Aquests dies en motiu de la celebració per Espanya del dia de la Hispanitat que commemora el descobriment i colonització d’Amèrica, s’ha produït unes quantes manifestacions de protesta per la colonització espanyola davant d’estàtues de Colom el descobridor, com si ell també fos el colonitzador del Nou Món, i res més allunyat de la realitat, i per tant injust sobre la persona de Colom. De fet tota la versió oficial de qui és Colom i del descobriment és una immensa desconstrucció de la realitat que ha fet el regne de Castella primer i que ha recolzat Espanya després i fins ara.

En un article breu com aquest només aniré donant la versió silenciada d’aquesta història que està basada en nombrosos fets i escrits que recolzen cadascuna de les afirmacions que hi faig.

Raons pel descobriment del nou món.

El primer que hem de recordar és que Catalunya en la segona meitat del segle XV era la potència marítima i comercial més potent del món occidental d’aquella temps. Aquest domini comercial i no pas colonial s’estenia per tota la mediterrània.. Aquestes rutes per la Mediterrània es veu truncat el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, per la conquesta otomana, l’eix de la ruta comercial fins a les indies orientals que varen quedar tallades. Aquesta fou una de les raons per les que els catalans es van proposar descobrir una ruta per occident per arribar a les índies i tornar a obrir una nova ruta del comerç perdut. A més era en aquells la nació més preparada náuticament (cartografia catalana, l’ampolleta catalana per mesurar el temps a alta mar, l’astrolabi, per calcular la longitud i la latitud, les tècniques per mesurar la velocitat de les anus, etc)  per dur a terme aquesta colossal empresa.

Qui era Colom.

Hi ha innombrables treballs que asseguren que Colom no era ni genovés ni gallec, ni res de res, era català. Ja ho va assegurar l’historiador peruà Ulloa al segle XIX. Era Joan Cristófor Colom Bertran, barceloní d’una família noble molt proper a la família reial i molt ben relacionat amb els reis de Portugal. Per la seva experiència nàutica l’anomenaven Almirall. Per invalidar els acords de les Capitulacions de Sta. Fe el van fer passar per genovès i el van acusar de crims comesos al Nou Món per tal de no complir alguns dels pactes acordats, tal com veurem més endavant.

Instauració de la I’Inquisició.

El 1478, el papa Sixte IV va autoritzar els reis Catòlics a instaurar la Inquisició castellana. La Inquisició seria usada, primordialment, com a instrument de control contra els desviaments de les normes religioses, però, també, i molt sovint, com a eina de persecució política. El 1482 el propi Papa Sixte IV desaprovà els excessos de la inquisició castellana va prendre mesures i condemnar els abusos que es produiren.

La Inquisició va ser clau en la desconstrucció de la realitat del descobriment, tergiversant els fets que es van produir i especialment prohibint qualsevol edició de llibres sobre Amèrica. També cal afegir que el 1502 es van fer unes lleis que prohibien l’edició de llibres sense ni tan sols passar per la censura i mes endavant es va fer la prohibició explicita de publicar i vendre llibres referits a la colonització del Nou Món.

Joan Cristòfor Colom és mort el 1484?

La historiografia oficial ens diu que Joan Colom Bertran va morir el 1484, perquè així ho escrivia un dels seus fills i, per tant, no pot ser el conqueridor del 1492. El document citat, efectivament, diu que «ell, Jaume Colom, donzell i fill de Joan Colom i Bertran, quondam, nomenen un procurador...».

Efectivament quòndam, és una expressió llatina que significa «difunt», però aquesta expressió tant es pot emprar referint-se a algú que està biològicament mort com a una persona que és morta civilment. Hi havia tots aquells casos que podien comportar la mort «civil», per exemple, si feia més de deu anys que era absent del país.

En el nostre cas podem deduir clarament que en Joan Colom Bertran, que era documentat com a rebel, insubmís a Joan II el 1472, pot ser considerat quòndam en documents posteriors al 1472 i el 1484 se’l podia considerar quòndam en fer més de deu anys que era fora de Catalunya.

Colom a Portugal

Joan Colom Bertran es va refugiar a Portugal després de la derrota del 1472, en la Guerra Civil catalana que enfrontava els partidaris de Renat I d’Anjou i Joan II . Colom s’havia casat primer amb Margalida d’Alòs, filla d’un cònsol de mar de Barcelona i amb qui va tenir el seu fill Jaume, i una segona, ja a Portugal,  amb Felipa d’Avis i de Coïmbra (1435-1497), filla de Pere de Portugal, príncep portuguès i d’Elisabeth d’Urgell i Aragó, per tant, neta de Jaume d’Urgell, pretendent al tron catalanoaragonès en el Compromís de Casp, i germana del rei català Pere IV el Conestable. O sigui que el matrimoni de Colom l’entroncava directament amb la casa reial portuguesa d’una banda i, de l’altra, amb la casa reial catalana.

Aquesta versió lliga amb el fet que Colom visqués a la cort de Portugal servint el rei Alfons V, però al mateix temps, en estar casat amb una Urgell, era membre de la reialesa catalana i, per tant, havia estat acceptat a la cort dels reis Catòlics, on va viure-hi set anys, del 1485 al 1492, fent els preparatius de l’expedició.

La relació de Colom amb els reis catòlics

Una de les tasques de Colom va ser convèncer els reis Catòlics de la certesa científica de les tesis de Colom, segons les quals, per occident es podia arribar a les Índies orientals. L’altra va ser trobar diners per pagar el viatge.

De tota manera, els reis estaven sempre a València, que era la ciutat més pròspera de la època i l’únic lloc on es podia trobar financers per a l’expedició.

Qui va tenir un paper important en l’operació va ser en Lluís de Santàngel, financer reial i tresorer i conseller d’Hisenda de Ferran II.

La bestreta va consistir en 17.000 ducats, moneda catalana que equivalia a uns 6.358.000 maravedís, que era la moneda castellana.

Així, en realitat, l’empresa fou catalana, portada a terme per catalans i finançada per la Corona d’Aragó, i no pas pel Regne de Castella.

(continua)