Instància a l’Ajuntament sobre el tema de la gestió de l’aigua a la Llacuna
1.- ACA, l’encarregada de fer la planificació de l’aigua a nivell de país
No té sentit que en molts municipis en que l’aigua dels pous no dona per més o, ras i curt, s’han esgotat i se’ls té que enviar aigua de captacions de pantans o d’aqüífers, com a la Llacuna, se suposa que aquesta captació és impossible pensar que l’ha de fer el municipi (la majoria municipis petits), per tant la captació i l’adducció, en Alta i fins les plantes de potabilització municipals, hauria de ser responsabilitat exclusiva de l’ACA i els acords que pugui tenir amb aquestes xarxes supramunicipals d’abastament en Alta.
Encara que sigui una pregunta a respondre en uns nivells supramunicipals, o de país, volem saber:
75.- Perquè no és l’ACA la responsable de fer arribar l’aigua en Alta a qualsevol usuari (bàsicament ajuntaments), encara que sigui a través d’aquests ens públics que s’esmenten?
El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) és l'òrgan d'assessorament de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i de participació en l'elaboració dels instruments de la planificació hidrològica.
El CCiF recomana fer unes modificacions en l’estructura de funcionament de l’ACA que suggereixen:
Procedir a la supressió del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua, tot i traspassant les tasques d’assessorament al Govern de l’Estat català en polítiques de l’aigua al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible o òrgan equivalent.
Encara que sigui una altra pregunta a respondre en uns nivells supramunicipals, o de país, volem saber:
76.-Quins problemes, en la estructura i en les decisions que pren l’ACA, hi han?
Hem de recordar a la ciutadania que l’ACA, és a dir, la Generalitat de Catalunya, només té competències de l’aigua en el que son les conques internes del país, que abasteixen la gran part de la població de Catalunya, però no tenen competències sobre la conca hidrogràfica de l’Ebre, que recull la major aportació d’aigua de Catalunya i que s’ubica en la part del territori amb una menor quantitat de població.
Tenim unes altres preguntes no estrictament locals
77.- Perquè la Generalitat no reivindica l’ús d’una part important de l’aigua recollida als pantans de la conca hidrogràfica de l’EBRE, per abastir suficientment a tota la població de Catalunya?
78.- I també ens preguntem si no s’haurien de canviar els tipus de regadius per gastar menys aigua?
1B.- Relacions de l’Ajuntament amb l’ACA i altres institucions
En instàncies presentades pel GLA el 12/2/21 i 25/10/21 ja es pregunta:
“En quin moment, pel que fa a contingut i compromisos de calendari, es troben les gestions amb l’Agència Catalana de l’Aigua i la Diputació de Barcelona ?”
79.- En què s’han concretat aquests compromisos amb l’ACA i la Diputació de l’any 2021?
També en l’acta de la reunió de l’Ajuntament amb regidors i representants del GLA feta el 23/11/21 se’ns explica:
“L’Alcalde explica que sempre s’ha preocupat pel tema de l’aigua i que al 2019 ja va tenir diferents reunions amb l’ACA
i dona explicacions sobre la reunió que es va portar a terme el passat 14/10/21, amb els Director i tècnics de l’ACA.... també es parla de les possibles actuacions de millora i plantejament integral per la potabilització de l’aigua i l’estudi que es portarà a terme des de l’ACA en relació a aquest tema”
80.- Quin fou aquest estudi de l’ACA i quines millores i mesures per la potabilització de l’aigua es van acordar de realitzar en la reunió amb directius de l’ACA del 14/10/21? perquè no en tenim constància
Un altre òrgan amb el que s’han tingut relacions és la Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme Capellades que ens suscita preguntes perquè no en sabem els acords a que s’han arribat
En diverses instàncies del GLA de l’any 21 ja es preguntava a l’Ajuntament
81.- Es participa regularment i es tracta el problema a La Junta Central d’Usuaris de l’Aqüífer Carme-Capellades
82.- Des de quan s’assisteix a les reunions de la JCUACC i amb quina periodicitat es fan?
En la reunió de l’23/11/21 explica:
“L’Alcalde explica que des de la JCUACC
l’ha informat de la reunió que varen demanar diferents veïns en relació a l’aigua i que li han comunicat que se’ls citarà per fer una reunió a La Llacuna.”
83.- Es va fer aquesta reunió a la Llacuna i quins acords varen sortir?
I en una altra instància del 6/3/23 es demanava:
“Disposar del Pla Director de l’aqüífer CC elaborat per la seva JCUACC i que havia d’estar enllestit l’estiu del 22”
84.- Es va fer aquest Pla Director, important per estar elaborat per la JCUACC, i quines propostes de millora presentava?
En una instància del GLA del 26/6/23 s’instava a l’Ajuntament a Participar en el Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum (SINAC) com a entitat local.
El SINAC és un sistema d’informació sanitària basat en una aplicació web que recull dades sobre les característiques dels abastaments i la qualitat de l'aigua de consum humà a l'Estat espanyol.
85.- S’ha participat alguna vegada en aquest SINAC?
Finalment en relació a altres institucions, en aquesta ocasió amb la Diputació de Barcelona, sabem que, en una resposta de l’Ajuntament del 22/11/23 a una instància del GLA se’ns diu:
“No obstant, es va demanar a la Diputació de Barcelona una subvenció, en forma de recurs tècnic, per a la redacció d’un nou Pla Director d’abastament d’aigua de La Llacuna, adaptat a la situació i necessitats actuals del municipi.
... i una nova Ordenança d’Estalvi d’Aigua
86.- La Diputació va fer aquest Pla Director d’abastament d’aigua de La Llacuna i quines propostes feia una entitat tant important com la Diputació?
87.- Tenim coneixement aquest nova ordenança d’estalvi d’aigua i què diu?
2.- Responsabilitats dels ajuntaments. Captació en Alta i Distribució en Baixa.
Exposem succintament moltes de les responsabilitats que té l’ajuntament i que haurà de complir, tan si contracta un concessionari al que es delega totes aquestes responsabilitats, com si és ell mateix el que porta el servei.
Citem algunes d’aquestes responsabilitats que ens han suscitat preguntes:
88.- Perquè no s’implementa una fiscalització i tarifació de l’aigua que permeti: la gratuïtat de l’aigua vital, la tramificació de l’aigua del benestar i la repercussió del cost total de l’aigua sumptuària?
89.-
Censar les fonts naturals de freqüentació elevada i garantir la informació sobre aquestes als possibles consumidors.
S’ha fet?
90.-
Assegurar que l’aigua subministrada en el seu àmbit territorial és apta per al consum.
Es compleix?
91.- Controlar la qualitat de l’aigua a l’aixeta del consumidor i elaborar un informe anual sobre els resultats obtinguts en cada zona de subministrament del seu àmbit territorial.
Es fa aquest informe anual?
92.-
Disposar dels informes preceptius dels projectes d’obres de conducció, tractament, emmagatzematge o distribució d’aigües destinades al proveïment a la població. Es compleix?
Responsabilitats exclusives de l’ajuntament, tant si hi ha un gestor o no.
93.-
Vetllar pel compliment de les obligacions dels gestors de les activitats comercials i públiques.
Es compleix?
I evidentment moltes altres
3.- Responsabilitats de les empreses gestores o concessionàries
L’Ajuntament en data 2/5/2013 va signar un contracte de gestió del servei municipal d’abastament d’aigua a la Llacuna amb l’empresa Catalana d’Explotacions i Manteniments SA (CEMSA) en el que no s’explicita quin era la vigència del mateix.
94.- Quan vencia el contracte subscrit amb l’empresa CEMSA?
El 26/6/23 es sol·licitava el Contracte amb Transparenta. (empresa privada de distribució de l’aigua).
95.- “4/ Sol·licitem còpia del contracte vigent amb l’empresa Transparenta.
En relació a la Sol·licitud d’una còpia del contracte vigent amb l’empresa Transparenta.
La resposta ajuntament del 22/11/23 deia:
“En relació a aquesta sol·licitud, els informem que disposem d’un contracte prorrogat amb la societat TRANSPARENTA que data del 2013.
... es va generar una continuació tàcita del contracte
per a aquest servei...
en espera d’iniciar en breu un nou procés de licitació per a aquest servei
per al qual s’està valorant totes les opcions i recopilant la informació necessària per a l’inici del procés de licitació,
D’aquesta resposta deduïm que l’empresa Transparenta és continuadora, amb un canvi de nom, de l’anterior CEMSA, doncs es diu que “disposem d’un contracte prorrogat amb la societat TRANSPARENTA que data del 2013”
quan el contracte del 2013 era signat per CEMSA i, com a mínim fins l’Agost del 21 encara era CEMSA l’empresa gestora.
96.- Es va fer aquest procés de licitació, legalment obligatori, i quan? perquè no és ajustat a dret fer una continuació tàcita del contracte, tal com s’anunciava en la resposta del 22/11/23, és a dir ja fa més d’un any.
Pel que sabem en el contracte de l’empresa concessionària es donava el dret a cobrar els rebuts de l’aigua com a compensació a les inversions fetes en el moment de signar el conveni, però aquestes inversions han quedat suficientment compensades durant els 4 primers anys, però sembla que l’empresa continua cobrant els rebuts de l’aigua des de ja fa 7-8 anys ençà i factura totes les despeses, ocasionades pel manteniment del servei, a l’Ajuntament, quan això seria una greu infracció. Volem saber si això és cert o no?
96a.- Volem saber què ha ingressat l’Ajuntament pels rebuts de l’aigua cada any, en els darrers 10 anys i també les despeses gastades per l’ajuntament pel bon funcionament del servei d’aigua en el mateix període.
Quines Responsabilitats ha de dur a terme l’empresa
En una nova instància del GLA del 26/6/23 es citaven algunes de les obligacions de l’empresa concessionària
I es preguntava:
97.- Quin és el grau de compliment de totes aquestes responsabilitats de l’empresa?
4.- Remunicipalització
Sobre aquest tema el GLA ja, des del 2021 ha anat fent preguntes
Instància del 25/10/21
98.- Quines gestions s’han iniciat respecte al compromís electoral sobre municipalització de la gestió de l’aigua?
Pel que sabem en el període electoral del 2019 al 2023 en un Ple Municipal es va parlar i acordar de remunicipalitzar el servei d’abastament de l’aigua, però des d’aleshores no en sabem res més, incomplint aquest acord municipal.
En una instància del GLA del 26/6/23, es deia:
Quin criteri tenen respecte a una possible municipalització de la gestió de l’aigua...
I, per tant, insistim en voler saber
99.- Quin criteri tenen respecte a una possible municipalització de la gestió de l’aigua?
100.- Si no pot ser una empresa municipal pel dèficit econòmic perquè no es planteja comarcal o supramunicipal?
En el seguiment de la instància del GLA del 11/1/24 es diu:
“4/ No donen cap explicació sobre l'incompliment del compromís de municipalització de la gestió de l'aigua durant el mandat anterior, considerant que era un compromís explícit manifestat per Compromís per La Llacuna durant el mandat 2019/2023 i que ha desaparegut sense cap mena d’explicació del programa d’acció municipal -de forma contradictòria amb la resposta facilitada- quan es va afirmar que s’havien fet uns primers càlculs.”
101.- Es van fer aquest primers càlculs i què exposaven?
5.- Paper de la informació
Instància del GLA del 25/2/22
“Es important
b/ Facilitar informació periòdica a la població sobre la situació de forma directa (bustiada, parades...), de forma indirecta (cartells, notes de premsa i/o difusió a les xarxes socials)...
102.- S’han pres alguna mesura reiterada d’informació a la població com aquestes que esmenta la instància?
En relació a la resposta de l’Ajuntament de data 2/6/23 a la instància del GLA del 6/3/23 sol·licitant informació sobre la situació de l’aigua, es vol fer constar:
L’incompliment de l’Ajuntament pel que fa al termini de resposta de màxim un mes segons l’establert a la Llei 27/2006 que regula el dret d’accés a la informació mediambiental per tal de garantir l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de mediambiental i que considera que la informació mediambiental engloba entre d’altres: allò relatiu a l’estat de l’aire, de l’aigua, de substàncies contaminants, i d’abocaments que puguin afectar el medi ambient
103.- A partir de quin moment es compromet l’ajuntament a complir els termini màxim d’un mes per garantir l’accés a la informació pública?
En diverses instàncies s’ha anat demanant mesures sobre la informació a la població més extenses per exemple:
104.- “Quin seguiment s’ha fet de les mesures derivades de l’estat d’alerta per sequera comunicades a la població els mesos de maig i juny del 2022 i posteriors i grau de compliment.?
105.- Quines mesures informatives actives sobre la contaminació de l’aigua de boca que millorin les anteriors estan previstes per a la població fixa i/o estacional.?
L’Ajuntament també ens diu:
“L’Ajuntament ha fet una nova web que permet fer més visible i dinàmica tota la informació”
106.- Quan s’ha informat explícitament que es disposa d’aquesta informació al web ?. Quantes persones del poble son o poden ser usuàries d’aquest recurs digital ?”
Perquè es considera que la sola disponibilitat d’informació al web de l’Ajuntament no es pot considerar una mesura informativa activa
107.- Quins altres mitjans de comunicació que puguin arribar amb eficàcia al poble es pensen implantar?
6.- Paper de la Ciutadania
El CCiF també va tractar aquest punt i en va dir:
Cal una decidida participació ciutadana.
Participació. S’ha de donar suport a la participació de les comunitats locals en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament.
Consells de Conca. S’ha d’impulsar la participació ciutadana mitjançant la reconstitució dels Consells de Conca com a òrgans col·legiats de participació pública, la reestructuració del Consell d’Administració de l’ACA per tal que reflecteixi la diversitat d’actors de l’aigua de la nova demarcació, la supressió del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (és l’òrgan d’Assessorament i planificació de l’ACA)
I també deia:
.... Aquest podria ser l’objecte d’un observatori local de l’aigua que hauria de servir també per difondre informació i cultura de gestió dels serveis a la població i rebre els inputs necessaris dels processos de participació pública que es desenvolupin per iniciativa ciutadana o dels poders públics.
108.- Perquè no existeix un Observatori local de l’aigua i codi de bones pràctiques a la Llacuna?
En la Instància 12/2/21, preguntava:
S’han fet reunions amb altres pobles de la comarca de l’Anoia per tal de treballar propostes per a la solució del problema.
Resposta de l’ajuntament del 27/1/22 al tema de la participació d’altres pobles
No s’han fet reunions amb altres pobles
109.- Creiem que és necessari fer aquestes reunions amb ciutadans d’altres pobles, perquè no es fan?
Voldríem que se’ns contestessin aquestes preguntes que son molt clares per tal de veure quina és la situació de l’aigua al poble i ja avancem que un cop presentades 4 instàncies sobre els 4 temes cabdals del tractament de l’aigua al municipi, i sense tenir cap resposta, volem fer una reunió pública amb l’ajuntament, i especialment amb l’Alcalde, i tractar tots els temes plantejats per trobar les millors solucions
Atentament
Joan Guarch en nom de la Comissió de l’aigua de
Catalunya Proposa
25/6/2025
