Instància a l’ajuntament sobre el tema de Contaminació d’aigua a La Llacuna
“Com a continuació a l’escrit presentat el 7 de novembre de 2019, amb el suport de 167 veïns i veïnes,
on es plantejaven diferents qüestions relacionades amb l’aigua de consum. Tot considerant la resposta del govern municipal de data 15 de novembre del mateix any. Observant que la sèrie històrica d’analítiques no evidencia millores pel que fa als nivells de Nitrats i Sulfats, ans el contrari com el cas del pou de Rofes, i que en conseqüència la qualificació de l’aigua de consum de boca es manté com a NO APTA PEL CONSUM.”
I ja preguntava, en el punt 4:
48.- Quin diagnòstic s’ha fet, o està previst fer, sobre les causes locals de la contaminació d’aigua de boca per Nitrats i sulfats?
En una resposta de l’ajuntament del 27/1/22 es diu:
“
L’alcalde va explicar el problema vinculat amb els components de nitrats i sulfats i que La Llacuna compta amb una planta de tractament per eliminar-los, que no està en funcionament per l’elevat cost de gestió i per les millores que s’hi ha de realitzar, i que s’ha demanat a un consultor un anàlisi sobre aquesta ETAP, i les possibles actuacions de millora i plantejament integral.”
I nosaltres ens preguntem:
48a.- Es va fer aquest estudi sobre una nova ETAP que solucioni els problemes de contaminació de l’aigua per nitrats i sulfats?
No sabem a qui es va encarregar aquest estudi i a quines conclusions va arribar, però si sabem que ja en aquell moment
l’informe del CONGIAC (Consorci per la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya) dels anys 20 i 21, sobre l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable), diu que els filtres es trobaven fora d’ús degut a que s’havia de realitzar la substitució de les membranes. Es disposava d’un sistema de clor en continu i un altre multiparamètric que mesurava temperatura, conductivitat i pH de l’aigua.
49.- L’ETAP, estava en plenes condicions aleshores i ara mateix?
El bon funcionament de l’ETAP és un tema prioritari per tenir la contaminació de l’aigua controlada en tot el que es pugui.
La resposta de l’Ajuntament del 22/11/23 a una instància del GLA del 26/6/23, diu:
“Amb un enllaç a un excel de l’ACA es veu que el consum de l’aigua no ha depassat mai els límits permesos en aquest estat de sequera i altres pobles de la comarca el sobrepassen amplament,
però tornem a recordar que els nivells de contaminació a La Llacuna son molt alts i la població compra aigua embotellada per beure i cuinar i per aquesta raó els límits estan dins els permesos.
(!!!)
Hem de remarcar que això és un pedaç, no una solució, que repercuteix en una despesa dels ciutadans del poble quan, a sobre , han de pagar extra per una aigua potable que no garanteix l’ajuntament.
50.- Volem saber quines propostes es plantegen per què la població no tingui que patir aquesta despesa en la compra d’aigua potable embotellada per evitar la contaminació de l’aigua d’aixeta?
Perquè no es planteja alguna solució puntual com les d’aquestes mesures que esmentem a continuació: disponibilitat de cubes per omplir garrafes gratuïtament, o ajut a la compra d’aigua embotellada, moratòria total o parcial en el pagament dels rebuts de l’aigua -estem pagant aigua que no podem beure ni fer servir per cuinar...
En una instància del GLA del 11/1/24 en referència a un BAN de l’ajuntament publicat el 23/3/23 que diu que la informació sobre contaminació d’aquest BAN per nitrats i fosfats és absolutament insuficient doncs no especifica informació concreta sobre el nivell real de contaminació i per tant
51.- Es vol saber quin és el nivell real de contaminació actual i amb quina periodicitat es fan les analítiques?
52.- Aquest BAN no es refereix a que es tracta d’un problema estructural de llarga durada (la sèrie històrica de dades oficials de la Diputació de Barcelona constata que el problema ja fa molts anys que el tenim), i volem saber quines mesures s’han adoptat fins ara?
53.- Hi ha cap proposta o compromís respecte a la periodicitat d’informació que permeti un seguiment de l’evolució de la situació de contaminació de l’aigua?”
La presència de nitrats en les aigües de subministrament públic és deguda a la contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats.
Les principals fonts de contaminació son activitats d’origen industrial, ramader o urbà, essent-ne la principal l’adob dels camps amb fertilitzants nitrogenats i especialment amb els purins dels milions de porcs de la ramaderia catalana.
Des de fa temps se sap que el principal perjudici de la salut provocat pels excessos d’ingesta de nitrats i nitrits és una malaltia de la sang denominada metahemoglobinèmia.
Els valors normals permesos no han de superar els 50mg/l i la ingesta diària admissible de nitrats està entre 0-3,65mg/Kg per lo que la ingesta més desfavorable al dia de nitrats és de 219mg/dia, o sigui que una persona no podria beure (o cuinar) més de 4l d’aigua contaminada amb els valors màxims en un dia.
Com que el subministrament de l’aigua de consum és competència municipal, l’ajuntament ha de garantir el subministrament de aigua apta pel consum, en aquest cas de nitrats i per això s’han de realitzar controls analítics periòdicament.
Si hi ha contaminació per nitrats, volem saber
54.- Si es fan aquests controls sistemàtica i periòdicament, quins valors de nitrats tenim dels darrers 12 mesos?
Les contaminacions per purins
La informació sobre els purins que generen 7,5 milions de porcs a Catalunya ens planteja si son l’origen en gran part de la contaminació a La Llacuna
55.- Tenim granges de porcs al municipi? I a la zona de l’Aqüífer?
56.-Quins Controls de qualsevol tipus de granja, possible contaminadora, es fan?
Cal fer executiu a tota la legalitat el principi legal vigent:
Qui contamina paga.
Unes altres causes de contaminació de l’aigua son els sulfats
57.- Sabem que tenim contaminacions per sulfats, però volem saber quines son les causes i com es vol solucionar?
la superació del valor paramètric de sulfats en l’aigua de consum, sense superar el valor d’aptitud, no implica una restricció del consum de l’aigua per a la població general.
Tot i així, es recomana no fer servir aigua amb nivells de sulfats superiors al valor paramètric de 250 mg/L per a la preparació d’aliments infantils per a lactants.
El sulfat és un paràmetre indicador de qualitat
segons la part C de l’Annex I del Reial decret 03/2023, a partir de 500 mg/L els responsables de l’abastament tenen la obligació de comunicar-ho a l’autoritat sanitària
la qual instarà al gestor a comunicar-ho a la població i es recomana la ràpida aplicació de mesures correctores.
La concentració a partir de la qual aquesta normativa considera que l’aigua és no apta és 750 mg/L.
58.- Quins son els nivells de sulfats dels darrers 12 mesos?
En el Ple Extraordinari de l’Ajuntament del dia 10/8/2021, es va plantejar que atès que les analítiques de l’aigua de consum humà de la Llacuna fa anys que indiquen valors superiors a 50 mg/l per nitrats i superiors a 250 mg/l per sulfats, havent-se publicat un ban amb data 15 de març de 2019 on s’indicava l’incompliment per sulfats i nitrats.
Amb aquests valors, segons la Llei l’aigua ha de ser que declarada AIGUA NO APTA PER CONSUM HUMÀ si se superen els índexs indicats.
També es va informar que en els darrers cinc anys l’Agència Catalana de l’Aigua ha obert una línia de subvencions adreçades als ens locals per a la realització d'inversions per a l'execució d'actuacions d'abastament en alta i que permetria la construcció d’una estació de tractament d’aigua potable (ETAP) i que l’Ajuntament no ha presentat cap proposta en aquests anys.
59.- S’han demanat ajuts que permetin la construcció d’una nova ETAP?
També es plantejava Crear una Comissió mixta de treball... per treballar i concretar una proposta per tal d’aconseguir les millors solucions
La resposta de l’Alcalde va ser que “No es te previst fins la data la creació de cap comissió de Treball.”
I admetia que
“tots sabem que es disposa d’una ETAP, que te un rebuig d’aigua molt contaminant, i que estaria en vies se solució ja que l’ACA al setembre (del 2021) adjudicarà la redacció del projecte
I les preguntes que ens fem son:
60.- Perquè no s’ha fet una comissió de treball sobre la gestió integral de l’aigua en la mesura que es poden incorporar aportacions de més col·lectius i ciutadans?
61.- Què s’ha fet d’aquest projecte de construcció o millora d’una ETAP?
També s’informa que L’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció de 133.106,66€ per la millora de les condicions de servei de la planta de tractament d’aigua potable
de la xarxa, a la Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en el marc de subvencions per el desenvolupament d’actuacions i adaptació al canvi climàtic, aquesta actuació ajudaria a millorar el sistema actual de potabilització i treballar entre tant per una solució mes econòmica i sostenible i moderna.
62.- S’ha aconseguit aquesta subvenció de 133.106,66€ per la millora de les condicions de servei de la planta de tractament d’aigua potable?
63.- I si s’ha aconseguit què hem fet?
3.- En el Ple del passat 20 de maig es va encarregar a Congiac l’elaboració d’un estudi tècnic i econòmic per determinar la millor modalitat de gestió, tan aviat el rebem en donarem informació.
64.-S’ha arribat a elaborar aquest estudi tècnic i econòmic per una millor modalitat de gestió local que abordi la solució dels problemes de contaminació?
Sembla que és l’estudi que va fer CONGIAC i va signar el 2022.
65.- I si s’ha fet, què diu i què proposa?
A més d’aquest problemes amb els nitrats i els sulfats ens preguntem:
66.- Hi ha altres contaminants a l’aigua del municipi?
Contaminació per trihalometans.
Els trihalometans (THM) són un grup de subproductes de la desinfecció que es formen quan s’empra el clor com a desinfectant.
Aquí a La Llacuna en resposta de l’ajuntament el 27/1/22 se’ns diu:
“que La Llacuna compta amb una planta de tractament per eliminar-los, (nitrats i sulfats) que no està en funcionament per l’elevat cost de gestió i per les millores que s’hi ha de realitzar, i que s’ha demanat a un consultor un anàlisi sobre aquesta ETAP, i les possibles actuacions de millora i plantejament integral.”
Segons aquest anàlisi “L’ETAP, en l’informe del CONGIAC dels anys 20 i 21 diu que els filtres es trobaven fora d’ús degut a que s’havia de realitzar la substitució de les membranes. Es disposava d’un sistema de clor en continu i un altre multiparamètric que mesurava temperatura, conductivitat i pH de l’aigua.”, veiem com l’ETAP està en condicions precàries i no sabem si la cloració que es fa es l’adequada i no excessiva, encara que suposem que és correcte, doncs no creiem que l’aigua que arriba dels pous estigui altament contaminada per microorganismes bacterians o vírics que son els que elimina la cloració.
67.- Es fan controls del nivell de cloració que té l’aigua de boca de La Llacuna?
Contaminació per Glifosat
El Glifosat és un herbicida que darrerament s’està utilitzant molt i que s’ha vist que contamina intensament. Els valors normals no poden passar dels 0,1microg/l i des del GLA ja s’ha insistit reiteradament sobre els controls que se’n fan a La Llacuna sense tenir-ne cap resposta.
68.- Quins controls de Glifosats es fan i quins valors s’han detectat en els darrers 12 mesos?
Duresa de les aigües pel Calç
Finalment cal considerar una altre contaminació molt abundant aquí a La Llacuna, que no és perjudicial per a la salut però si que crea molt problemes a la població, és la duresa de l’aigua pels nivells de Calç
Les aigües habitualment tenen valors entre 10 i 300 mg CaCO₃/L, i poden arribar a 1000 mg CaCO₃/L i eventualment més altes.
L'elevada duresa de l'aigua dona lloc a diferents problemes que es veuen agreujats quan major sigui el seu valor.
Aquest problema del Calç elevat provoca enduriment i obstruccions de les canonades de transport de l’aigua el que provoca moltes fuites perquè reventen les canonades. Tot això provoca despeses publiques i privades que hem de suportar si no tenim una bona gestió per mitigar el problema.
69.- Quins valors de calç, en els darrers 12 mesos, tenim de l’aigua de La Llacuna per tal de poder pal·liar o evitar les obstruccions de les canonades?
Respecte a les aigües residuals
Segons les conclusions a les que va arribar la fase d’experts del Congrés Catalunya I Futur, s’ha d’arribar a
3.2. Un eficaç i millor funcionament de les depuradores
3.2.a. Reutilització.
Un tema que cal aplicar a fons és la reutilització d'aigües depurades. Aquesta aposta històrica de l'ecologisme serà la solució.
Cal traspassar la titularitat, gestió i explotació dels sistemes de sanejament a les administracions actuants (ens locals o supralocals), a partir de la creació d’una tarifa específica que s’extrauria del cànon de l’aigua i que les administracions actuants recaptarien directament dels ciutadans, tal i com passa ara amb les tarifes d’abastament.)
(CCiF)
70.- Pel que fa al clavegueram, tenim contaminació per aigües residuals?
71.- Quins controls i mesures periòdiques es fan?
72.- S’ha fet o s’està fent, un pla integral de gestió del sistema de sanejament?
73.- Està previst la posada en marxa d’una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR). Quan entrarà en funcionament?
73a.- Quan estigui acabada, qui gestionarà la EDAR?
74.- Quin paper hi farà la depuradora que s’està construint?
Si voleu conèixer millor les preguntes que es fan clica
aquí
