El dia 26/2/24 la Marta Rojals feia un magnífic article al Vilaweb parlant de l’independentisme d’extrema dreta que val la pena llegir i trobareu a l’enllaç següent: https://www.vilaweb.cat/noticies/necessitem-un-independentisme-dextrema-dreta/ ,  i per saber-ne més coses podem llegir la complerta editorial de Vicent Partal anomenada Racisme del dia 14/4/24 i que trobareu a l’enllaç següent: https://www.vilaweb.cat/noticies/editorial-vicent-partal-contra-racisme-alianca-catalana/. Aquest article que faig avui em baso amb afirmacions que fan ells i les copio (citant l’autor) i les lligo entre elles perquè millor del que han dit no es pot.

Parlem de tot això perquè ara alguns conciutadans estan pensant en confiar en la recent apareguda Aliança Catalana perquè sembla que diu coses diferents dels partits empresa tradicionals independentistes, però aquest ciutadans no analitzen qui son en el fons Aliança Catalana. El fet és que son un partit d’extrema dreta racista, xenòfon i en definitiva un nou partit nazi i donar-los el seu vot és extremadament perillós pel que signifiquen. No cal anar més enllà sinó recordar que el nazisme a Alemanya, que va provocar la terrible segona guerra mundial, també va començar participant en les eleccions.

1.- Aparició d’una extrema dreta catalana

Marta Rojals ens explicava l’interès de l’estat espanyol en promocionar l’extrema dreta a Catalunya i ens deia: “no em costa d’imaginar el full de ruta d’un estat que aprofita l’avinentesa per a promoure, magnificar, elevar un moviment que havia estat destinat a la marginalitat i que, amb una bona penetració a les xarxes i als grups de consol de WhatsApp, ja fa temps que comença a fer efecte i a esgarrifar”.

Enriu-te’n, de la trama russa: l’extrema dreta independentista és l’instrument perfecte per a enfonsar el sobiranisme al pou més fosc del desprestigi internacional, i l’estat espanyol, que ja ho ha entès, ha trobat en Aliança Catalana i la seua carismàtica líder una escletxa viable per començar-s’hi a arromangar”

Partal ho explica encara més:

“És especialment curiós això que passa a Catalunya. El racisme no havia pres mai cos en la nostra societat, segurament per la consciència ben arrelada que som un país de pas: és català qui passa pels Països Catalans, hi vol restar  (I jo afegiria, especialment avui en dia, i aprèn la llegua catalana, com a condició indispensable) i accepta de formar part d’aquesta comunitat nacional.”

 “El feixisme, l’extrema dreta i el racisme als Països Catalans han estat sempre moviments espanyols. I això explica avui la simpatia visible i la complicitat amb què molts militants i simpatitzants de Vox han acollit els postulats de Sílvia Orriols i les seues esquadres. S’entenen molt fàcilment entre ells. Perquè és cert que Aliança Catalana té independentistes dins seu, però no és l’independentisme sinó el racisme i la xenofòbia la seua característica definitòria. Per això els vots a aquest partit no es poden comptar com a independentistes, de la mateixa manera que no s’hi poden comptar els vots dels Comuns, malgrat que també tenen independentistes dins seu. Ni en l’un cas ni en l’altre l’independentisme no és la característica definitòria del partit, a diferència de Junts, ERC, la CUP, Alhora o Solidaritat, entre més”

“Una extrema dreta independentista és la gran esperança de l’espanyolisme

Hi ha un altre element a tenir en compte. D’ençà dels anys noranta, l’espanyolisme ha treballat per crear un independentisme d’extrema dreta que puga esdevenir la justificació pràctica de la seua delirant teoria segons la qual el catalanisme és intrínsecament feixista. Per això els mitjans espanyols estan tan contents, entusiasmats i tot, amb l’aparició d’Aliança Catalana, i la promocionen d’una manera tan exagerada.”

Hem vist com tots dos coincideixen en els seus arguments però continuem

2.- Raons per les que, ara, apareix aquesta extrema dreta

Marta Rojals explicava el perquè segons ella podia arrelar aquest moviment:

“És el preu d’haver abandonat el carrer a la seua sort amb els seus conflictes demogràfics, lingüístics, culturals; el preu de defugir els debats relacionats que els puguin comprometre el vot, si no d’abordar-los de manera infame i maldestra a través de llops solitaris i descontrolats; el preu d’haver humiliat el moviment de base fins a nivells incompatibles amb la dignitat, donant ales als qui els conviden a descarregar la ràbia per la pròpia feblesa contra els encara més febles.”

I Partal ens diu:

“Especialment en temps de crisi. Les recessions econòmiques, els conflictes socials que s’enquisten o la inestabilitat política susciten immediatament sentiments de por i incertesa i la decepció dels votants és una gran eina per a exacerbar els prejudicis i les actituds racistes pre-existents.”

“En el nostre cas, a més, és evident que la incapacitat de la classe política per a fer efectiva la independència ha motivat l’acceptació en alguns sectors de grups racistes que es presenten –de manera oportunista– com a independentistes amb la intenció de guanyar terreny electoral. El racisme sempre s’aprofita de les debilitats i les tensions d’una societat per prosperar, i per això és tan important d’abordar-ne les causes estructurals.”

“En el cas de l’extrema dreta catalanista, a part la frustració pel procés d’independència, els grups racistes prosperen per l’existència d’un problema real amb una emigració que és percebuda socialment com a excessiva i que les forces polítiques tradicionals no solament no han volgut qüestionar sinó que l’han fomentada per interessos propis –també per interessos de partit, de graner electoral.”

 “El racisme és, tècnicament, parasitari. Sap aprofitar perfectament les crisis polítiques, les tensions socials i molt especialment les frustracions. Perquè ofereix una manera de simplificar problemes complexos i perquè redirigeix la ira i la frustració contra la classe política o econòmica cap a grups específics de persones molt fàcils de caricaturitzar. Ho fa tot fàcil. Els racistes deixen d’atacar l’arrel del conflicte i deixen de qüestionar el poder real, per a passar a atacar gent que no té tantes capacitats com ells i que és més fàcil de vèncer. El racisme, doncs, sempre és covard i sempre és un gran ajut per als estats i per als grans poders econòmics.”

“El racisme és alimentat per la ignorància, però sobretot pel temor”

“El racisme no apareix ni l’extrema dreta floreix en una societat estabilitzada, on la immensa majoria de la població viu bé. Però aquest ja no és el nostre cas. Avui els ciutadans d’aquest país vivim en condicions molt pitjors que fa vint anys. Quant a l’habitatge, quant a la salut, quant a la cultura i l’ensenyament, quant a la llengua, quant als nostres drets individuals o col·lectius, quant a la seguretat i les polítiques públiques en general.”

“el fet fonamental és que les classes populars han entès perfectament que l’esquerra predominant avui s’ha tornat el propagandista més eficaç de l’egoisme neoliberal i s’ha transformat en una “nova burgesia” que viu i prospera personalment gràcies a la gestió partidista dels diners públics. Els partits s’han convertit en empreses i solament pensen en ells mateixos. I a qui pot estranyar el pèndol, en aquestes condicions?

En el cas català, a més, l’esforç immens de la població per a aconseguir la independència no ha estat correspost per la majoria de la classe política. Això que ERC en diu “la lluita per l’hegemonia” ha erosionat la credibilitat dels líders i dels partits polítics independentistes fins a uns extrems colossals.”

L’extrema dreta, camaleònica i aprofitada sempre, ha trobat en la ràbia de l’independentista de peu el canal per a entrar en la nostra societat. Aquell que no havia existit mai abans per a ells en el nostre país. I això cal explicar-ho i denunciar-ho.

A més, Marta Rojals ens explica que la última generació de l’extrema dreta s’alimenta també d’ex-militants de tots els partits independentistes i sinó espavilem en combatre-ho pot fer molt de mal al moviment independentista.

3. Com se la combat?

En Partal ens explica:

“He dit que hi ha dues coses a fer. La segona, i la més eficaç i important per a mi, és plantar-se davant seu, sense cedir ni un pam, ni mostrar la mínima “comprensió” cap al fenomen”.

“Tan sols tornaran a pensar si senten l’evidència que són rebutjats. Especialment si senten que són rebutjats per gent sensata, pels amics, per la gent pròxima en qui creuen i confien, pels referents públics en què confien, per gent que els ha demostrat durant anys que no té interessos que no siguen la llibertat i el benestar del país.”

“Per això com més gent amb autoritat moral els diga obertament i a la cara que aquell partit que segueixen és racista i que en aquestes condicions no poden acceptar-ho ni col·laborar-hi en res millor.”

“Tan solament els podràs fer dubtar, podràs fer que es demanen si s’equivoquen, en la mesura que els avergonyeixes, és a dir, si els fas evident el rebuig pel mal que cometen al país i a la societat.”

Amb totes les cites de Marta Rojals i Vicent Partal aquest article, el contingut del qual és d’aquests dos autors però el comparteixo plenament, és molt llarg però crec que val la pena perquè després d’aquestes clares raons esperem que cap independentista caigui en les fal·làcies que plantegen aquests moviments clarament feixistes. La conclusió final és molt clara, ni un independentista ha de donar suport a l’extrema dreta i especialment, per tant, a Aliança Catalana.

Joan Guarch

Catalunya Proposa

27/4/24