Els mitjans unionistes estan llençant la idea de que els independentistes perden la seva majoria al Parlament, i en això son molt i molt insistents, com son molt insistents en que el candidat socialista guanyarà les eleccions, de manera que cali la idea d’aquest canvi perquè vagi entrant en la ment de molts catalans indecisos.

Per deixar clar com estan plantejades aquestes eleccions en Vicent Partal en la seva editorial al Vilaweb del dia 27/3, https://www.vilaweb.cat/noticies/atencio-al-pp-catala/ diu textualment: “Hem entrat en una època de vot binacional al Parlament de Catalunya. Els qui se senten catalans voten català i els qui se senten espanyols voten espanyol” I més endavant ho explicava encara més: “En segon lloc, i aquesta és la clau principal a parer meu, cal entendre que del 2017 ençà hem entrat en una època de vot binacional al Parlament de Catalunya. Els qui se senten catalans voten català i els qui se senten espanyols voten espanyol. Sense barrejar-se gairebé entre ells com passava abans. Aquella època en què el PSC o Convergència captaven vots del catalanisme i de l’espanyolisme, tot alhora, està en via de liquidació. Ara comença a ser visible que hi ha dos blocs nacionals en un mateix parlament que es trien en allò que es podria presentar com dues eleccions paral·leles: el vot espanyol vota en clau exclusivament espanyola, ja no catalana. I el vot català fa a l’inrevés.

I aquesta és una idea que comparteixo i vull ampliar.

És perfectament explicable i legítim si et sents, per naixement o afinitat, clarament espanyol, votis un partit espanyol, però aquí hi ha que aclarir diversos aspectes.

1r.- En aquets moments passa per davant de votar en l’eix esquerra- dreta, votar en clau sentiment nacional, espanyol – català. I en aquesta elecció els partits catalans estant molt clars, la CUP, ERC, Junts + Puigdemont i altres que puguin presentar-se com Alhora de Ponsatí Graupera i/o altres. Però també, no ens enganyem, definitivament està molt clar quins son els partits espanyols, Vox, PP, ECP i PSC, tots ells d’obediència espanyola, i hem de desemmascarar especialment la posició del nomenat PSC que durant molts anys s’ha fet passar per un partit català però ara  ha de quedar clar, per a tots els votants, que des de ja fa un temps el  Partit Socialista no es De Catalunya sinó A Catalunya, és a dir Partit Socialista Espanyol A Catalunya, no PSC sinó PSEaC, perquè aquests quatre partits NOMÉS obeeixen ordres de les seus espanyoles.

Pels espanyols està molt clar perquè voten en clau espanyola, perquè Catalunya es tractada com una colònia, de la que se’n extreuen una colla de beneficis que si fos un país lliure no arribarien a les butxaques dels oligarques i jerarques espanyols. Sense allargar-nos massa, en remarquem el famós dèficit fiscal que està per la mitjana de 20.000 milions d’€ cada any, comprovable segons tots els càlculs oficials. L’ignominiós FLA, els diners que ens deixen cada any perquè, precisament no podem arribar a cobrir totes les despeses que necessitem a Catalunya a conseqüència del dèficit fiscal, diners nostres que hem de tornar i a més amb interessos !!!, mare meva, un robatori legalitzat pels poders espanyols. Finalment els diners que el govern espanyol de torn ha de dedicar a cobrir les necessitats pressupostades per a Catalunya, i que n’arriben, de promig, gairebé només el 50% o a molt estirar les 2/3 parts . I així Catalunya es va empobrint paulatinament i hem de fer mans i mànigues per cobrir les necessitats en sanitat, educació, etc, etc.

Per legalitzar aquest espoli i colonització es va redactar el famós article 2 de la Constitució espanyola que diu:

“Artículo 2

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles,...”

I això és el que està en qüestió ara mateix a Catalunya, quan cansats de l’espoli que ens fan i de la impossibilitat de decidir el nostre camí i futur vàrem realitzar el referèndum d’independència per manifestar la nostra decisió de no voler continuar dins un estat espanyol que ens tracta de colònia.

I això és el que està en joc des de fa 300 anys quan els Països Catalans vàrem ser vençuts per la força de les armes i ara des del 2017 tornem a lluitar per la nostre llibertat com a nació i el següent pas l’hem de donar en aquestes eleccions a la Generalitat Catalana del 2024.

Però dèiem que volíem aclarir varis aspectes i hem remarcat el 1r però volem remarcar un segon

2n.- Tota l’espoliació, com hem vist en el punt anterior, que patim els catalans, també la pateixen els residents que viuen a Catalunya i se senten espanyols, per naixement o ascendència familiar o per altres raons, però s’han integrat aquí i entenen i parlen català. Perquè aquells espanyols que resideixen aquí però ni parlen ni volen parlar català ni volen integrar-se a les costums d’aquí, en realitat son estrangers vivint a Catalunya i no mereixen, ni volem, que ens diguin què hem de fer si son estrangers a Catalunya.

I aquesta és  una segona trampa monumental, que plantegen els partits espanyols, especialment els d’esquerra, sobretot el PSEaC, i també ECP, especialistes en retorçar la realitat i voler-nos fer creure que amb ells al poder la relació de Catalunya dins l’estat espanyol serà més justa i tots els greuges que patim desapareixeran, i així pensen enganyar una vegada més a possibles votants indecisos per les seves arrels espanyoles. Però ja hem vist abans que els partits d’esquerres espanyols a Catalunya son d’obediència espanyola i no tenen cap poder de decisió autònoma i cap poder d’aplicar cap millora per al nostre país, és pura retòrica endolcurada per fer-nos caure en la seva trampa. Això ja s’ha repetit prou vegades com per què ara els tornin a votar els indecisos d’aquí que encara creuen en que compliran tot el que diuen, i per reforçar-ho, fan venir les grans espases espanyoles per que sembli que el que diuen ho compliran perquè ho afirmen els grans dirigents espanyols.

Amb aquests dos punts ja queda clar que si volem tenir la decisió del què volem fer a Catalunya, hem de votar partits catalans, no espanyols, així de clar.

En propers articles, dins la campanya electoral, ja parlarem dels partits catalans i de com han actuat fins ara i de quins creiem que responen millor a les necessitats dels catalans i de com ens hem d’entendre entre nosaltres.

Però ara, si no volem desaparèixer com a nació, hem d’anar a votar, i massivament, partits catalans.

Joan Guarch.         

Catalunya Proposa           31-3-2024