Ahir dilluns 26, vaig anar a una presentació i explicació sobre la Llista Cívica que propugna l’ANC. I vaig quedar perplex sobre com ho presentaven.

Ja fa temps que Catalunya Proposa s’ha pronunciat sobre la Llista Cívica. Trobareu el darrer article, amb el nom de “La Llista Cívica ha de ser la culminació del treball des de baix, des dels municipis, fomentant la Unitat i una organització eficient, no una altra llista electoral”  a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/va-231204-llista-civica  escrit el 4/12/23 i en el que fem referència altres publicats abans i en els que expliquem tot el que cal saber de la nostra posició. El nom de l’article ja ho diu tot.

Textualment ens van dir que el que es pretenia amb la Llista Cívica era fer efectiva la independència el més aviat possible i ens van dir que la independència s’aconsegueix, guanyant les eleccions, que han de ser plebiscitàries, mobilitzant el vot independentista abstencionista en les darreres comtesses electorals, elegint un nou President de la Generalitat independentista i fent tres coses: 1r. Tenint la gent al carrer per donar-hi suport, 2n Proclamant la independència al Parlament i 3r tenint el reconeixement internacional.

Per mobilitzar l’independentisme s’ha de tenir un projecte que il·lusioni i aglutini l’independentisme de base, però no se’ns va saber dir quin seria aquest projecte il·lusionant, tot està en la mera teoria.

La idea d’un projecte que faci reviure l’independentisme, és un desig de tot independentista, però el que importa és saber quin és aquest projecte i com el proposem a les bases de l’independentisme perquè tornin a mobilitzar-se, després de l’enorme decepció que ens han causat les actuacions dels partits.

Per això l’independentisme militant s’ha de tornar a guanyar la confiança de la gent i això no s’aconseguirà fins que es vegi que els qui ocupin càrrecs de direcció de qualsevol moviment independentista han de ser les persones més expertes en qualsevol àmbit d’actuació, i que a més tinguin una bona ascendència dins el seu àmbit.

I per trobar aquestes nous líders i nous plantejaments sectorials s’ha de fer una gran feina de prospecció dins de cada àmbit, i això porta temps i experiència, s’ha de promocionar a questes persones per meritocràcia, no per burocratisme partidista.

S’han de saber, i atraure, quins son els líders dels moviments socials que en els darrers temps han tingut un gran protagonisme cívic, com la vaga d’infermers o la tractorada de la Plataforma Pagesa per citar només els més recents.

La revolució de l’independentisme i la meritocràcia en cada àmbit, han de presentar els millors programes per cada sector i fer-ho molt millor que les burgesies partidistes actuals,  dels partits –empresa i la seva partitocràcia.

Fem unes pinzellades del que ens varen dir.

Es fan servir molt tòpics sense analitzar què volem dir i que comporta cada afirmació. Per exemple les expressions ”la gent al carrer “ i sobretot, “la força de la gent”, com si això fos definitiu en la balança de la lluita que portem. Ja dèiem en l’article citat que “I la força de la gent només és un tòpic sinó compleix dues condicions imprescindibles, que la gent tingui unitat i estigui organitzada, sols així la gent té molta força, si no és així, res de res.” Per corroborar això només ens cal observar què va passar l’1-O. La gent vam sortir majoritàriament a defensar les urnes i el 3, vam sortir al carrer amb la crida de vaga que es va fer, i també el 10. Aquestes grandíssimes manifestacions i actuacions van ser d’una unitat extraordinària, i doncs perquè això no va servir de res? Perquè aquesta és una de les condicions segons ens diuen els promotors de la llista cívica per aconseguir la victòria, però com els vaig dir, la gent no estava organitzada ni tenia cap pla de què fer i sense aquestes altres condicions la gent pot sortir majoritàriament al carrer però no té cap força.

També volem denunciar el tòpic de la Proclamació de la independència des del Parlament. A part de que sigui adequat fer-ho des del Parlament (o a lo millor s’ha de fer d’una altra manera), un cop fet, què? Ja ho tenim? Com controlem els àmbits estratègics del país sencer? S’han de tenir la certesa de que les forces de seguretat, els Mossos, recolzaran la Proclamació i això sincerament requereix molta feina i molt ben feta perquè sigui possible, no n’hi ha prou amb la voluntat de fer-ho. S’han de tenir els jutges que formaran els nous tribunals que es nomenaran en proclamar la república, i s’ha de saber què fer amb els jutges franquistes del poder judicial espanyol, i això també requereix temps de contactes, s’han de controlar les fronteres, i les infraestructures de comunicació, terrestres, aèries i marítimes, s’han de controlar les comunicacions tant de mitjans escrits i radiofònics com televisius i les xarxes socials, s’ha de posar en marxa, efectiva, la Hisenda Pública republicana, etc, etc,etc.

L’actuació al Parlament és una altra contradicció del que ens van explicar de la Llista Cívica. Els promotors ens van dir que els vots de les formacions independentistes, inclosa la Llista Cívica possiblement superaria en escons la majoria absoluta el Parlament i això donaria la possibilitat d’elegir el nou President de la Generalitat, però diuen clarament que entre altres coses es presenten a unes eleccions perquè creuen que els actuals partits no volen la independència i, amb això ens preguntem i com pactaran amb ells? Perquè suposem que  el partit més votat no sigui el de la Llista Cívica sinó un dels partits actuals, la Llista Cívica votaria un President dels actuals partits independentistes amb els que no hi creuen?

Perquè, a més, ens diuen que no pensen fer autonomisme dins el Parlament, i doncs què pensen fer? Quina força tindran si no confien en absolut amb els altres partits independentistes?. Sembla que es plantegen boicotejar l’elecció de President, si no s’arriba a un acord, i pensen que en això ens podem allargar molt de temps i en aquest interval s’ha d’anar preparant tot el necessari per aconseguir la independència (???)

Varen arribar a dir que el que fou necessari el 27-O era abaixar la bandera espanyola i hissar la de la República Catalana perquè només així els països internacionals reconeixerien la nova República, com si això fos el clic que faria recolzar la nostra independència per altres països.

Mare meva!!, mare meva!!, per això hem titulat l’article de voluntarisme i ingenuïtat per part de l’ANC, perquè així no anem enlloc.

El pitjor problema que tenim els catalans som nosaltres mateixos. Molta gent i molts col·lectius es pensen que tenen la veritat absoluta en els temes que defensen i es dediquen a criticar els demés enlloc de buscar les posicions més positives de cada part. Aquestes batalles entre nosaltres son les que ens fan perdre, tal com fan els partits, i, ara, l’ANC enlloc de buscar aquests consens per arribar a propostes millors es dedica a muntar un altre grup polític que s’enfrontarà als demés agreujant encara més el mateix pecat. Així no solucionarem el problema general que és en realitat pel que va néixer l’ANC, aglutinar l’independentisme.

Senyors en definitiva estem plantejant una veritable guerra no armada, no violenta, però total, per obtenir el poder i decidir el nostre destí, i això s’ha de fer en tots els fronts que s’han de planificar des de molt temps abans i no podem anar amb voluntarismes i ingenuïtats i aquesta decisió no és cap il·legalitat, doncs en un altre pla tenim l’exemple recent del Brexit en que els anglesos, que son un país sobirà, van marxar de la UE per continuar el seu camí a part, tal i com nosaltres ara volem sortir de l’Estat Espanyol perquè simplement no ens interessa continuar-hi.

Per això en l’article citat al començament acabàvem dient: “Una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya,” ara no ens resolt res, abans hem de fer molta més feina.”

I el títol d’aquell article ho resumeix gairebé tot, del què s’ha de fer ara mateix: “La Llista Cívica ha de ser la culminació del treball des de baix, des dels municipis, (des de les bases independentistes de tots els sectors), fomentant la Unitat i una organització eficient, no una altra llista electoral”

Joan Guarch i Calvet

Catalunya Proposa

27/2/2024



PS: I això sense esmentar que aquesta mesura vulnera els propis Estatuts de l’ANC, que ens diuen textualment:

“Article 2. 4. L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.”