ellos”, que els aixopluga i que juga de cap indiscutible i blindat de tota responsabilitat. Això és l’Estat Espanyol de caire dictatorial i hereu, més o menys disfressat, del feixisme franquista. Una perfecta màquina de poder i organitzada, sense por, per delinquir, perquè en darrer terme, si les coses es torcen, “la fiscalia te lo afina””

Finalment la quarta falsedat: “España es una democràcia plena reconocida”. Miri no cal estendre’s més en aquesta afirmació. Catalunya és una nació lliure des del 988 fins que va ser sotmesa per les armes, pels borbons espanyols, el 1714. Si vostès fossin una democràcia, deixarien expressar a la població catalana la seva voluntat a través de les urnes i ja vàrem veure com es van comportar quan els governants catalans legítimament escollits per la ciutadania varen convocar el referèndum de l’1-O.

Però la seva afirmació més esperpèntica, perquè corrobora el que nosaltres diem és l’afirmació que fa: “El punto de acuerdo puede darse con cosas possibles y que encajen en nuestro marco de derecho.”.

El franquisme  va viure com estat, prop de 40 anys en “su marco de derecho”, però aquest era un marc de dret feixista, per tant si aquest és el punt amb que vol reivindicar que son una plena democràcia, és un argument que pròpiament se li gira en contra.

En fi no vulgui entabanar al poble català perquè cada dia que passa, tenim molt clar amb quins vividors ens les veiem, com vostè mateix que gairebé tota la vida ha viscut dels diners públics.

Vagi pensant de què viurà a partir de la Proclamació de la República Catalana, pensi que la signatura del 155 és una llosa per tots els que l’han signat perquè s’han declarat, clarament, com enemics de Catalunya.

Catalunya Proposa