Construïm estructures republicanes
Hem vist com Espanya és i actua com un estat colonitzador i conseqüentment nosaltres som un país colonitzat i ocupat.
En la nostra lluita per la independència, l’Estat Espanyol ha tingut clar que la lluita és per ostentar el poder, si vol tenir la colònia sotmesa ha de tenir el poder per fer-ho. Conseqüentment, la colònia si vol alliberar-se ha de minar el poder de la colònia i conquerir i construir un nou poder, el seu, i ha d’exercir la seva Sobirania. La lluita per tant és clarament per ostentar el poder.
La lluita en aquest cas és, d’una nació opressora, colonitzadora, contra una nació oprimida.
Però el poder d’una nació no rau, només en el poder de les estructures polítiques, en el nostre cas encarnades per la Generalitat, Parlament i Govern, i el món local, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, sinó, també, en les estructures de poder del sotagovern, és a dir aquells espais de poder que representen, tan grans empreses econòmiques en sectors claus, (bancaris, energètics, de comunicació, de telecomunicació, de mobilitat...), com sectors socials (el funcionariat català, els sindicats, de tot tipus, especialment els del món de l’ensenyament, o els del món de la sanitat, les patronals empresarials...), o les cambres de comerç, o els sectors professionals, com els Col·legis professionals, o la judicatura, o els sectors universitaris com els rectorats i les juntes rectores de les universitats, o el món de la recerca i la investigació, o entitats esportives importants al país com el Futbol club Barcelona o el Joventut de Badalona, la “penya”, i tants altres clubs del país, o la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, o les empreses del comerç català i el de proximitat, o el món agrari, etc, etc, etc, i així aniríem descobrint més i més sectors de gran importància pel país, als que devem prestar atenció i, en aquests, moments molta més, perquè estem en una fase de construcció de país, de construcció d’estructures de poder republicanes.
Tot això configura l’entramat sobre el que se sustenta el país i és imprescindible controlar-lo nosaltres, si volem alliberar-nos.
I aquest control no vindrà, com en el cas de l’estat espanyol per la imposició de la força, sinó per l’exercici d’una autoritat demostrada amb l’exemple de la feina ben feta, de la meritocràcia, de l’experiència. Però això no serà fàcil. Una de les coses que sap fer millor la classe funcionarial buròcrata de l’Estat espanyol és estar present dins les estructures de poder del sota govern i controlar-les. És en si mateix la seva pròpia essència. És el lloc que ocupaven les cohorts cortesanes dels reis, que estaven al seu servei i que, a canvi, rebien les prebendes que aquest els atorgava. I des d’aquells temps s’ha anat consolidant i enfortint i ara ostenten el poder per delegació dels actuals reis, no solament de nom i posició formal, sinó també d’influència, com son els oligopolis financers mundials, que a Espanya son empreses de l’Íbex 35.
No cal dir que darrerament ja han passat casos en els que grups amb posicionaments independentistes han aconseguit ostentar les direccions d’entitats de molt de prestigi. Son els casos de l’elecció de Joan Guardia com a Rector de la Universitat de Barcelona, o d’Oriol Amat com a Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, o de Joan Laporta com a President del FC. Barcelona o potser el cas més reconegut, per lo inesperat tot s’ha de dir, de la victòria de la Presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Però com que els catalans “Fem coses” hi ha altres aspectes que cal posar en evidència i que, en alguns casos no son pròpiament, victòries electorals sobre càrrecs importants, sinó que son normatives, o reglament o tradicions que expliquen la vida del país, alguns venen de temps remots i que demostren la idiosincràsia de la nostra nació. Per exemple el cas del nomenament de Jordi Domingo com a Cònsol Major del Consolat del Mar de Barcelona.
Per saber de què parlem extrec alguns paràgrafs d’una entrevista que li va fer Vilaweb el 15/11/20:
“Quina transcendència va tenir el Consolat de Mar?
—Hem de distingir la institució del dret. La institució corporativa que desenvolupa el recull d’allò que esdevé dret i n’assumeix la funció jurisdiccional (els tribunals ad hoc), i el dret, el Llibre del Consolat de Mar, on es compilen els usos i costums de la mar. En qualsevol cas, s’ha de dir que el Consolat de Mar és l’aportació més important de Catalunya a la història universal”...” Si t’endinses en la història del Consolat de Mar i al llibre del mateix nom, t’adones que són el bressol del dret marítim internacional. Tenen una influència plenament vigent. He pogut constatar que per a molts acadèmics dels Estats Units i d’Anglaterra el Consolat de Mar és fonamental. Aquesta institució ha estat –i ha de ser– cabdal en l’arbitratge internacional. I del Llibre del Consolat de Mar mai no hem d’oblidar que les seves pràctiques han esdevingut dret mercantil comú arreu del món i que, precisament a partir d’aquesta ordenació, es va propiciar la pacificació del món mercantil de l’època i de retruc l’expansió.”
Però també altres aspectes com el que explica l’advocat Gonzalo Boye en una entrevista que li van fer a El Nacional el dia 20/11/20:
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-nova-llei-velles-practiques_558198_102.html
“L'avantprojecte de la llei d'enjudiciament criminal presentat pel ministre de Justícia obre un procés de reflexió i discussió en què tots, juristes i no juristes, hauríem de participar per aconseguir que, una vegada per sempre, hi hagi un model d'enjudiciament penal modern, garantista i conforme amb les necessitats d'un país en el qual ara la justícia s'imparteix d'esquena als ciutadans.....
... No és un procés senzill, no és un procés ràpid, però, sens dubte, és un procés necessari que, si es fa adequadament, ens permetrà avançar cap a quelcom que tots hauríem de tenir com a objectiu: una justícia democràtica pròpia d'un país europeu.”
En aquest cas no es tracta tan d’incidir sobre una institució, sinó d’exercir un procés per aprovar una llei que hauria de ser model a Catalunya, sense que ens importés tan, quin tipus de llei fan a Madrid. Perquè hem de recordar que Catalunya va ser pionera en la utilització del Dret Consuetudinari, que es basa en que si una cosa funciona bé, s’ha de mantenir i ser un referent, és a dir, si n’hi ha un ús repetitiu i generalitzat en una comunitat, al llarg del temps, pot esdevenir norma, a partir d’un moment històric determinat. L’altra premissa sobre la que descansa el dret consuetudinari, és la consciencia d’obligatorietat que la conducta comuna dels membres de la comunitat té com a autoritat per a tots ells i, per tant, no pot obviar-se i passa a ser obligatòria.
En el món de la judicatura es poden aportar moltes coses diferents, especialment en relació al dret espanyol (castellà) que és totalment normativista i on l’autoritat és la norma escrita i que pot sortir de la teoria (i per tant sempre opinable i discutible) i no tan de la pròpia pràctica.
Aquest és un paper que s’ha de jugar tan a nivell parlamentari, però, també i molt especialment, en institucions com els col·legis professionals d’advocats.
O bé finalment en altres camps com el món de l’energia en el que darrerament hi ha un enfrontament de rebuig al Decret de Renovables perquè significa una barra lliure a la implantació de projectes eòlics i fotovoltaics, sense tenir en compte ni la veu del territori, ni la planificació d’on fer-ho i vulnerant les recomanacions europees en aquest sentit. L’aterratge d’oligopolis financers, en la majoria de casos de companyies energètiques espanyoles, significa la pèrdua de sobirania energètica de Catalunya i està provocant una resposta en contra d’amplis sectors ciutadans i associatius dels territoris afectats.
Els exemples exposats serveixen per copsar la importància que tots nosaltres tenim d’intervenció activa en la vida social i “política” de la nostra comunitat i del país. Alguns tindrem més accés a institucions o entitats més locals i altres de més de país, però qualsevol dels dos nivells és important, especialment ara, per anar construint estructures republicanes amb la petja de l’essència i el tarannà del català lliure i innovador.
Esperem haver explicat prou bé el significat de construir estructures republicanes, per arribar a tenir poder en l’entramat social del país.
Aquest és un criteri a seguir i que els grups Proposa tindrem molt present en el Full de Ruta que proposem en el camí cap a la independència.
Catalunya Proposa
