Més comentaris sobre l’entrevista de Vilaweb a Antoni Castellà

Efectivament estem d’acord amb les afirmacions de l’A. Castellà però volem matissar, de manera molt important, que si bé “les forces polítiques han competit les unes amb les altres. Legítim.” Això és legítim quan l’enfrontament entre aquestes forces es fa dins el mateix nivell, diguem-ne jurídic, és a dir dins l’autonomia dependent de l’estat espanyol en el nostre cas, o si aquest enfrontament es fa en el nivell jurídic d’un estat sobirà perquè aquest és fins ara el joc polític dins una democràcia. I el paràgraf continua: Però utilitzant quina estratègia fer servir en clau electoral. Crec que és un error. Potser estaria bé que la manera d’arribar a la independència no formés part d’un programa electoral autonòmic”. Evidentment és totalment erroni aquest enfrontament en un procés d’alliberament nacional perquè es fa un enfrontament entre forces que volen la independència dins un marc jurídic autonòmic, quan la lluita està plantejada contra aquest estat per arribar a ser un estat sobirà i per tant es necessita que les forces independentistes vagin juntes, sota una mateixa estratègia, fins la consecució de l’objectiu de la independència i aleshores, en un mateix nivell d’estat lliure, es podrà tornar a tenir els enfrontaments legítims entre forces polítiques en les eleccions dels representants del país.

Aquesta distinció és fonamental perquè els actuals dirigents dels partits independentistes, especialment ERC però també el PDCat i tot el sector “autonomista” de Junts no entenen com s’ha de plantejar la lluita d’alliberament nacional i amb la seva actuació estan torpedinant, conscient o inconscientment l’arribada a la independència. I això és molt greu perquè, si és conscientment, és gravíssim i si no ho és demostra un pèssim nivell polític de qui manté aquestes posicions i aquests governants millor que vagin cap a casa.

No val l’excusa que fa servir ERC de que primer s’ha d’augmentar la base independentista (que també, evidentment) però això ho planteja amb un enfocament totalment equivocat, sense una proposta concreta, fixant la independència a un període de una vintena d’anys, quan és des de sempre, i també ara mateix, que patim d’espoli i la repressió contra Catalunya i, per adobar-ho, ho fan amb actuacions pactistes amb l’estat espanyol de qui ens volem separar. Hem de dir que convenientment enfocades es poden complementar perfectament totes aquestes estratègies, com veurem més endavant.

L’altre afirmació que ja vàrem comentar el darrer article, però que ara volem matissar més és la que, en l’entrevista diu: “I per què es va parar el gener del 2022, doncs?

—Perquè va arribar un moment que la decisió que s’havia de prendre, un cop teníem prou consens, era posar-ho en marxa. Engegar-ho. Definir-ho. I això volia dir donar-li una estructura determinada, una taula estratègica, una direcció estratègica. I això, el gener del 2022, no va ser possible.”

Perquè: “...de sis organitzacions, cinc van estar d’acord i una va dir que no era el moment.”.

Creiem i hem defensat, tal com diem en el nostre Acord per a la Unitat (AxC 5è https://www.catproposa.cat/axc-5) que la idea d’unitat: “mentre les forces independentistes no es posin d’acord en acceptar aquest anàlisi previ, essencial per situar correctament el nivell on se’ns planteja la lluita, per començar a avançar, sense esperar a que tots es posin d’acord, a dia d’avui es comença a reformular el concepte mitificat de la unitat i per primera vegada es parla “d’unitat per a qui la vol”, deixant de banda els qui no la volen, la creuen innecessària o un engany partidista. Per evitar estèrils debats sobre quina és la millor acció, s’adopten actuacions quan son consensuades per una majoria d’actors, no necessàriament, per la totalitat dels actors. Per això parlem d’unitat per a qui la vol. Es tracta d’evitar l’enfrontament i avançar a través d’acords sobre punts concrets perfectament consensuables.

La unitat d’acció és complexa i s’ha de trobar la manera en que cada actor pugui explicar les seves propostes. Com hem dit, la millor manera, per facilitar la unió, és treballar per projectes, proposats per algun dels actors implicats i acceptats i millorats per la totalitat, i amb la norma essencial que tots els membres de grups participants diferents han de prioritzar els acords, abans que les posicions pròpies. Aquesta manera d’actuar facilita que les accions es puguin fer des del territori, des de baix i coordinar-se cap a dalt. Amb aquests acords s’han d’acabar les poc eficients o útils, accions aïllades, de cadascun pel seu compte, a veure qui és el que pensa l’acció més vistosa, l’acció més “patriòtica” o simplement fer-ne alguna perquè ningú fa res i que en moltes ocasions provoquen la repressió contra els pocs individus que participen en l’acció i que donen la sensació de impotència i frustració. La ràbia acumulada s’ha de saber gestionar de manera intel·ligent i de forma comuna.

En definitiva aquesta unitat s’ha d’anar teixint des de la base, des de grups d’organització territorials i sectorials que han de desbordar la posició anquilosada i burocratitzada dels partits i han de buscar la suma i no la divisió per plantejaments partidistes.”

Respecte a com ampliar la base amb una adequada actuació de la Generalitat en parlarem en propers articles.

Joan Guarch

Catalunya Proposa

26 de gener de 2023