No anem enlloc criticant-nos entre nosaltres

Continuo perplex de la capacitat que tenim de desprestigiar els grans avenços que tenim com a independentistes. I això opinat i escrit per contrastats republicans independentistes com poden ser Josep Costa i Clara Ponsatí encara és més greu. Crec que això passa perquè portem segles de repressió, i també, d’errors comesos i polítics que al final ens han decebut i tot això ens ha anat condicionant a fiar-nos gairebé només del que pensem nosaltres i per això la mania de criticar, i menystenir les opinions dels altres i només refiar-nos, amb un pèl d’egocentrisme, de les nostres (com si fossin les úniques bones). Però així no anem enlloc. Fa pocs dies vaig assistir, a la meva localitat, a una xerrada en la que dos pagesos de l’entorn explicaven com s’havien reconvertit en pagesos d’agricultura ecològica. Molt interessant perquè eren dues persones com qualsevol dels que escoltàvem les seves experiències, però destaco això perquè aquests dos homes, van fer tres afirmacions que a mi em van fer rumiar i reafirmar en el que jo crec. Una: “Ningú s’ha plantejat mai el poder que tenen els consumidors”, Dues: “Hauríem de tenir un carnet de Solidaritat productors (pagesos)- consumidors” I Tres: “Sols, no podem” que tan pot ser aplicable als pagesos com als consumidors.

Abans he citat a dos independentistes de pedra picada que han fet articles crítics amb el pacte entre Junts i Puigdemont i el PSOE. I voldria dir la meva a les seves afirmacions.

En Josep Costa l’11/11/23 va fer un article a El Mon amb el nom de Puigdemontisme sense Puigdemont en que es va dedicar a criticar la decisió de Junts de fer un pacte amb el PSOE en el que deia en dos paràgrafs diferents el següent: “...o si la qüestió és que ha pres decisions que de cap manera no casen amb el que ell ha defensat fins ara. El fet és que la ruptura entre el puigdemontisme entès com a independentisme rupturista i la figura de Puigdemont és inqüestionable”

Aquest pacte ha sortit per la oportunitat que ha representat els resultats de les eleccions espanyoles, que com sabem han donat als grups nacionalistes de la perifèria espanyola la oportunitat de condicionar, clarament, la política espanyola. La dreta i extrema dreta espanyola amb UPN tenen 171 diputats que els recolzen, l’esquerra i els nacionalistes 179. D’aquests 179, 27 diputats son nacionalistes, si descomptem BNG i CC que només tenen 1 diputat cadascun , qualsevol decisió que vulgui prendre Sanchez pot ser frenada per qualsevol d’aquests 4 grups perquè si el PNB amb 5 diputats no dona el seu suport a una proposta socialista i vota en contra amb tota la dreta aquesta tindria 176 diputats i l’esquerra 174, i passa el mateix amb Bildu 177-173 i amb ERC i Junts 178 i 172. O sigui que per això es parla d’oportunitat única, que no es garantia de cap manera si es feia una repetició d’eleccions, per tant era agafar-la o deixar-la passar, perquè la força que té ara mateix l’independentisme és brutal i pot durar tota la legislatura, perquè el PSOE no podrà aprovar qualsevol proposta que no respongui als interessos dels independentistes, en particular de Catalunya que és del que estem parlant.

Si Junts no s’abaixa els pantalons continuarà exercint la seva força rupturista, que també es denomina unilateral, en el moment que vulgui, per tant no ha canviat el que ha defensat fins ara sinó que està aprofitant una oportunitat històrica que potser no es tornarà a donar mai més. O sigui que l’afirmació de Costa no és certa fins que no es demostri el contrari segons l’actitud que faci Junts.

“La transició d’enemic públic número 1 d’Espanya a soci parlamentari del seu govern és certament difícil. D’aquí que els carrers d’algunes ciutats espanyoles estiguin encesos. Però tampoc no és fàcil conservar el rol de líder i referent polític de l’unilateralisme mentre l’aparques per a iniciar una negociació amb el govern espanyol.”

L’argumentació del paràgraf anterior també serveix per aquest segon paràgraf en que Costa cataloga de soci parlamentari del govern del PSOE. Puigdemont i Junts s’han atipat de repetir, i qui no ho vulgui llegir o escoltar és en realitat una persona com dèiem al començament negativa per naturalesa, perquè aquest recolzament serà per cada tema concret de negociació, tema a tema, no com fins ara ha fet algun grup que han donat el seu recolzament als socialistes sense cap contrapartida que defensi la sobirania catalana clarament. Per tant tampoc es pot fer aquesta afirmació de Costa abans de que es pugui veure els resultats obtinguts, malgrat que en una negociació sempre hi hauran aspectes que no s’aconseguiran totalment i només amb això ja donarà peu als negativistes a dir que tenien raó.

Perquè tal com diu Agustí Colomines en el seu article del 20/11/23 a El Nacional amb el títol de: Una oportunitat històrica. O no, on diu: “Cada vegada que Pedro Sánchez ha enganyat l’independentisme és perquè els seus dirigents s’han deixat arrossegar i enganyar”

Aquest engany és més difícil que passi amb Puigdemont a diferencia dels republicans perquè tal com diu un altre paràgraf: “el plantejament dels republicans és de confrontació amb la dreta espanyola i amb Junts, com va quedar palès en el discurs de Rufián, i d’advertiment a Sánchez, a qui considera aliat. Aquesta és l’Esquerra de Joan Lluhí i Vallescà i Lluís Companys, tots dos ministres en governs espanyols, que ja als anys trenta batallaven amb Francesc Macià, encara que fossin del mateix partit, perquè l’«Avi» republicà era nacionalista i refractari als encants de l’esquerra espanyola. Per resumir-ho gràficament: Puigdemont és avui més macianista que mai.”

I per tant és fals, si més no ara en aquest moment, quan Costa diu: Però tampoc no és fàcil conservar el rol de líder i referent polític de l’unilateralisme mentre l’aparques per a iniciar una negociació amb el govern espanyol. Ja hem dit que en cap moment Puigdemont ha dit que aparcava l’exercici de la unilateralitat que pot reemprendre en qualsevol moment d’incompliment del pacte però abans de qualsevol fet no es poden fer judicis de valors perquè el més probable es que no es compleixin, al menys així i, en canvi, aquesta afirmació no fa més que criticar i desprestigiar perquè es fa per escrit i de forma pública.

Esperem que els catalans aprenguem a no criticar-nos entre nosaltres sinó a col·laborar, perquè “sols no podem” i criticant només, no anem enlloc

(continuarà)

Joan Guarch i Calvet

Catalunya Proposa

21/11/23