d’independència estigui en mans d’un moviment civil i no de partits. Catalunya Proposa ho manifesta amb el seu posicionament: És absolutament necessari que el procés d’independència estigui en mans d’un moviment civil i no dels partits polítics.

Hem manifestat i explicat en diverses ocasions que els partits no ens serveixen per portar-nos a la República i perquè no serveixen en un procés d’alliberament nacional i no ho repetirem aquí , ho podeu veure en aquest enllaç: https://www.catproposa.cat/ambits-c--moviment-unitat-autoorganitzada

2.- Actitud personal

I en la continuació d’aquest document citat, es planteja el fet de l’actitud personal dels càrrecs dels partits que frenen la seva actuació davant la possibilitat de que siguin represaliats i cessats en les seves funcions i perdin el seu sou. I aquesta és una actitud bàsica en tot independentista, la seva disposició personal dins l’independentisme. En el mateix document més endavant es diu:

“Per tant, tal com es planteja en un, interessant i actual, article de Joan Guarch publicat al digital La República, el 9/7/19, amb el títol “Deixem de ser i pensar com a súbdits i exercim de republicans lliures” que trobareu a l’enllaç: https://www.larepublica.cat/la-republica-que-volem/deixem-de-ser-i-pensar-com-a-subdits-i-exercim-de-republicans-lliures/

“Aquestes pinzellades ens han de fer plantejar, a cadascú de nosaltres: ”Fins on estic disposat a arribar?” “Estic disposat a sortir de la meva zona de confort?” “Estic disposat a fer algun tipus de renúncia?” ”Estic disposat a patir una sanció econòmica?” “A anar a judici, per exemple, per desobediència?”

Hem de portar a terme un empresa monumental i volem construir una República millor, que l’haurem d’anar definint al mateix temps que defensant. Si no estem disposats a donar aquestes passes, potser no ens en sortirem.”

Solament a partir d’aquesta llibertat personal podrem arribar a aconseguir la llibertat col·lectiva i del país.”

També és el que explica V.Partal en la seva editorial de l’1/1/23: “La indefensió apresa: això que ens passa als catalans té nom i explicació” https://www.vilaweb.cat/noticies/indefensio-apresa-catalans-editorial-vicent-partal/ : “Perquè la por, la por que causa creure’s que no es pot canviar res, passa a ser l’emoció predominant. Una por que, a més, finalment desenvolupa en la gent una actitud de passivitat i inhibició, que progressivament causa resignació.”... i continua: “Tal com explica un col·lectiu mataroní, “la indefensió apresa, en definitiva, construeix en la gent la percepció subjectiva de no poder fer res per modificar l’entorn”. I és important i cal remarcar molt aquests dos aspectes: és una percepció i es construeix. Cal remarcar-ho perquè vol dir que aquest estat de creure que no es pot fer res es pot superar i revertir.... i continua: “Perquè crec que la impotència, el pessimisme i l’autoodi que s’observen en bona part del nostre poble no tenen cap correspondència lògica amb la realitat de la situació política.” i acaba dient: ““Agudització del conflicte”, diu Frau –i molt ben dit–, i per mi aquesta és la clau de tot. Perquè no té gaire sentit que en el moment històric en què la batalla és al seu cim un dels contendents es resigne. Potser, per tant, la indefensió apresa és una explicació i alhora el principal obstacle a superar”

Per això Catalunya Proposa hem publicat al nostre web el 15/2/23 un Clar i català que porta per títol “La por està canviant de bàndol” que podeu trobar a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/cc-230215 on breument diem que la por per creure que no es pot canviar res pot canviar en veure com ara son ells els que tenen la por al cos i això ens pot permetre canviar la nostra actitud personal i solament a partir d’aquesta llibertat personal podrem arribar a aconseguir la llibertat col·lectiva del país.

3.- L’alternativa a militar per un partit és militar per Catalunya

Sense por i amb una decidida actitud la ciutadania agafa les regnes i la característica essencial sota la que actuaran els nous grups ciutadans és Militar per Catalunya.

Aquesta militància respon, exactament, a l’esperit que es va viure l’1-O quan tothom defensava els col·legis electorals i ningú preguntava al qui tenia al costat de quin partit era, perquè tothom militava per Catalunya.

4.- La Unitat

Com que no es milita per cap partit és més fàcil arribar a la unitat d’acció, de tota manera sabem que, tal com expliquem en el nostre Acord per la Confluència 5, que trobareu en aquest enllaç: https://www.catproposa.cat/axc-5 , “La unitat d’acció és complexa i s’ha de trobar la manera en que cada actor pugui explicar les seves propostes. Sabem que la millor manera, per facilitar la unió, és treballar per projectes, proposats per algun dels actors implicats i acceptats i millorats per la totalitat, i amb la norma essencial que tots els membres de grups participants diferents han de prioritzar els acords, abans que les posicions pròpies. Aquesta manera d’actuar facilita que les accions es puguin fer des del territori, des de baix i coordinar-se cap a dalt. Amb aquests acords s’han d’acabar les poc eficients o útils, accions aïllades, de cadascun pel seu compte, a veure qui és el que pensa l’acció més vistosa, l’acció més “patriòtica” o simplement fer-ne alguna perquè ningú fa res i que en moltes ocasions provoquen la repressió contra els pocs individus que participen en l’acció i que donen la sensació de impotència i frustració. La ràbia acumulada s’ha de saber gestionar de manera intel·ligent i de forma comuna.

En definitiva aquesta unitat s’ha d’anar teixint des de la base, des de grups d’organització territorials i sectorials que han de desbordar la posició anquilosada i burocratitzada dels partits i han de buscar la suma i no la divisió per plantejaments partidistes”.

5.- Forma d’organització

Tal com diem en el mateix AxC de l’enllaç anterior “Per dur a terme uns objectius estratègics molt diferents, a la gestió del dia a dia, es requereix una organització molt diferent a la d’un partit.

I en el mateix 8è AxC exposem un modus d’organització ciutadana per conduir-nos a l’objectiu i que citem textualment. ”Aquests grups es poden estructurar seguint els següents criteris:

Sorgeixen des de la base ciutadana, és adir, des de baix.

Son un grup de gent de confiança que s’estructuren a l’entorn de projectes concrets, ja siguin per realitzar un debat, per realitzar alguna acció o conjuntament les dues coses.

Son grups d’empoderament de la gent, aquesta és la seva força, que s’organitzen de manera diferent i exerceixen una nova manera de fer política i aquesta és una nova eina més àgil d’acció.

Son grups profundament lligats al territori on fan la seva actuació.

Des de baix aquests grups tenen la llibertat i la força que els hi permet dur a terme qualsevol iniciativa sense que organitzacions muntades des de dalt puguin aturar la seva actuació si no hi estan disposats.

Actuen com nodes dins una gran xarxa, de tal manera que si un node es paralitza, per la raó que sigui, la xarxa continua actuant. 

Consideren que per canviar el món s’ha de començar per casa nostra, al nostre poble o ciutat, al nostre País.

Es poden fer accions per aconseguir objectius petits, o grans actuacions. 

El grups no tenen una estructura organitzativa jerarquitzada. No hi ha ningú que mana. Ningú és imprescindible.

Es treballa per projectes. Les propostes concretes son més fàcils de consensuar que propostes més genèriques, que poden ser molt més matizables i debatibles i més fàcils de no arribar a acords.

Qualsevol ciutadà de base, que sigui integrant del grup, proposa un projecte concret i l’explica, i es difon per les xarxes. És aquesta persona qui lidera i mana sobre qualsevol actuació d’aquest projecte.

Els projectes - propostes es difonen a través de gent de confiança i coneguts i es distribueixen per xarxes de proximitat i de confiança.

Si aquesta proposta té sentit, és viscuda i respon a l’interès de la gent, més ciutadans s’incorporen a fer efectiu el projecte. Si la proposta no té sentit, simplement la gent no s’hi afegirà.

Aquests ciutadans nous que s’incorporen ho fan o bé per què son una ampliació del grup de confiança inicial o bé perquè han demostrat la seva activitat participant en algun projecte concret.

Si la proposta té un suport important, s’aplica i simplement farà canviar coses.

Té la capacitat de coordinar-se amb altres grups territorials o sectorials, del mateix territori o territoris adjacents.

Poden col·laborar amb qualsevol altre grup o organització que proposi i lideri alguna actuació adient als objectius del grup al territori.

Al mateix temps els temes que plantegen es poden dur a terme incorporant altres organitzacions que col·laborin amb el projecte.



Per la seva estructura poden col·laborar o esdevenir el nucli d’una organització similar ja estructurada i amb nuclis centrals”

(continua)