En l’enfrontament entre Espanya i Catalunya tenim molt clar que el nostre Objectiu (no pas el de tots els actors que intervenen en l’enfrontament), és la Independència de Catalunya.
Com que aquest enfrontament ja s’ha iniciat des de fa un temps amb uns resultats o altres, ens cal fer una reconsideració del que ha passat i fer un anàlisi per saber on som, què ha canviat des de l’inici, com s’han anat definint les forces que intervenen, etc, etc.
De l’anàlisi que fem des dels grups Proposa en surten unes conclusions i aquestes s’especifiquen en el que nosaltres hem denominat Acord x la Confluència. Son els punts essencials, els criteris, que hem definit de com està plantejat l’enfrontament.
Només a partir d’aquests punts i recolzant-nos amb ells, podem definir una Estratègia, que en el nostre cas definim com Estratègia Compartida.
Si aquest anàlisi, per les raons que sigui, posa l’accent en uns punts i no en uns altres, et porta a conclusions diferents, i definiràs una Estratègia diferent i aconseguiràs uns resultats diferents. Aquest és el problema dels partits independentistes actuals, que parteixen d’anàlisis diferents i arriben a conclusions diferents i estratègies diferents.
Per això és tant important haver definit l’Acord x la Confluència, que ens permet partir d’uns punts determinats, per això és tant important que la gent que actuï com a grups Proposa, parteixi de l’acceptació d’aquests punts, sinó estarem fent una feina en va.
Estratègia
El punt 6 de l’Acord x la Confluència diu textualment :
6.- Aquesta unitat, es plasma definint una Estratègia Compartida entre tots els actors tan en territoris concrets, com en general a tot el país, concretant les accions que creguem més oportunes en tot moment.
S’arriba a la necessitat de tenir una Estratègia Compartida , després de parlar que 1.- l’Objectiu és la Independència, de denunciar que 2.- EE ens tracta com una colònia, que 3.- la lluita està plantejada pel poder, que 4.- la única manera de Proclamar la República és fent-ho amb un acte de ruptura clara i unilateral i que per aconseguir-ho 5.- és necessària la unitat a tots els nivells, sobrepassant la posició dels partits i essent suma i no divisió.
Per tant hem de fixar quins son els àmbits que ha de tractar ineludiblement aquesta Estratègia Compartida per incidir sobre tots els fronts a tractar amb el Pla d’Acció, per debilitar l’adversari i per conduir el litigi cap a la posició més favorable possible i finalment per decantar la balança i guanyar
Primer de tot cal aclarir què vol dir Estratègia perquè si, sense expressar-ho verbalment, entenem coses diferents, parlarem i parlarem i no arribarem enlloc.
Una definició simple d’Estratègia seria l’adopció d’un Pla d’Acció per assolir les metes i objectius proposats. El que en els darrers temps s’ha dit Full de Ruta. Però aquesta és una definició potser molt simple, per entendre-ho a fons.
No hem de confondre l’Estratègia amb la Tàctica. La Tàctica son els mitjans i mètodes a utilitzar per desenvolupar l’Estratègia definida.
L’Estratègia ha de considerar tots els aspectes que intervenen en l’enfrontament per debilitar l’adversari i, com dèiem, conduir el litigi cap a la posició més favorable possible i finalment decantar la balança i guanyar.
Per tant hem de fixar quins son els àmbits que ha de tractar ineludiblement el Pla d’Acció.
En primer lloc cal definir el o els territoris on està produint-se l’enfrontament, i els definim com els Fronts. Hem de considerar quines eines tenim per desplegar l’enfrontament i quines disposa l’adversari i quines son les nostres forces i quines son les de l’adversari. Solament amb aquest estudi, fronts, eines i forces, podrem traçar l’Estratègia i desplegar un Pla d’Accions convenient per guanyar, i això es el FdR.
Cadascun d’aquests àmbits l’haurem de estudiar molt més detalladament per saber com hi podem incidir de la manera més profitosa per nosaltres.
He mantingut la mateixa numeració dels àmbits que la que he fet servir en l’anterior FdR
Fronts
Per descomptat hi ha un Front principal que és el Front de la Política a Catalunya, però també uns altres dos perquè l’enfrontament no és aïllat a Catalunya. Els altres dos fronts son, el Front de la Política a Espanya i el Front de la Política Internacional. És molt senzill, un és el nostre propi territori, amb quintacolumnistes amagats i treballant dins i l’altre és el territori adversari i la captació de forces cap a les nostres files. El tercer és el front internacional en el que busquem aliats per enfortir-nos i debilitar l’adversari.
En el Front Internacional s’ha de planificar com i quines han de ser les aliances internacionals, que ens ajudin a mantenir la batalla exterior sobretot amb la reivindicació dels drets civils i polítics inherents a les democràcies, vulnerats sistemàticament per l’EE, per tal d’aconseguir el reconeixement del nou Estat Català per part d’altres estats europeus i d’altres continents.
En el Front de la política a Espanya, s’ha d’incidir sobre les crisis de l’EE, econòmica, i institucional per mirar d’aprofundir-les i esquerdar la seva fortalesa, desprestigiant-lo davant de qualsevol interlocutor, especialment denunciant la Monarquia i el Rei Felip VI amb tos els casos de corrupció destapats en els darrers mesos i anys.
Eines
Abans de començar pel front interior a Catalunya en el que disposem d’un conjunt d’eines importants amb papers diferents, hem de parlar d’una eina molt important que juga un paper en els tres fronts alhora i que podem considerar en si mateix un Front, el Jurídic, que fins ara s’ha sabut utilitzar exitosament fent servir les lleis internacionals, de respecte dels drets humans que garanteix l’ONU i especialment les lleis de la UE que obliguen a Espanya a garantir els dret democràtics, barrant el pas a actuacions dictatorials de l’EE.
En el front interior hem de considerar en primer lloc el Consell per la República, que si bé té la seu a l’exterior la seva actuació ha de ser com Autoritat Nacional Catalana amb incidència principalment a l’interior. Tot i això té una influència en la política internacional. Pot ser l’eina més important en l’enfrontament si totes les nostres forces estan disposades a impulsar-lo.
Institucions Nacionals: la Generalitat de Catalunya amb el seu Parlament i el seu Govern. És l’eina més important dins el país. Les institucions han de continuar gestionant els recursos del país, per a tots els seus habitants al mateix temps que ja es dona una pinzellada de com volem que sigui, desplegant un programa social que pugui orientar cap a on anirem amb la nova República.
Però les institucions no han de liderar el procés, pel control al que estan sotmeses per l’EE. Han de gestionar el dia a dia i bastir discretament les estructures per fer el pas a la nova república.
Institucions locals (ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions) amb el paper i la força que poden jugar els càrrecs electes d’aquestes institucions i per fer palesa la regeneració democràtica i el bon govern cap a polítiques sobiranes i republicanes en el món local.
Totes les estructures de l’anomenat sotsgovern. Hem de preparar les estructures perquè el màxim nombre d’institucions de la societat civil esdevinguin eines de país. Tenim al nostre abast aconseguir que les juntes de govern de les Institucions que conformen l’estructura sotsgovernamental de Catalunya estiguin formades i dirigides per gent independentista. Tanmateix s’ha de configurar altres estructures essencials com les forces de seguretat, els jutjats, els mitjans de comunicació, les telecomunicacions, el Banc Públic, etc,
Volem i podem fer que els independentistes governin els col·legis professionals, les federacions socials, culturals i esportives, els òrgans universitaris, les cambres de comerç i les patronals, els sindicats, etc. Volem fer que el canvi de model de país comenci també des d’aquestes institucions.
Per una altra banda Volem exercir la sobirania popular republicanes tot construint una democràcia plena que ens permeti anar generant participativament sobiranies quotidianes a gran escala: processos que apleguin moltes petites accions per fer front als oligopolis, processos que ens permetin conèixer les grans dependències que patim i que impliquin molta gent a construir alternatives, a construir ja des d’ara, el país millor que volem amb tothom i per a tothom.
S’ha d’anar creant un poder efectiu i no dependent de l’Estat espanyol construint sobiranies per la República en els diferents sectors socials.
Si aquestes campanyes estan organitzades coordinadament a tot el país tenen una força brutal.
Una darrera eina molt potent son els Debats sobre el nou paradigma de país. Aquesta és una línia estratègica doblement important perquè es pot desenvolupar tant des de les institucions com des de la societats civil. Des de les Institucions, al igual que des del Consell per la República es fomentarà el debat ciutadà sobre el nou model de país amb projectes molt consolidats i de gran recorregut com Catalunya 2022 i el Congrés Catalunya i Futur (CCiF), amb debats no reactitus sinó propositius.
Els treballs realitzats pel CCiF en la seva fase d’experts es van presentar a la opinió pública el 2 de març d’aquest any. Amb aquesta presentació s’ofereixen els continguts a qualsevol persona, entitat o partit perquè els facin seus i els continuïn aprofundint.
Amb aquests treballs s’ha d’iniciar una fase de debat ciutadà per definir el nou model de país que volem, el nou paradigma català.
Ens haurem d’estendre en cadascun dels apartats perquè tots i cadascun tenen importància en el total de l’estratègia a seguir.
Forces
Totes aquestes eines i en tots aquests fronts han de ser utilitzades per les nostres forces en les que hi podem distingir per una banda la ciutadania i les seves entitats, tant d’acció política com l’ANC, OC, Catalunya Proposa, i un conjunt de petites entitats polítiques que en aquests moments actuen aïlladament i que un objectiu és que arribin a sumar esforços, conjuntament amb entitats de la societat civil molt diverses des de culturals fins a esportives, etc, etc.
Per l’altra banda els partits pròpiament constituïts que tenen la seva actuació primordialment en les esferes institucionals. Caldrà analitzar com els partits no son els instruments, les eines adequades per liderar el camí cap a la independència, perquè en realitat son eines per gestionar institucions, però no per tenir un enfrontament contra un estat.
Ciutadania i Partits han d’arribar a actuar conjuntament per tenir més força en tots els fronts on està plantejat l’enfrontament contra l’EE. I Tots ells en bé d’una Estratègia Compartida.
Especial consideració hem de tenir pels Consells Locals de la República , que fugint de tot intent de control partidista hauran de ser la suma de totes les entitats que han sorgit darrerament en els diferents àmbits d’actuació. Hauran de ser l’ens en que se sumin les actuacions de la ciutadania individual, les entitats civils de la societat i les entitats d’acció política d’aquesta.
És evident que s’ha de saber utilitzar les forces adequades en cadascun dels fronts establerts i amb les eines adequades. En uns tindran un major protagonisme els partits polítics i en uns altres el paper principal haurà de jugar-lo la ciutadania.
Ens haurem d’estendre en cadascun dels fronts i de les eines perquè tots i cadascun tenen importància en el total de l’estratègia a seguir i per poder definir, en concret el Pla d’Acció, el Full de Ruta, que entenem que no ha de ser un document públic i els grups Proposa anirem publicant en la mesura que ens sembli adequat per orientar el que creiem que s’ha d’anar fent.
Catalunya Proposa
Annex. El lideratge no és de l’autonomia.
Les institucions del país, la Generalitat de Catalunya, han sigut al llarg de la nostra història la màxima estructura del poder a Catalunya. El Parlament ostenta, per delegació dels seus ciutadans, la Sobirania de la Nació i el Govern executa i gestiona els afers de la quotidianitat ciutadana.
Son la Principal Eina de País per arribar a la República.
En aquest moment, a Catalunya, com una autonomia dins l’estat espanyol, les institucions constitueixen, la principal Eina del País, i la més necessària, en el Procés cap a la independència, per arribar a Proclamar la República.
Continuar governant i legislant
La primera tasca és continuar governant i gestionant els recursos del país per a tots els habitants del mateix. Si bé serà després de proclamada la República que haurem de concretar el País que Volem, ja abans, han de legislar per anar dotant el país amb les màximes quotes de sobirania, i executar programes socials, en benefici del bé comú de tota la ciutadania.
El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques
Però en aquest procés, les institucions no han de portar, necessàriament, el lideratge, degut al control judicial, polític i policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica.
Mentre han de mantenir la dignitat institucional de la nació i dels nostres dirigents davant abusos que estem patint, han de mantenir la lluita per la llibertat i la democràcia, amplament vulnerades per l’EE, han de restaurar els danys soferts per l’aplicació del 155, han de denunciar totes les provocacions que patim per partits i grups ciutadans unionistes (que normalment son de caire feixista), etc...
Aquesta actuació s’ha de planificar exhaustivament per saber explicar quines son les responsabilitats que té l’EE, pel control que exerceix davant de manifestacions de descontentament de la ciutadania pels afers de la vida quotidiana.
És per això que és imprescindible tenir-les al nostre costat i no en contra, és per això que s’ha de tenir majoria absoluta de diputats republicans al Parlament i conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a donar suport a la Proclamació d’independència de la República en el moment adequat.
Accions de sobirania
El Parlament ha de manifestar la seva sobirania, delegada per la ciutadania, des del primer moment, un cop escollit l’executiu del país i ha de defensar, per damunt de tot, la seva competència per plantejar al seu si, tot tipus de debats i només acceptant qualsevol intervenció dels tribunals espanyols en allò que ja hagi legislat, i es demostri que no és de la seva competència, no en allò que preventivament es vulgui legislar. De cap manera tolerarà interferències en assumptes que pertoquen al Reglament del propi Parlament, o en debats polítics de qualsevol mena ja siguin sobre la figura de la Monarquia o sobre el rebuig de qualsevol vulneració de drets fonaments bàsics que puguin realitzar els poders, executiu, legislatiu o especialment judicial de l’EE.
Per altra banda, el Parlament, a l’hora de legislar, no ha de limitar-se a fer-ho des de les competències pròpies de l’autonomia, sinó que ho ha de fer des de les necessitats pròpies d’una nació lliure, independentment de si té aquestes competències, o no les té. S’han d’aprovar lleis socials encara que traspassin les competències de la Generalitat.
Les lleis del Parlament han de ser una mostra del programa social que es voldrà aplicar en el futur Estat independent, és a dir Quin País Volem.
Que siguin les que aplicarà la República un cop constituïda. Si aquestes lleis son recorregudes i bloquejades per l’estat espanyol un cop aprovades, s’han de publicar al DORC, Diari Oficial de la República Catalana, que ha de posar en marxa el Consell per la República a Waterloo. Així quedarà palès el cos legislatiu que entrarà en vigor el mateix dia que es faci la Proclamació de la República.
Una certa confrontació institucional
Si això ens obliga a mantenir una certa “confrontació institucional” amb l’Estat, s’ha de fer, a través de l’acció jurisdiccional ordinària, com recursos contenciosos administratius o al Tribunal Constitucional en definitiva portant a l’extrem la defensa de les lleis aprovades pel parlament, amb l’objectiu d’anar exercint la sobirania i obligant a que aquesta sigui, o bé acceptada o també reprimida, deixant en evidència l’EE front a la ciutadania d’aquí, de l’Estat espanyol i de la unió europea i sumant punts cap a la nostra causa justa perquè, en un moment determinat, una gota faci vessar el got al nostre favor.
Si s’ha de mantenir una certa confrontació institucional, que posi en evidència la incompetència espanyola en la gestió de l’actual crisi, s’ha de deixar clar que la Generalitat, ostenta la màxima representació de l’EE a Catalunya i, davant la incompetència del Govern espanyol, les forces sobiranistes, de forma consensuada, programada, ferma i clara, decideixen, gestionar directament la lluita contra l’actual pandèmia sanitària.
Hem de deixar enrere espectacles com el que cita en V. Partal a l’editorial del dia 11/11/20:
“...Un govern independentista capaç no hauria organitzat aquest lamentable espectacle. Però és que, a més, hauria aprofitat la situació per demostrar a la gent que l’espoliació fiscal que Espanya continua exercint sobre el nostre país mata. Mata literalment. I hauria denunciat amb tota la força el govern espanyol, per més progressista i d’esquerres que vulga fer veure que és. I hauria estat radical, hauria anat a l’arrel del problema, i no hauria dubtat a enfrontar-se amb qui fos en defensa dels ciutadans de Catalunya, amenaçant tant com calgués, per exemple, de tombar el govern de Madrid a les Corts espanyoles, si no es resolien de pressa les necessitats que té la població.”
i per això, la Generalitat, ha de governar per a tota la població i millor que ho fan altres en els seus territoris.
En la crisi actual en primer lloc s’han d’afrontar les mesures sanitàries adequades per salvar la vida de les persones i disposar d’una sanitat a l’alçada del gran repte que ens planteja l’actual pandèmia. Passant, si cal, per davant de qualsevol mesura ineficient, que adopti l’EE.
En segon lloc s’han d’adoptar totes les mesures econòmiques per defensar el teixit empresarial i laboral dels nostres ciutadans. Si es decreten el tancament de bars o restaurants, al mateix temps es posen les mesures per compensar als afectats per aquesta ordre. I és demana a l’Estat que aporti el total dels diners necessaris per la mesura. Al mateix temps es fan crides a la UE per poder disposar dels ajuts facilitats a Espanya de la part que correspon a Catalunya en la proporció dels seus habitants. Perquè amb aquesta ajuts ens juguem el futur de tota la ciutadania i l’economia de tot el país.
Augment del nivell de confrontació
Davant una situació com la que es viu potser caldrà, en un moment determinat, augmentar el nivell de confrontació, amb una estratègia consensuada i compartida, i aquí pot aparèixer la col·laboració i interconnexió entre la Generalitat i el CxR, d’aital manera que els dos darrers Presidents, inhabilitats per l’EE, poden encapçalar i fer públic, des del Govern del CxR a Waterloo, un programa concret de mesures de govern del país, i des de la Generalitat autonòmica es posa en marxa, sense fer-ne cap manifestació pública de seguiment del programa, però en clara evidencia de que es fa seguint expressament les indicacions de Waterloo, la qual cosa tensarà extremadament les relacions amb l’EE.
El poder de la injustícia espanyola pot judicar i inhabilitar presidents, i nosaltres sense fer un enfrontament directe practiquem la confrontació institucional, sense que pugui ser reprimida perquè no es fa res il·legal.
Una altra possible campanya, complementaria a algunes de les mesures anunciades, seria la de fer una insubmissió fiscal i ingressar, per part de tothom, tots els impostos estatals a la Hisenda Catalana i no transferir-los al Govern de Madrid sinó destinar-los a ajudar a sortir de la crisi a tots els catalans perjudicats per la pandèmia.
El paper de la ciutadania en aquesta campanya és molt clar, però la primera insubmissió fiscal és la que han de protagonitzar les pròpies institucions, Generalitat, Diputacions i ajuntaments. Per una campanya d’aquest estil s’ha de donar exemple i tenir el compromís absolut de les institucions.
Aquests diners s’utilitzaran per materialitzar les ajudes concretes per les que es volen fer servir, per exemple, per ajudar als pares que han de complir les quarantenes per contagis en els entorns del seus fills, per pagar totes les prestacions endarrerides dels ERTO’S, per l’ajuda als autònoms, a les PIMES amb més dificultats, ajuts a les reconversions d’empreses, per exemple del sector turístic amb poc valor afegit al seus serveis, ajuts al sector de la restauració i de la cultura, al mateix temps que s’ha de fer un Pla de Desenvolupament de País per decidir quins sectors socials i econòmics de futur empenyem perquè el país sigui capdavanter en el seu desenvolupament científic, tècnic i social
Al mateix temps que es denuncia l’EE per l’incompliment d’innombrables promeses fetes, se’l denúncia també a la UE, pel bloqueig fet dels diners aportats per aquesta per superar la crisi del coronavirus.
Per la insubmissió fiscal, s’han de dipositar els diners en entitats situades fora de la intervenció que pugui fer l’estat espanyol per no bloquejar-ne la disponibilitat, en efectiu d’aquests diners.
Al mateix temps obliga a adoptar mesures per la constitució d’una Banca Pública, i al mateix temps a contactes amb possibles països que ens deixin diners en el moment adequat.
Aquesta decidida interconnexió Generalitat- CxR, amb mesures que es situen al costat de la gent, de tota la ciutadania de Catalunya, arrossegarà, indubtablement, a ser seguida per l’independentisme i amb la simpatia de la població unionista de Catalunya.
Ha d’anar acompanyada d’una gran campanya de comunicació del perquè de les decisions preses i de que per sortir de la crisi, la millor solució és disposar de la capacitat de gestionar els diners dels propis impostos.
Construcció d’estructures d’estat imprescindibles
Paral·lelament, una altra de les tasques és anar preparant una sèrie d’estructures d’estat imprescindibles, adequades a la realitat del nostre país, per posar en marxa la República des del moment en que es pugui fer efectiva la Proclamació i que s’han d’anar treballant des d’ara mateix per tenir-les apunt en el moment oportú. Algunes d’elles fan referència a tribunals de justícia, policia democràtica, agència tributària, comunicacions i telecomunicacions, etc...
Per aquesta raó una institució com la Generalitat han d’estar governades per persones compromeses en l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya perquè continuen essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana.
Catalunya Proposa
