D’una banda, es va poder veure el caire despòtic, dictatorial de l’EE amb la brutal actuació de la policia i, de l’altra, vàrem aparèixer als ull d’Europa que fins aleshores ens havia ignorat

I sobretot va posar de relleu la GRAN DETERMINACIÓ de la ciutadania del nostre país, obrint i mantenint oberts tota la nit els col·legis electorals per poder votar l’endemà i després defensant les urnes contra la policia, 

Declaració de guerra

Aquesta actuació i el previsible resultat del referèndum van ocasionar que el virrei Felip, el 3-O, fes un discurs que va ser una autèntica declaració de guerra contra Catalunya; no pas una guerra armada, tal com resol sempre els conflictes l’EE, sinó, en primer lloc policial, amb l’actuació de les forces policials espanyoles contra la ciutadania que defensava el dret a manifestar la seva opinió en les urnes; en segon lloc política, amb la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació, dubtosament legal, del 155 de la Constitució espanyola i el cessament dels càrrecs elegits democràticament; en tercer lloc judicial, amb la detenció dels dirigents polítics catalans, inclosos els presidents de les entitats civils més importants del país. La repressió, però, no es va aturar aquí i ha continuat fins avui en dia amb l’encausament de més de 3.000 represaliats; i en quart lloc econòmica, contra més de 40 càrrecs polítics als que es demanen quantitats inversemblants, acusats de malversació de diners públics pel Tribunal de “Ajuste de Cuentas”.

També vàrem descobrir els dubtes, els enfrontaments i la reculada que van ser protagonitzades pels polítics.

Unitat, des de baix, de totes les forces independentistes

I aquesta encoberta “Declaració de guerra” canvia tot el panorama.

Tot plegat ens ha fet passar una etapa de desorientació, però cada cop les coses comencen a estar més clares. Fàcil no ho és i no ho serà de cap manera, però, tal com diem, molt més clarificada a tots els nivells.

La gran conclusió que en podem treure és que només podem confiar en la força i la determinació de la gent, de la ciutadania.

Aquesta és la situació actual i ens hem de plantejar com i de quina manera hem de lluitar, evidentment no acceptant una confrontació armada, sinó amb una lluita noviolenta contra el poderós EE.

Per això la condició imprescindible és la unitat de totes les forces independentistes.

Però per aconseguir la unitat no l’hem de cercar per i des de dalt, sinó des de baix. Els partits estan muntats per enfrontar-se entre ells i no per anar units contra un estat poderós per derrotar-lo i no saben ni volen saber com aconseguir aquesta unitat, perquè només pensen a obtenir el poder, enfrontant-se mútuament.

I què cal fer?

Actualment, han sorgit molts petits grups que han aparegut a causa de la reculada dels polítics. Citant un dels documents del nostre grup Catalunya Proposa que podeu trobar al web, https://www.catproposa.cat/ambits-c--moviment-unitat-autoorganitzada : “Aquesta proliferació de grups és el contrari de la unitat que perseguim? En principi ho sembla, però en el fons, manifesta una capacitat de resistència i de iniciativa, encomiables. Davant la inoperància dels partits, no ens quedem parats, fem alguna cosa per tirar endavant. Aquest és el moment on som. Ara falta fer acostaments, lligar treballs i projectes i practicar confluències cap a una Estratègia Compartida i una unitat d’actuacions”.

La conseqüència és que fins ara cadascú fa la guerra pel seu compte i així no anem en lloc, no treballem de manera eficaç.

Hem de definir una Estratègia Compartida.

Però aquests grups ja comencen a buscar la coordinació per fer junts algun dels projectes que ara fan sols, i cada cop estarem més coordinats.

El President Torra en un article publicat a l’Avui el dimarts passat ho diu en el titular: UN OBJECTIU SENSE UN PLA, ÉS UN PUR DESIG

“...mentre l’EE continua la seva batalla unilateral contra l’independentisme, aquí no es treballa, s’exposa, i s’executa un programa d’unitat per exercir la sobirania i culminar el procés d’independència”.

I tot això ens porta a la necessitat de definir quin és el camp de joc on ens movem, on som, quines son les forces que estem enfrontades, quins son els nostres punts fort i febles i els de l’enemic. Hem de definir quins son els fronts on es plantegen les batalles i, amb tot això sobre el tauler, hem de definir quina és l’Estratègia Compartida entre tots amb un únic objectiu: la independència.

I tot això ho hem de fer paral·lelament a la feina que ja fem i hem de continuar fent el dia a dia.

I a la ciutadania què ens toca fer?

L’1-O estàvem TOTALMENT DETERMINATS, però no estàvem organitzats per afrontar una guerra. No n’hi ha prou en tenir tota la determinació, cal organitzar-nos eficaçment.

Avui toca que cadascú de nosaltres, individualment, estigui apuntat en algun d’aquests grups d’acció, no només en grups de xarxes d’opinió, sinó en grups de gent que fa coses, que actua, que fan actes, i que , en algun moment, ens poden convocar a una acció determinada, a concentrar-nos en algun lloc del territori, a fer una acció de desobediència, etc.

Només així HO TORNAREM A FER I TORNAREM A GUANYAR!!!

Catalunya Proposa.   1/10/2021