Siguem conscients que pertanyem a una col·lectivitat, la nostra comunitat i hem d’implicar-nos en la resolució dels problemes col·lectius (i que també ens afecten a nosaltres), no hem de deixar que siguin altres els que ens els resolguin.
Aquests dies he fet uns articles en els que deia que criticar-nos entre nosaltres no serveix de res. Al menys si es fa una crítica s’ha d’aportar una alternativa sinó només parlem, bla, bla, bla i tampoc serveix de res. Finalment he dit que el que és molt important és l’actitud personal de cadascú.
Avui vull remarcar un altre actitud que és necessari de forjar: LA CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA, en cadascú de nosaltres.
Darrerament i degut al moviment independentista es parla de la força que té la gent del carrer.
Estem tips de pregonar i escoltar una colla d’apriorismes i tòpics que donem per vàlids sense veure què diem.
Un d’ells és que estem convençuts de la força de la gent, i és cert, la ciutadania unida, té una força brutal, però aquesta ciutadania, per tenir aquesta força, ha d’estar organitzada, sinó no hi ha força. Com ho fem?
Com he dit en un dels articles que he publicat aquests dies: “Fa pocs dies vaig assistir, a la meva localitat, a una xerrada en la que dos pagesos de l’entorn explicaven com s’havien reconvertit en pagesos d’agricultura ecològica. Molt interessant perquè eren dues persones com qualsevol dels que escoltàvem les seves experiències, però destaco això perquè aquests dos homes, van fer tres afirmacions que a mi em van fer rumiar i reafirmar en el que jo crec. Una: “Ningú s’ha plantejat mai el poder que tenen els consumidors”, Dues: “Hauríem de tenir un carnet de Solidaritat productors (pagesos)- consumidors” I Tres: “Sols, no podem”, que tan pot ser aplicable als pagesos com als consumidors.”
Aquestes afirmacions reforcen efectivament la idea de la força que té la gent però unida, perquè ells saben que “sols, no podem”
I l’actitud personal és bàsica. Estic profundament convençut, com he dit, que la crítica, sense alternativa al que es critica, no ens porta enlloc i el negativisme, tampoc. Però perquè li costa tant a la gent ajuntar-se per resoldre els seus problemes col·lectius? Una de les raons més importants és la por a qualsevol tipus de repressió institucional, i és cert, però com podem vèncer aquesta por i aquest negativisme?
El meu convenciment és que aquests sentiments de por i negativisme, de no poder fer coses, es poden superar clarament.
La meva proposta es que la resolució de qualsevol tipus de conflicte col·lectiu i l’adopció d’un caràcter positiu i col·laborador, tal com deia en un dels articles citats: “comencen amb els més propers, família, amics, companys de feina, veïns, entitats cíviques properes i començant per aquí, no ens farà por, si les compartim amb coneguts, participar més activament en accions socials que poden suposar un cert risc. Amb aquesta actitud generarem aquestes complicitats amb els nostres i així neix la força de la gent, SOLS AIXÍ NEIX LA FORÇA DE LA GENT, i efectivament, units podem tenir molta força per fer front a les necessitats col·lectives.”
Però hem de crear aquesta CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA, una consciència de que pertanyem a una comunitat. Els catalans som molt individualistes, però les individualitats estem dins un col·lectiu que ens ateny a tots i, per tant hi hem de participar.
I així podrem fer efectiu que Nosaltres Decidim sobre la nostra vida.
I com que no confiem del que facin els polítics, nosaltres ho hem de fer començant des de baix, des de la gent i les comunitats.
Des de la meva experiència sé que les dinàmiques col·lectives costen molt d’arrencar però si no es comença mai no s’arrancarà. I tampoc no hem d’esperar que tothom s’hi afegeixi perquè això no passarà però no ens serveix de res pensar en negatiu, dient que això no servirà de res, els imputs positius d’una actuació el més correcta possible, encara que sigui de poca gent, van fent efecte que es va acumulant fins que en un moment determinat una espurna ho engega tot igual que la gota que fa vessar el got.
Però per això necessitem temps i preparació. Doncs comencem!!!
Crec que hem de fer un estudi de les necessitats de la comunitat a la que pertanyem i fer el diagnòstic de les més prioritàries a afrontar perquè ha de ser un diagnòstic de la gent, no des de les institucions. Ja veurem com estan disposades a col·laborar després.
Per això crec que hem de parlar amb les entitats més representatives de la nostra comunitat, per intercanviar idees i veure quines son les seves preocupacions i amb quines propostes les abordarien, posar-ho en comú entre tots i fer un diagnòstic consensuat. Jo confio en la gent i la seva responsabilitat.
A partir d’aquí afrontar cada àrea començant per la/es més necessàries i convidant a les entitats interpel·lades pel tema i les persones individuals més preparades sobre el tema i arribar a fer propostes conjuntes d’actuació i les presentarem a les institucions collant-les perquè han d’estar al servei de la col·lectivitat.
Al mateix temps hem de contactar amb comunitats veïnes que comparteixin problemes comuns i així anar pujant a mesura que sigui necessari.
Per madurar aquestes propostes es poden fer conferències amb ponents experts de fora de l’àmbit on actuem perquè ens donin idees i poder bastir millor el nostre punt de vista i les nostres propostes i amb tot això tornar a fer bullir l’olla.
En aquesta activitat hi hem d’atraure al jovent així els podem anar Preparant i ensenyant com s’ha de governar la comunitat i/o la institució, aportant la nostra experiència, que amb l’edat l’hem anat agafant tots amb major o menor mesura.
Hem de fer contactes individuals amb les persones responsables d’aquestes entitats i al final convidar-les a una reunió en que poden venir 1 o 2 persones i fer un debat i fins i tot que contestin en la pròpia reunió una enquesta preliminar que serveixi per encarrilar els debats sobre els punts diversos que s’ha de tractar i el resultat final definirà el diagnòstic del que pensen des de les entitats.
I a partir d’aquí la o les primers comissions sobre els dos o tres temes més candents i necessaris d’abordar i començar a treballar per trobar les solucions.
Per això pot ser útil presentar en el primer contacte, una enquesta preliminar que ens servirà per tenir una orientació del que més ens preocupa i per on podríem començar.
Desterrem la crítica i el negativisme, impulsem la col·laboració i el positivisme, aportem alternatives i siguem conscients que pertanyem a una col·lectivitat i hem de resoldre els problemes essent solidaris i honestos en els debats fins arribar al consens per resoldre el problema que tinguem plantejat.
I organitzem-nos per ser eficients.
Au, Som-hi! Comencem!
Joan Guarch
26/11/2023
