Ahir va sortir una notícia en que la Moncloa deia que per arribar a una entesa amb Junts per la investidura de Sanchez exigiria la renúncia a la unilateralitat. Poc després va retirar aquesta petició i reclamava simplement voluntat de diàleg.
Bé, estem una vegada més amb fer circular rumors interessats, pel PSOE, per poder anar introduint poc a poc els diferents temes a acordar amb Junts perquè les seves bases i els seus votants s’hi vagin acostumant i la direcció vegi com d’acceptades son per militants i votants. Fins fa poc es parlava d’amnistia i el PSOE encara ni havia pronunciat la paraula, ara ja parla d’amnistia i sembla que hi ha moltes veus que comencen a dir que pot ser constitucional, que es adequada, etc i ara que ja ha anat entrant l’amnistia, ara hem de començar a parlar de unilateralitat (en definitiva de referèndum).
I d’això se’n continuarà parlant perquè el PSOE té molt difícil traspassar aquesta línia vermella i ha de saber daurar la píndola per veure si Junts cau en la trampa i els militants i votants socialistes s’ho van empassant.
El que és molt clar son les condicions exposades pel President Puigdemont en la conferència que va fer a Brusel·les en les que deia textualment: “Avui Espanya té, com deia, un dilema de resolució complexa. O repeteix eleccions, amb el risc que els equilibris polítics siguin tan fràgils com ara; o pacta amb un partit que manté la legitimitat de l’U d’Octubre i que no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat com a recurs legítim per a fer valer els seus drets.”
Per tant queda clara la posició del President i la seva reafirmació de la unilateralitat perquè en definitiva es la demostració on es recolza la sobirania del país. I això avui mateix ho ha deixat clar Miriam Nogueras en la seva trobada amb P. Sanchez, com veurem al final.
Passem ara a l’amnistia. Com deia aquests dies se’n parla molt i avui aprofito unes pinzellades que es donen en la interessant Tertúlia Proscrita que va fer Vilaweb ahir dijous 12/10/23 amb els tertulians de sempre Albano Dante Fachin i Josep Costa i ahir van convidar a l’Agustí Colomines per parlar de les diferències entre ells en parlar de la bondat o no, per l’independentisme, de que es prescrigui l’amnistia, o no.
Simplificant molt han vingut a defensar l’Agustí Colomines la bondat de l’Amnistia i en Josep Costa la inoportunitat de fer-la. Ambdós estaven d’acord en que els indults havien sigut una baixada de pantalons de l’independentisme per totes les condicions que havien tingut que acceptar i que eren evidentment presentats com un èxit de l’unionisme i la seva bondat cap els independentistes.
Però respecte a l’amnistia en Colomines la defensava perquè deia que era absolutament diferent i en Costa en dubtava que no fos acceptada per Junts com una mesura de gràcia de l’unionisme cap a l’independentisme com els indults.
Ambdós han exposat la seva versió amb un certs arguments sòlids, però del que s’ha dit al debat, molt interessant tot s’ha de dir, estic més d’acord amb la posició de Colomines defensant-la que amb la de Costa rebutjant-la.
Per defensar la posició de Colomines crec que no ha quedat prou clar que l’amnistia no és precisament una posició de gràcia de l’unionisme sinó que l’amnistia, com a definició, reconeix que no hi ha hagut delictes (per part de l’independentisme) i com que no han estat delictes no hi pot haver ni condemnes ni encausaments i en tots aquests casos queden anul·lades les sentències o les causes pendents. Això ho fa totalment diferent a una mesura de perdó com és l’indult i representa una bufetada a l’estat i els jutges que han aplicat aquestes condemnes perquè ara se’ls diu que això no era punible, que no era delicte i que, per tant, s’ho empassin. I aquesta seria una victòria rotunda de l’independentisme, a més de reparar les condemnes a tots els encausats per defensar la independència del país.
I la posició d’en Costa es basava més en les suposicions de que l’amnistia no fos acceptada, com hem dit, com una mesura de gràcia de l’Estat Espanyol amb la que encara quedaria, ell, més reforçat que no pas l’independentisme i deixaria de ser un nou enfrontament amb l’estat en la nostra lluita per l’Alliberament.
Però per desfer aquestes suposicions val la pena veure la posició que ha mantingut Miriam Nogueras en la seva trobada, d’avui, amb Sanchez. Ha dit a la premsa que “avui continuem lluny d’aquest compromís històric” que va reclamar el president Carles Puigdemont en la conferència de Brusel·les en que va fixar les condicions per negociar.la investidura i li han donat a Sanchez una transcripció de la conferència.
I tal com diu la notícia recollida per Vilaweb: “Nogueras ha avisat que “si es tracta de fer el mateix que s’ha fet els darrers quatre anys” no tindrà els vots de Junts perquè, diu, “ja sabem que no ha funcionat”. També ha remarcat que qui pot posar les condicions per a les negociacions és Junts, no el PSOE, perquè són els socialistes qui necessiten els vots de l’independentisme. “No veníem a escoltar les condicions del PSOE perquè Junts els doni els vots, hem vingut a recordar el contrari”, ha dit”
Bé, com molts de nosaltres, volem confiar en que Junts sabrà mantenir les seves condicions i no afluixarà i seran els socialistes qui hauran de decidir què fan. Molts independentistes estem escaldats de l’actuació dels nostres polítics i de les baixades de pantalons davant els unionistes, (llegeixi’s ERC sobretot) i ara volem confiar en la fermesa de la posició de Junts. Si aquesta es dona, deixarem de malfiar-nos i tornarem a confiar, nosaltres i Josep Costa, en que les coses ara es faran radicalment diferents i totalment adequades.
Força i no afluixem! Hi confiem
Joan Guarch
Catalunya Proposa
13/10/23
