(petroli, gas natural i en alguns llocs carbó) està produint una emergència climàtica amb profundes afectacions a molts nivells tant de la salut humana com dels sistemes naturals i en definitiva de tot el planeta.

En l'Acord de París dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es prenen mesures a nivell mundial per fer-hi front i mitigar aquestes emissions de GEH. L'Acord va ser negociat durant la XXI Conferència sobre el Canvi Climàtic i adoptat per 195 països el 12 de desembre de 2015.

El 30 de novembre del 2016 la UE genera un document estratègic: “Cap a una Energia Neta per a tots els europeus”. Aquesta estratègia europea es basa, en tres principis: Eficiència energètica, energies renovables i apoderament del ciutadà.

Ja entre el 2013 i el 2015 es van debatre i aprovar, al juliol del 2015, les Bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya que foren presentades al Parlament el gener del 2017 i serviren de marc per a l’aprovació l’1 d’agost de la Llei 16/2017 del Canvi Climàtic. Fou recorreguda, com tantes altres lleis aprovades amb antelació a les espanyoles, i posteriorment retallada pel Tribunal Constitucional espanyol, que no aixecà la suspensió, parcialment, fins el gener del 2108. No és fins el 20 de maig del 2021 que l’Estat Espanyol no aprova la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic. Com gairebé sempre aquest cop amb 4 anys d’endarreriment respecte a la llei catalana.

En aquests moments el debat s’ha centrat en les ubicacions de parcs solars i eòlics que per diferenciar-ho en diem captacions de Km 100, però el pas a un sistema basat en les renovables contempla diversos aspectes, perquè evidentment no es pot passar d’un sistema a l’altre de la nit al dia, es necessita un cert temps per fer el que diem Transició Energètica.

En primer lloc s’ha de fer un desplegament d’un conjunt de mesures per augmentar l’eficiència energètica del sistema actual i anar evolucionant cap al funcionament, basant-se en renovables, de tota una colla de sectors socials i productius tal com es fa en les mesures que es proposen a la Llei catalana de Canvi Climàtic i que necessiten de l’elabora de Plans d’eficiència i renovació energètica en sectors tan importants econòmicament com a la indústria, o l’edificació, amb la rehabilitació energètica d’edificis vells o en els nous edificis de consum d’energia quasi zero (NZEB), o en el sector del Transport amb l’augment de l’ús del ferrocarril o en la promoció del vehicle elèctric, etc

En segon lloc s’ha de passar pròpiament a la captació d’energies renovables que vagin substituint els combustibles fòssils (petroli o carbó, on encara es faci servir) perquè son els emissors de GEH, i les nuclears tant pel seu immens perill com perquè tampoc és un combustible renovable.

I en aquesta captació hem de considerar dos grans grups, la captació de Km 100 i la captació de Km 0. La primera son les captacions que necessiten gran quantitat de terreny i que en el cas de les solars van des de 20Ha fins a unes 100 Ha que signifiquen produccions d’uns 10MW fins a uns 50 MW, i per descomptat també les que produeixen encara més. Aquest és el grup que està portant el conflicte perquè el Decret no dona cap indicació de on es poden situar aquestes captacions i permet a la llei del lliure mercat les propostes d’ubicacions en terrenys de valor agrari i en el cas dels parcs eòlics en llocs amb greus afectacions de l’equilibri ecològic de la zona.

Perquè aquest grup ocasiona tants problemes? Catalunya és un país amb una certa densitat demogràfica, amb un gran contrast entre zones urbanes, densament poblades i sense disponibilitat de terrenys per ubicar les captacions de renovables necessàries per abastir-les i les zones rurals, en ocasions francament despoblades i que son les que si disposen de possibles terrenys per ubicar-hi les captacions de renovables, però no en qualsevol lloc ni de qualsevol manera.

No ens podem permetre el luxe de deixar, amb aquestes limitacions físiques i geològiques que tenim, que les ubicacions no siguin en els llocs adients. Aquests es poden trobar mitjançant un estudi fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya en que identifiqui els terrenys que han passat a erms en les darreres dècades i que son els adients per no ocupar sol agrari útil.

A més per aquesta ocupació s’ha de tenir en compte la opinió i el consens de les zones rurals en les que es vulguin instal·lar aquestes captacions.

Però també s’ha de considerar el que s’ha denominat Captació de Km 0 d’una producció menor de 10MW i una extensió màxima d’unes 20Ha. En definitiva tot el que son petites captacions locals de l’àmbit individual, comunitari o municipal a través d’empreses gestores o agregadores energètiques que denominem Comunitats Energètiques Locals, i mitjançant l’elaboració de Plans energètics Locals.

Finalment, en tercer lloc, i en aquest darrer grup de captacions de Km 0 és molt clar, s’ha d’implicar a la ciutadania en ser coresponsable en el pas a les renovables i, per això se li ha de reforçar la capacitat de decisió i la seva actuació en els nivells de govern més propers amb l’objectiu de construir alternatives i restituir als ciutadans la capacitat d’incidir sobre els recursos del seu territori, facilitant també les inversions en instal·lacions d’autogeneració, amb línies de crèdit, i creació de nous operadors energètics, com associacions públic-privades, cooperatives, etc

Sense que s’hagin anat planificant i resolent mots d’aquests temes, es dona llum verda a les ubicacions indiscriminades de captacions de Km 100 i sense donar cap veu a la ciutadania del territori, com es preceptiu per mandat de la mateixa UE. Per aquest raó la resposta decididament contrària a aquestes ubicacions, per part de moltes plataformes de municipis afectats. I per tot això segurament la única possibilitat d’arribar a consensos és la Derogació ara mateix del Decret 16/2019 de 26 de novembre, de Renovables i la Moratòria de dos anys de les instal·lacions proposades i durant aquests dos anys fer les lleis necessàries per fer unes instal·lacions en llocs adients, amb l’estudi de l’ICGC i arribar a consensos amb la ciutadania dels territoris afectats.

Tots tenim la clara consciència de la necessitat de les renovables però, abans que el nostre territori quedi trinxat indiscriminadament volem fer les coses bé, saber els llocs més adients per les ubicacions, ser escoltats i que es consensuïn les compensacions adequades per l’afectació dels nostres municipis. 

Catalunya Proposa



17/6/2021