Algunes accepcions de dialogar i de negociar poden ser molt semblants si repassem els diferents diccionaris de la llengua catalana però el que entenem per dialogar o negociar en l’imaginari de la gent del carrer és ben diferent. Dialogar és més una conversa entre iguals on s’expressen les diferents opinions mitjançant les quals es pot arribar a algun acord de més o menys transcendència. Negociar vol dir tenir l’objectiu d’arribar a un acord entre interlocutors que tenen posicions molt diferents, molt enfrontades. Per poder negociar cada oponent ha de tenir una posició de força a contraposar a l’altre.

En el cas de la taula de “diàleg” entre el govern català i el govern espanyol per arribar a un acord del que cal fer per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya no es dona la condició necessària de diàleg entre iguals. La part catalana només té la força dels drets fonamentals i de la gent que democràticament vol fer efectiu el seu dret a l’autodeterminació. La part espanyola té la força de la repressió judicial i policial i la força del tribunal de comptes amb el govern més progressista de la història al front. En definitiva no podem parlar de diàleg quan una part no vol dialogar sinó imposar.

No es pot anar a dialogar quan una part parla de temps de càstig i temps de perdó, quan una part exerceix la repressió sense cap mirament, quan una part ja nega las posicions de l’altra dient que les lleis no permeten tirar endavant cap dels seus plantejaments. Fent, a més, una lectura des lleis esviatjada a la seva conveniència però no ajustada a dret. La unidad de España por encima de todo.

En aquests condicions, la part catalana ha d’anar a negociar fent valer la seva força que, no ens enganyem, és la força de la gent. De la dignitat de la nació catalana.

Per altra banda l’experiència, encara més, l’historia, ens demostra que l’Estat espanyol mai, mai, ha acomplert cap dels acords que ha signat amb Catalunya. “A estos catalanes, que nunca están contentos del todo y siempre quieren un poco más, hay que darles un golpecito a la espalda y prometerles un poco de dinero y se van tan contentos” i qui dia passa any empeny. 

No, això no pot ser un diàleg ha de ser una negociació.

Catalunya Proposa