Plantejament

Hem de ser conscients que pertanyem a una col·lectivitat, la nostra comunitat!, i hem d’implicar-nos en la resolució dels problemes col·lectius (i que també ens afecten a nosaltres), no hem de deixar que siguin altres els que ens els resolguin.

Darrerament.... es parla de la força que té la gent del carrer.

I és cert, la ciutadania unida, té una força brutal, però aquesta ciutadania, per tenir aquesta força, ha d’estar organitzada, sinó no hi ha força. Com ho fem?

L’actitud personal és bàsica. Estic profundament convençut, com he dit, que la crítica, sense alternativa al que es critica, no ens porta enlloc i el negativisme, tampoc. Però perquè li costa tant a la gent ajuntar-se per resoldre els seus problemes col·lectius? Una de les raons més importants és la por a qualsevol tipus de repressió institucional, i és cert, però com podem vèncer aquesta por i aquest negativisme?

El meu convenciment és que aquests sentiments de por i negativisme, de no poder fer coses, es poden superar clarament.

La meva proposta es que la resolució de qualsevol tipus de conflicte col·lectiu i l’adopció d’un caràcter positiu i col·laborador, tal com deia en un dels articles citats: “comencen amb els més propers, família, amics, companys de feina, veïns, entitats cíviques properes i començant per aquí, no ens farà por, si les compartim amb coneguts, participar més activament en accions socials que poden suposar un cert risc. Amb aquesta actitud generarem aquestes complicitats amb els nostres i així neix la força de la gent, SOLS AIXÍ NEIX LA FORÇA DE LA GENT, i efectivament, units podem tenir molta força per fer front a les necessitats col·lectives.”

Però hem de crear aquesta CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA, una consciència de que pertanyem a una comunitat. Els catalans som molt individualistes, però les individualitats estem dins un col·lectiu que ens ateny a tots i, per tant hi hem de participar.

I així podrem fer efectiu que Nosaltres Decidim sobre la nostra vida.

I com que no confiem del que facin els polítics, nosaltres ho hem de fer començant des de baix, des de la gent i les comunitats.

Però per això necessitem temps i preparació. Doncs comencem!!!

Crec que hem de fer un estudi de les necessitats de la comunitat a la que pertanyem i fer el diagnòstic de les més prioritàries a afrontar perquè ha de ser un diagnòstic de la gent, no des de les institucions. Ja veurem com estan disposades a col·laborar després.

Per això crec que hem de parlar amb les entitats més representatives de la nostra comunitat, per intercanviar idees i veure quines son les seves preocupacions i amb quines propostes les abordarien, posar-ho en comú entre tots i fer un diagnòstic consensuat. Jo confio en la gent i la seva responsabilitat.

Organització.

Aquest intercanvi d’idees s’ha de fer de forma organitzada per ser efectius.

Fer això requereix que aquestes entitats locals es coordinin mínimament.

Un conjunt de persones elegides per fer una feina determinada i que actuen en representació d’un col·lectiu (entitats del poble) en un tipus d’Assemblea Deliberant, això es una definició de com actua un Comitè.

La Coordinació és una de les funcions bàsiques dels individus de diferents parts d’una organització, en aquest cas de la Ciutadania del poble. Es reuneixen regularment per debatre com abordar la problemàtica que té plantejada la comunitat i com abordar-la conjuntament per resoldre-la millor entre tots.

Feines.

Es pot començar responent a una enquesta en la que estan plantejades les necessitats a resoldre i que amb les respostes dels representants de les entitats es pot arribar a determinar quines son les més urgents que considera el col·lectiu i per les que caldrà començar.

Per això s’hauran de crear petits grups, que en podem denominar Comissions, amb funcions especialitzades, per resoldre més acuradament cadascun dels temes candents plantejats.

A partir d’aquí afrontar cada àrea començant per les  més urgents  i convidant a les entitats interpel·lades pel tema i les persones individuals més preparades i arribar a fer propostes conjuntes d’actuació i les presentarem a les institucions collant-les a resoldre-les perquè son les que estan al servei de la col·lectivitat.

Per madurar aquestes propostes s’ha de reunir la màxima informació sobre el tema fent els contactes necessaris i, a més, es poden fer conferències amb ponents experts de fora de l’àmbit on actuem perquè ens donin idees i poder bastir millor el nostre punt de vista i les nostres propostes i amb tot això preparar les nostres propostes..

Conclusió

Desterrem la crítica i el negativisme, impulsem la col·laboració i el positivisme, aportem alternatives i siguem conscients que pertanyem a una col·lectivitat i hem de resoldre els problemes essent solidaris i honestos en els debats fins arribar al consens per resoldre el problema que tinguem plantejat.

I organitzem-nos per ser eficients.

Au, Som-hi! Comencem!

Perquè podem!

Joan Guarch i Calvet

1/12/2023