Contracte amb els reis. Capitulacions de Santa Fe.

Les Capitulacions eren un contracte signat entre els reis amb particulars per emprendre determinades accions, i s’especificava que la conquesta dels nous territoris es faria mitjançant particulars, i no amb exèrcits reials.

El document va ser registrat i guardat a l’Arxiu Reial de Barcelona i la seva redacció segueix la tradició de la Cancelleria Reial Catalana. Els càrrecs d’almirall, virrei i governador general són genuïnament catalans: en el cas dels dos darrers, sense corresponent a Castella. En el cas del càrrec d’almirall, si bé existia a Castella, a la Corona de Catalunya i Aragó tenia plena vigència per la tradició naviliera de la corona, no així a Castella, sense aquesta tradició.

Aquests càrrecs requerien una gran formació: coneixements de fiscalitat, dret, experiència naval i militar, i no podien haver-se exercit per un comerciant de llanes, que ni tan sols a dia d’avui sabem si sabia escriure ni si era genovès, amb quasi nul·les possibilitats d’exercir els càrrecs que se li atribueixen en els estats de la nació catalana.

Si Colom va poder demanar aquest nomenament és perquè era conscient del que significava i perquè era d’ascendència noble, acostumat a tractar amb reis, cosa que l’allunya totalment dels orígens plebeus del Columbus genovès.

Reclutament de la tripulació i inici del viatge des de Pals, a l’Empordà.

Ja hem dit que amb la vinguda del rei Pere IV des de Portugal l’acompanyen cavallers, militars addictes a la seva causa i altres càrrecs de confiança, i és així que trobem aquells personatges que ja hem anomenat, els Ianyes, escampats arreu de l’Empordà, exercint càrrecs notables a la cancelleria reial, i alguns molt especialment vinculats a Pals.

La historiografia oficial ens diu que Colón va sortir de Palos de la Frontera, però Palos no va tenir mai port de mar i no va ser ciutat fortificada, ni disposava de muralles, i Pals, a l’Empordà, sí, i els gravats diuen que Colom va sortir d’un port fortificat.

El gran argument «oficialista» és afirmar que a Pals no hi havia port de mar, però aquesta teoria es va desmuntant a mesura que es va descobrint proves de l’existència del port de Pals.

Colom, per tant, va reclutar mariners de la zona. És així que va reclutar els germans Ianyes i la tripulació pels entorns de l’Empordà i, en concret, de Pals. Que les caravel·les eren catalanes i també els mariners, i que van ser finançats per diners catalans i que Colom era català, cada cop va quedant més clar i, sobretot, aquestes hipòtesis tenen moltíssima més versemblança que no pas la de Columbus genovès.

Viatges, comencen les acusacions contra Colom

Ja en el segon viatge van començar a sorgir els primers problemes amb els nadius. Colom va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indis fossin esclavitzats i, per contra, que fossin tractats com a súbdits dels reis, amb els mateixos drets que els catalans. Colom va ser autor d’unes Instruccions acceptades pels reis Catòlics, que havien de funcionar com a Llei, a fi que els indis fossin acceptats verdaderament. De fet, Colom va arribar a jutjar i condemnar a mort alguns colons que s’havien excedit amb els indis.

Llavors, alguns colons van escriure als reis, acusant-lo que no els deixava tenir esclaus, que els feia llaurar les terres a ells, que els obligava a construir les seves cases i que no els deixava marge de guany en els intercanvis comercials, i que tot això els portava a la ruïna, i ells havien anat a aquelles terres a enriquir-s’hi, i no a treballar en aquelles condicions.

Van acusar Colom de maltracte cap els colons. La Corona va destituir a Colom el 1495 i quan Colom va tornar a Espanya el 10 de març de 1495, va ser detingut i acusat de diversos delictes (en realitat, per la defensa que va fer dels indis en contra dels colons que s’excedien).

Colom va tornar a fer el seu tercer viatge el 30 de maig de 1498 i va tornar a tenir problemes amb la justícia per les mateixes raons que en l’anterior viatge. El 27 d’agost de l’any 1500, l’enviat dels reis Francisco de Bobadilla com administrador reial va arribar a l’Espanyola com a governador i va fer detenir Colom i el va retornar, encadenat, a Espanya, on arribaria el 24 de novembre del 1500, fins que, assabentats els reis, van manar que l’alliberessin i li van enviar 2.000 ducats.

Tots aquests episodis són en l’origen del descrèdit que va ser necessari ordir contra Colom per invalidar el contracte de les Capitulacions de Santa Fe perquè Castella tingués el control dels guanys que podia reportar el descobriment d’Amèrica.

La desídia inicial del regne de Castella cap el descobriment d’Amèrica

Cal desmuntar el mite. El Regne de Castella, a finals del segle xv no estava en condicions tècniques, econòmiques, socials ni demogràfiques per afrontar la descoberta del nou món ni la seva conquesta i colonització. Aquest va ser l’esforç titànic dels nostres avantpassats catalans que van iniciar la seva expansió natural de l’imperi català del Mediterrani cap a l’Atlàntic. Aquesta desídia del Regne de Castella queda palesa amb l’actuació de les seves Corts castellanes.

Entre el 1480, amb les Corts a Toledo, i el 1499, amb les Corts a Ocaña, no es van convocar corts castellanes. I no es pot dir que en aquest període no hi haguessin fets importants.

No és fins el regnat de Carles I (1516-1556) que les corts castellanes no reconeixerien la importància del descobriment d’Amèrica i demanarien disculpes al rei per no haver donat rellevància al descobriment, signe que aquest no havia estat un projecte ni dels reis ni de la Corona de Castella.

L’incompliment de les Capitulacions de Santa Fe

Que se li atorgués el títol de virrei, que acaba essent explicitat a les Capitulacions, va originar, més endavant, els intents de la monarquia per difuminar la identitat de l’almirall a partir de la seva mort, ja que declarar Colom com a estranger (d’aquí el Colón genovès) tindria repercussions en la validesa de les clàusules de les Capitulacions i, en conseqüència, en la revocació del títol de virrei i en les percepcions econòmiques que se’n podien derivar.

Si Amèrica era una qüestió d’estat i la família de Colom havia portat la corona als tribunals per incompliment de les Capitulacions de Santa Fe, la informació sobre el descobridor també era una qüestió d’estat. Com he dit, calia convertir Colom en estranger perquè així quedava anul·lat el contracte.

Durant els plets es van anar creant nous arguments i s’anaven introduint a les cròniques dels viatges, per legitimar el relat de la Corona.

Aquestes i altres invencions varen propiciar el desprestigi de Colom i l’incompliment de les Capitulacions.

I aquesta és la veritable història del descobriment del nou món i la nul·la responsabilitat de Colom en tota la història de la colonització de les terres sudamericanes, de la que en té la única responsabilitat el regne d’Espanya.

Joan Guarch i Calvet

14/10/2023

(extracte d’una sèrie d’articles escrits i publicats el 2019)