el ‘deep state’ espanyol” que trobareu a l’enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/despullar-i-documentar-el-deep-state-espanyol/ que diu:

“Però en el nostre cas hi ha una diferència fonamental, molt ben explicada en el capítol del llibre titulat “A l’espanyola manera”. I és que el deep state espanyol no tan sols representa un estat dins l’estat, sinó que representa la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es fa passar per democràtic.... Especialment en aquest moment en què, gràcies a les sentències judicials europees, es va posant en relleu, també a fora, la realitat profunda de l’estat espanyol i la seua incompatibilitat amb els patrons democràtics de la Unió”.

2.- La revisió de la sentència destapa el ‘deep state’ jurídic, un cop més

Es posa de manifest en la revisió de la sentència del Tribunal Suprem contra els ex presos polítics catalans i amb les euroordres contra els exiliats, després de la revisió del CP espanyol i l’eliminació del delicte de sedició.

Aquest revisió de condemnes és una venjança dels membres del TS encapçalats pels jutges Marchena i Llarena. Els apliquen la nova versió de malversació agreujada (que no existia definida en el moment dels fets) i que vol dir apropiació per a un ús lucratiu dels diners, en lloc de la que no en té que son per a propòsits “deslleials” però no lucratius. Però Marchena ‘interpreta’, de manera totalment subjectiva, que no cal que sigui enriquiment personal sinó que ho és l’ús de fons públics per a finalitats il·legals (?) delictives. Hem de recordar que un referèndum no és cap acte il·legítim (només faltaria) i Marchena ho defineix com a delicte, però no diu quin delicte han comés. En tot cas seria un delicte de desobediència que una de les parts, políticament enfrontades, diu que ha comés l’altra part, però això no es pot acreditar com a malversació i no es poden aplicar les penes que se’ls demana, perquè la desobediència no està penada amb presó, I tot això perquè no els pot acusar de desordres públics agreujats perquè és un altre delicte que no hi era en el CP espanyol den el moment dels fets, tot i que si que els imputa a Cuixart i Sanchez pels fets davant la Conselleria d’Economia, que van ser absolutament pacífics i en que ells es van dedicar a apaciguar l’emprenyada de la gent i, al final, van demanar a la gent que marxessin cap a casa.

I la seva ràbia tal l’explica Josep Casulleras en el seu article “Marchena serveix la seva venjança en set plats freds”, del Vilaweb del 13/2/23 i que podeu trobar a: https://www.vilaweb.cat/noticies/revisio-marchena-sentencia-venjanca/ , en que diu:

“Marchena, enfurismat pels indults i la supressió de la sedició (exigits pel Consell d’Europa) aplica la seva venjança fent la lectura més punitiva possible del nou codi penal” i en el mateix apartat 7 Secessió “impune”, diu:.

3.-“7. Secessió “impune”?   

Manuel Marchena diu en la revisió de la sentència, amb molta amargor, que la supressió del delicte de sedició deixa l’estat espanyol orfe d’un article necessari en el codi penal per a castigar les temptatives de secessió com la del Primer d’Octubre, que es van fer sense violència per part dels organitzadors. “Entre el delicte de rebel·lió i el delicte de desordres públics existeix un espai intermedi que pot allotjar en el futur conductes que atempten greument contra el sistema constitucional”. Segons Marchena, la sedició no era només un delicte contra l’ordre públic, sinó contra el respecte al sistema constitucional. Segons ell, un fet com el Primer d’Octubre, “la creació d’un marc normatiu de ruptura territorial que prepara la secessió d’una part del territori de l’estat […] seria aliè a la intervenció del dret penal.”

Son molt significatives les seves explicacions, que hem destacat en negreta, que representen el fet inequívoc que Marchena està defensant un estat dictatorial i antidemocràtic afirmant tot el que diu, perquè la sentència del TJUE fa una interpretació estricte de la vulneració dels drets d’un GOI i el propi CE Consell d’Europa diu que canvis en les estructures d’un territori no es pot perseguir.

Ens hi estendrem més endavant al fer els comentaris sobre la Constitució espanyola.

4.- En què queden aquestes revisions després de la sentència del TJUE?

Repassem el que diu Gonzalo Boye sobre la sentència i les seves conseqüències en el seu article “Més dura serà la caiguda” a El Nacional del dia 17/2/23 i que trobareu a l’enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/dura-sera-caiguda-gonzalo-boye_972504_102.html

“Els jutges del TJUE van establir, sense marge a interpretacions interessades o banyades de nacionalisme, que "no pot considerar-se un tribunal establert per la llei, en el sentit de l'esmentat article 6, apartat 1, un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d'una base legal expressa que li confereixi competència per jutjar la totalitat dels encausats". I també més endavant:

“Quan un tribunal no és el jutge predeterminat per llei, dit en termes molt col·loquials, aquest tribunal no ho és per a res relacionat amb l'assumpte del qual s'està ocupant. No ho era per dictar la sentència del procés, no ho era per cursar les euroordres, no ho era per demanar el suplicatori contra els eurodiputats i no ho és en aquests moments per revisar unes sentències que mai no hauria d'haver dictat”. I per acabar de reblar el que diu,

“Res, absolutament res del que s'ha fet i del que s'arribi a fer no tindrà viabilitat fora de les fronteres de l'Estat i això és una realitat que es pot assumir ja o continuar esperant que siguin els tribunals europeus els que ho determinin”

5.- El TS valedor de l’herència franquista de l’EE

I aquesta sentència deixa en evidència el TS espanyol que és la darrere instància dels jutjats espanyols i que amb seves sentències dicta jurisprudència de com actuar per a tots els tribunals espanyols. Doncs aquest TS espanyol va actuar a consciència passant per alt que estem dins un marc jurídic i polític superior que és la UE i amb normes i lleis europees que son la darrere instància jurídica pels estats de la UE i això és el que com a bons feixistes que son no volen acceptar. Ningú els ha de dir, a les elits dirigents espanyoles, com reprimeixen dins l’EE, perquè en tenen molta experiència, ho porten ja al seu ADN, ja que ho han fet al llarg de tota la seva història, i no accepten la convivència democràtica perquè son els hereus i valedors de la seva herència franquista i feixista, tal com afirmàvem al començament.

6.- La constitució dels catalans avui en dia és el Tractat de Lisboa de la UE

Hem començat citant en V. Partal i volem acabar aquest fascicle de l’article, tornant-lo a citar (editorial del V. Partal al Vilaweb del 20/2/23 que porta per títol “Despullar, i documentar, el ‘deep state’ espanyol” que trobareu a l’enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/despullar-i-documentar-el-deep-state-espanyol/ ). Si tot el que hem dit fins ara ja és prou important, tal com acaba dient el V.Partal en la seva editorial,

“I si això, per si, ja és prou important, encara ho és més ara que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha obert la porta a parlar del “grup objectivament identificable”. Perquè aquest camí, lentament però consistentment i amb l’ajut del Tribunal Europeu dels Drets Humans i dels organismes de l’ONU, ens pot dur i ens ha de dur a fer del cas de la independència de Catalunya una “causa justa”, assumible internacionalment, basada precisament en la manca de democràcia per a la nació catalana, els ciutadans de la qual som discriminats de manera sistemàtica, com a minoria nacional dins l’estat”.

I una de les coses més importants que hem de fer per justificar la Causa Justa és denunciar la Constitució espanyola i, mentre no tinguem una Constitució pròpia, adoptem i ens regim per la constitució europea.

Una denúncia de la Constitució espanyola la podem veure en el següent fascicle.

(continua)