Acord de mínims per aconseguir la Confluència independentista 

9è punt. Impulsar el Consell x la República

Compartim l’afirmació del President Torra que va dir: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia”, perquè també afirmem que:

“El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

En aquest procés, les institucions juguen un paper importantíssim, però no han de portar, necessàriament, el lideratge, pel control polític, judicial, policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica”.

Amb aquestes evidències era necessari construir un ens lliure que servís tant per coordinar tot el moviment independentista com per ser un òrgan de representació institucional al marge de l’estat espanyol, al mateix temps que l’embrió de la construcció de la nova República. És per això que ens hem de felicitar per la constitució del Consell per la República, en un acord de govern tancat entre les forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la Generalitat. Aquest acord, presentat el 8 de març de 2018, preveu la creació d’un Consell per la República a l’exili, amb una Assemblea de Representant i va ser signat per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

Què és el Consell per la República?

La millor definició del que representa el Consell per la República, son les paraules de la consellera Clara Ponsatí durant l’acte de fundació a Brussel·les, “avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola”.

Hem d’entendre el Consell per la República com la República lliure, en naixement.

Tal com diu en Partal en el seu editorial del 10/12/20: “Des de l’anunci de la constitució del Consell, he defensat que aquest és l’instrument més important per a l’independentisme en l’etapa que es va obrir amb la proclamació de la independència i l’aplicació posterior del 155.... ...és la primera institució amb voluntat de ser una institució nacional, una autoritat nacional, que emergeix al marge de l’autoritat i les lleis espanyoles”

És el govern català radicat a l’espai lliure europeu, dipositari del mandat democràtic de l’1-O, amb les mans lliures per actuar si hi ha agressions contra l’autogovern, com les del 155.

L’Objectiu del Consell per la República és definir, construir i implementar totes aquelles mesures que, sustentades en la tecnologia digital, permetin dibuixar l’estructura i funcionament del nou Estat i, alhora, permetin anar aplicant gradualment totes aquelles mesures que siguin possibles en benefici de la ciutadania de Catalunya.

Necessitem una institució molt potent i protegida de les agressions repressives i judicials de l’interior. És imprescindible per ajudar a mantenir la batalla exterior i donar més força al discurs internacional. És un embrió per engegar institucions republicanes com la implementació de la Carta de Ciutadania Catalana per a tots els inscrits al CxR.”

Efectivament, el primer, i més important, acte de plena Sobirania és la creació de la carta de ciutadania catalana amb la signatura del Compromís individual amb la República Catalana donant-se d’alta al registre ciutadà, el veritable cens de la República i la definició de l’autèntica militància per Catalunya.

Una altra projecte a instaurar és la creació del Diari Oficial de la República Catalana (DORC), en el que s’haurien de publicar totes les lleis aprovades pel Parlament de la República a l’exili així com del Parlament de la Generalitat, no tenint en compte les suspensions del TC i que seran validades en el moment de la instauració de la República. I totes les disposicions que el Consell per la República consideri adients.

Participació política

Segons es diu en un dels documents del propi CxR: “La participació política dels membres del Consell ha d’esdevenir un tret distintiu del Consell per la República. El Consell ha de ser exemple d’una nova cultura democràtica. Entenem la ciutadania en els sentit republicà, com a ciutadania activa: ciutadans són aquells que s’impliquen en els afers de la seva comunitat, que participa i que està motivada no només pels seus interessos particulars, sinó compromesa amb l’interès general i el bé comú.

El Consell ha d’esdevenir, per tant, una institució altament participativa i un laboratori de foment d’una nova cultura democràtica. Per això promourà activament les eines de democràcia directa que les noves tecnologies posen avui a les nostres mans. Volem un Consell que aprofiti l’experiència de sistemes polítics que han fet de la consulta ciutadana i la democràcia directa una rutina democràtica, no tant com una estratègia sinó com una finalitat en sí mateixa.”

Com s’organitza?

En un altre dels documents publicats pel propi Consell: “Per organitzar la seva activitat el Consell ha de desplegar dels òrgans que el conformen: el Consell de Govern, l’Assemblea de Representants i el Registre ciutadà. Cal per tant que l’Assemblea de representants fundacional –conformada, segons estableix el Reglament provisional del Consell, pels diputats del Parlament de Catalunya que van donar suport a la darrera investidura, així com tots aquells altres que en vulguin formar part – aprovi dues normes inicials: el reglament del Consell per la República i el règim electoral per elegir l’Assemblea de Representants. Una vegada s’hagi aprovat el règim electoral, es podran celebrar les eleccions a la primera Assemblea de Representants elegida per sufragi directe dels membres del Consell –és a dir, la ciutadania inscrita al Registre ciutadà.”

I aquesta Assemblea de Representants fundacional es va celebrar el passat 19/12/20 telemàticament i es va aprovar el règim electoral per elegir l’Assemblea de Representants ordinària.

I amb aquesta elecció es posarà en marxa una de les eines polítiques de país més important, sinó la que més, per arribar a la República. Un pas més en el camí de la llibertat.

Amb el dit fins aquí, sembla que queda clar que cal anar posant les bases per la construcció de la República i, per tant creant les estructures bàsiques sobre les que aquesta s’assentarà. Això és anar consolidant la sobirania del país. Tal com ho diu en V. Partal en una cita del seu editorial, del Vilaweb del 11/11/20: “...i en vista d’això estic cert que cada vegada més independentistes aniran entenent que el procés no es rematarà des de les institucions autonòmiques espanyoles. I que, per tant, cal prendre’s seriosament la construcció de les institucions republicanes. D’unes institucions que, ara com ara, amb els errors comesos pel Consell per la República, no tenen la tracció necessària, però que és evident que són, combinades amb la mobilització del carrer i l’atac judicial a Europa, l’únic camí real cap a la llibertat, que hauria d’equivaler al bon govern.”

Però, per què no tenen la tracció necessària, com diu en Partal?

Dit molt esquemàticament, per què encara estem en una fase de confrontació entre les forces polítiques independentistes i el president Puigdemont, vulguem o no, és el cap d’un d’aquests partits. Aquesta mateixa visió partidista és dins la organització del CxR i la seva Assemblea de Representants. Aquest és un primer escull per arribar a una entesa. S’haurà de llimar i consensuar entre les forces independentistes.

Citem un altre cop l’editorial del V. Partal del dia 10/12/20, que ens diu: “En bona part, possiblement, perquè la institució central del projecte, que seria el Consell, no ha quedat al marge de la batalla partidista. El fet que Carles Puigdemont en siga el president i a la vegada siga el dirigent d’una formació política ho ha complicat. Perquè és evident que, ens agrade o no, des del primer minut hi ha hagut independentistes que no l’han reconegut com el president a l’exili i han sabotejat la seua feina. Però ell també ha contribuït a la confusió, de vegades, per exemple, barrejant el naixement de la Crida i el del Consell, en el seu moment, d’una manera poc curosa i massa partidista. Siga com siga, el resultat de tot plegat és que avui ens trobem amb un Consell per la República afeblit, amb molt poca gent apuntada, però que, com es va demostrar en l’acte de Perpinyà, té la capacitat d’anar més enllà d’aquest espai polític o d’aquell i pot ser –ho ha de ser– el pal de paller del moviment per a la ruptura amb Espanya”.

Hem anat veient al llarg d’aquest temps de vida del Consell, com determinades entitats i partits han participat en el òrgan de Govern del Consell però merament per no ser criticats de no ser-hi, doncs la seva actitud ha estat la d’un boicot passiu, no fer res per tirar-ho endavant, no promoure als seus afiliats les inscripcions al Consell, no potenciar els debats del paper del Consell, no promoure la constitució dels Consells Locals de la República, o tenir picabaralles, en el si de l’equip de Govern del Consell, perquè uns membres representaven partits o entitats amb molta més implantació que d’altres més minoritaris i, per tant, reclamaven major capacitat de decisió, etc, etc,...

Però aquests enfrontaments, pel control de l’ens, d’uns plantejaments enfront dels altres, no acabaràn desgraciadament aquí.

Per a les primeres eleccions s’ha determinat un Reglament que determina que l’Assemblea de Representants està formada per 121 representants. El Bloc territorial amb 81 representants elegits en les diverses circumscripcions electorals establertes en aquest Reglament i el Bloc de càrrecs electes amb 40 representants elegits en circumscripció única entre els càrrecs electes del Principat de Catalunya.

I això fomenta i perpetua els enfrontaments, com ja s’ha vist en altres organitzacions de l’independentisme. Aquest serà un altre escull a plantejar i consensuar.

Que hi hagi representació de càrrecs electes porta, automàticament a que, en la seva immensa majoria, siguin militants de partits, i en altres documents ja hem explicat que els partits no ens porten a l’independentisme, perquè la seva finalitat no es trencar amb l’estat espanyol sinó que és gestionar institucions i par això estan sotmesos a un major control polític. Per què els posem dins la més gran eina de lluita contra l’estat espanyol? Podem arribar a admetre que hi hagi una petita representació de càrrecs electes, però en absolut en una proporció 40 electes 81 representants territorials i per descomptat que aquests 40 membres estiguin elegits en una circumscripció única en la que es poden fer, de facto, grans conxorxes presentant, ni que sigui camufladament, grups de militància partidista que intentaran controlar el Consell, i malauradament, no seran militants per Catalunya, sinó per partits.

Per altra banda no sabem a hores d’ara exactament com s’escollirà el Govern del Consell. Si l’escull el President, podrà ser fàcilment acusat de partidista i si l’escull l’Assemblea, tampoc sabem en funció de què escolliran els membres.

Al Govern del Consell s’han d’escollir aquells representants que tinguin més experiència en coordinar cadascuna de les Comissions que s’han de constituir per dur a terme la política de cada Comissió. En l’article sobre Estratègia Compartida ja hem explicat quins son els àmbits sobre els que ha de definir-se la política a desenvolupar i son aquests àmbits els que han de tenir una Comissió i un Coordinador de la Comissió que formarà part del Govern, no més. Evidentment com que en cada àmbit es tracten molts temes s’han de formar tantes subcomissions com siguin necessàries per fer efectives les polítiques a implementar.

El FdR s’ha de consensuar tenint en compte molts factors, entre altres, quina és la organització del moviment que el durà a terme.

I amb tants representants de càrrecs electes (partidistes) es tornarà a plantejar la lluita per coordinar les Comissions (si aquesta és la forma organitzativa que finalment s’escull) i el Govern tornarà a ser un enfrontament entre partits.

Com menor representació de càrrecs electes hi hagi i major representació de membres lligats al territori, menys problemes hi hauran. Per cert, normalment es presenten a les eleccions de càrrecs electes , militants que tenen una certa notorietat mediàtica, pel càrrec que ocupen, i que per raó, precisament del càrrec que ocupen, disposen de poc temps a dedicar a altres menesters com els del CxR, en detriment de gent, poc coneguda, però molt eficient, disposada, amb més temps de dedicació i lligada estretament al territori i que capten molt sensiblement la preocupació de la gent del carrer. Aquest serà un escull final que s’haurà de superar i consensuar per tancar acords.

Tots aquests inconvenients, que no son menors, es produeixen perquè encara no hem trencat amb la mentalitat de l’estructura dels partits i creiem que aquests son els adequats per fer política de confrontació i lluita contra un estat quan solament estan capacitats per fer una confrontació entre si per fer triomfar les tesis de la ideologia que defensen.

Per acabar i no deixar una sensació pessimista tornem a citar en V. Partal i el seu editorial del dia10/12/20: “Però perquè siga alguna cosa més que això, caldrà que els ciutadans ho entenguen, s’ho creguen i hi participen. Perquè amb noranta mil inscrits i prou, el Consell no arribarà gaire lluny. L’envit de superar les suspicàcies creades aquests anys és determinant, doncs. Però, segurament, perquè això canvie i se n’entenga el valor, hi ajudarà molt que ara els camins de l’independentisme s’hagen començat a separar d’una manera tan nítida i que el bloc de la ruptura, de Demòcrates a Poble Lliure, per posar dos límits aparents, tinga la capacitat de pensar, finalment, per si sol, sense la cotilla d’haver de negociar constantment amb la prioritat posada no pas en l’organització de la unilateralitat republicana sinó en les institucions regionals espanyoles, i molt concretament, en la Generalitat”.

Amb totes aquestes divisions comença a haver-hi un moviment de gent que preconitza la organització de grups de base ciutadana lligats al territori que cada cop tindran més veu enfront de les polítiques desgraciadament partidistes dels que fins ara s’han volgut erigir (i els hem deixat, tot sigui dit) en líders del moviment independentista. És una etapa de maduració política, tal com deixa entreveure en Partal, i que acabarà, amb la maduresa, imposant-se evidentment la sensatesa.

Definitivament ens necessitem tots, també als partits i als polítics, però fent una política per Catalunya i militant per Catalunya. Sols així podrem vèncer.

Catalunya Proposa