Es va fer a la seu de Foment de Treball la patronal unionista dirigida per Josep Sanchez Llibre, amb el suport de Glovo i Naturgy (anterior Gas Natural), amb l’aval dels dirigents dels dos principals sindicats del país, Javier Pacheco i Camil Ros, amb el vist i plau de l’Ajuntament de Barcelona, amb el socialista Jaume Collboni, beneït pel PSC i el barons socialistes i amb el President espanyol Pedro Sanchez aplaudint el missatge llençat per Oriol Junqueras en un article en que rebutja qualsevol via que no sigui pactada amb l’estat espanyol perquè no son viables ni desitjables i que Mira el Futur en un horitzó de 10 a 20 anys com remarcava recentment en un altre article, que ja vam contestar en una carta oberta. L’article d’ahir ha rebut els encesos elogis de tota la cohort del règim del 78 i especialment de La Moncloa.

Qualsevol persona del carrer sabem que quan reps encesos elogis de TOTS els teus adversaris, vol dir que alguna cosa estàs fent malament.

No entrarem en el debat del contingut, tampoc de les formes d’aquesta escenificació, simplement volem expressar la nostra més absoluta vergonya aliena i tristesa per tots els companys i votants d’ERC que hores d’ara no entenen res de res del que la direcció del seu partit està proposant. Tenim molts amics d’Esquerra, amb els que hem participat en molts enfrontaments i accions per la independència del país i ara estan perplexes. I això és el que els volem dir:

De fa temps estem explicant que ni des de la Generalitat s’ha de liderar el procés, ni els partits, CAP, ens portarà a aconseguir el nostre objectiu. Poden ser, si no posen pals a les rodes voluntàriament, una eina més en el conjunt de tots els lluitadors, però qui haurà de demostrar la seva indeclinable voluntat, serà la ciutadania organitzada des de baix mostrant un camí clar i valent.

I hem dit que no volem entrar en el debat de les propostes perquè el paper permet múltiples i interminables discussions. Son els fets els que demostren la determinació.

En l’actual situació en la que estan parlant dels indults, que ja vam dir que eren un simple engany per què l’estat espanyol es pugui rentar la cara i passar per demòcrata a ulls de la UE, nosaltres reiniciem la campanya per l’Amnistia. Els indults afectaran als actuals presoners del procés, és a dir, 9 persones, però nosaltres no ens oblidem dels 3300 encausats, amb falses  acusacions en la majoria dels seus casos, però totes derivades dels fets de l’1-O que en el nostre punt 4 de l’Acord x la Confluència, reivindiquem com a la més clara acció de desobediència ciutadana i de la que volem preservar el seu esperit.

L’Amnistia és la solidaritat amb TOTS els represaliats, i no deixarem de fer accions de tot tipus, reivindicant-la, perquè a tot el món i especialment la UE, vegi que el maquillatge espanyol no serveix de res.

Com que sembla que tothom està a favor de l’Amnistia, inclosa la mateixa Esquerra, doncs ara veurem qui hi dona suport actiu, no com aquells que diuen que donen suport a un plantejament, es fan la foto per sortir-hi, i després fan un boicot passiu sense fer-hi res.

I amb aquesta actitud esperem estar colze a colze amb molts companys d’ERC que estan tant sorpresos i indignats com nosaltres.

Amnistia perquè és la forma de solidaritat efectiva que podem expressar i l’únic punt de partida per resoldre aquest conflicte polític. Estem segurs que aquí es veurà clarament quin  diàleg vol l’EE, és a dir, cap ni un, i veurem com es posiciona tothom en front d’això.

Com a curiositat del que continua passant a pesar de les moltes paraules sobre els indults, al mateix temps que vostès participaven en aquesta incomprensible reunió unionista, hi havia coses tan clarificadores com el CGPJ dient que no es pot il·legalitzar la Fundació Francisco Franco per apologia del franquisme, perquè és llibertat d’expressió i al mateix temps la consellera Geis dient que les proves d’accés a la universitat, la selectivitat, no es toquen, fent cas omís a la interferència dels jutges del TSJC sobre el català de les proves de selectivitat.

Amb tot aquest enrenou talment sembla que l’independentisme continua molt dividit i volem fer una observació que no és menor. Un moviment d’alliberament nacional sempre és democràtic i progressista, i enfront hi té un estat autoritari, dictatorial, immobilista i retrògrada que només vol continuar explotant els que considera propietat seva. Si una societat és democràtica i progressista vol dir que els seus membres tenen criteri propi i estan informats i conseqüentment amb molta gent amb criteri propi surten moltes propostes diferents, però això és potencialment bo.

Davant de tot aquest espectacle ignominiós volem deixar clar que nosaltres creiem que la única forma que tenim tots els ciutadans que, honestament creiem que hem d’anar a la independència és la necessitat d’anar units, i la millor manera de fer-ho, tal com diem en el punt 5è del nostre AxC, és sota projectes concrets d’acció perfectament consensuables. Qui cregui que els ha de seguir que ho faci i així és una manera molt més senzilla de veure qui fa propostes més clares, assenyades i útils i anar construint la unitat.

Per això ara, com a primer pas, proposem centrar-nos en la campanya per l’Amnistia i ja anirem explicant les nostres propostes en els propers dies.

Catalunya Proposa

9/6/2021