CLAR I CATALÀ

L’acomiadament de Pilar Rahola de la seva col·laboració fixa a La Vanguardia ha estat un cop baix pel 52 per cent de votants independentistes i segurament també ho ha estat per aquells que sense votar CUP, JUNTS o ERC els interessa seguir a aquesta col·laboradora del diari del Grup Godó perquè treballa amb molt bones fonts i això es nota en els seus articles clars i punyents.

No es l’únic nom d’escriptors i periodistes de signe sobiranista que han hagut d’abandonar les pàgines de La Vanguardia per raons ideològiques: Albert Sànchez Piñol, Jordi Barbeta, Jordi Graupera, Salvador Cardús, Xavier Sala-Martin i Xavier Antich pertanyen a una lamentable llista que allunya cada cop més a aquest diari de la centralitat que hauria de practicar si de veritat vol fer un servei al seu país i no plegar-se a forces que mai donen la cara i que en cap cas li  agrairan aquest serveis.

A partir d’ara a La Vanguardia només trobem articles, molt pocs, d’algun escriptor sobiranista que ha acceptat “rebaixar el seu to” (cosa que s’ha negat a fer Pilar Rahola) i articles escrits per adversaris del sobiranisme que, aquests si, tenen barra lliure per deixar anar idees contràries  que a vegades fins i tot repugnen.

La Vanguardia, efectivament, ha perdut la centralitat que hauria de practicar un diari de referència a Catalunya. S’ha oblidat de la pluralitat i la proporcionalitat ideològica que mantenen els bons mitjans de comunicació. S’ha permès posar límits a la llibertat d’expressió, una cosa que en democràcia només fa el Codi Penal i ha oblidat que rep subvencions de la Generalitat, és a  dir, dels impostos que paguem tots els catalans, inclosos el 52 per cent que vam votar partits independentistes.



Catalunya Proposa