Tot depèn de la nostra actitud personal. Què estem disposats a fer?

El 9/7/2019 vaig publicar a La República, ja fa quatre anys, un article que em sembla de rabiosa actualitat i que us recomano llegir detingudament, perquè parlo amb extensió de l’actitud personal, i com que ja fa molt de temps sembla que l’enllaç tarda molt en obrir-se i, per tant l’enviaré juntament amb aquest que estic escrivint. Es diu “Deixem de ser i pensar com a súbdits i exercim de republicans lliures“ que trobareu a l’enllaç: https://www.larepublica.cat/la-republica-que-volem/deixem-de-ser-i-pensar-com-a-subdits-i-exercim-de-republicans-lliures/

Però avui vull re insistir en el tema encara que em repeteixi.

Estem tips de pregonar una colla d’apriorismes i tòpics que donem per vàlids sense veure què diem.

Un d’ells és que estem convençuts de la força de la gent, i és cert, la ciutadania unida, té una força brutal, però cadascú de nosaltres què estem disposats a fer per col·laborar en aquesta força? Estem disposats a no obeir una d’aquestes sentències de jutges que per la denúncia d’un o pocs pares imposen el 25% de castellà a les aules dels nostres fills? Estem disposats a sortir al carrer a tallar alguna carretera i aguantar la possible violència policial? Estem disposats a fer una vaga general al país que pugui durar fins i tot una setmana, per exemple? En definitiva estem disposats a donar la cara pel nostre país? Fins a on estem disposats si això significa abandonar la nostra zona de confort personal i familiar?

Cadascú ha de mirar-se el seu melic i ser honestos amb si mateix començant per coses tan simples com pensar quina ha sigut fins ara la nostra actitud personal en moltes coses no tan intenses com les que he exposat. Per exemple tendeixo a ser crític amb molta freqüència, en qualsevol aspecte de la vida i molt especialment amb les coses que afecten a la independència del país? Som conscients del què podem fer i del què cal fer? Ens deixem portar pels tòpics, sobre tot dels partits polítics o d’opinadors que escriuen asseguts còmodament al despatx de casa seva, sense preocupar-nos de saber quina és la raó del què diuen? Sempre veiem el costat negatiu de les propostes independentistes? Exercim la col·laboració amb alguna entitat ciutadana i promovem aquest esperit de col·laboració amb les persones que ens envolten? Quants prejudicis tenim respecte a molts conciutadans als que ja els hem fet una creu (per la raó que sigui) i amb els que diem que si ells hi son que no comptin amb nosaltres?

Les respostes a totes aquestes preguntes defineixen la nostra actitud personal i des d’aquesta les accions que estarem disposats a fer.

D’excuses per no ser positius, actius ,etc, n’hi ha moltes, molt poderoses i molt evidents. Estic delicat de salut, si em passa alguna cosa què passarà amb els meus fills, no puc permetre’m perdre la feina o tenir que pagar alguna multa econòmica, la meva mare (o família en general) depèn de mi, això es cosa dels joves, jo no hi entenc de tot això, això és política i la política no m’interessa, avui no puc, m’és impossible, etc, etc...

Que el tema és important ho rebla una editorial de V. Partal del 1/1/23:

També és el que explica V.Partal en la seva editorial de l’1/1/23: “La indefensió apresa: això que ens passa als catalans té nom i explicació” https://www.vilaweb.cat/noticies/indefensio-apresa-catalans-editorial-vicent-partal/ :

“Perquè la por, la por que causa creure’s que no es pot canviar res, passa a ser l’emoció predominant. Una por que, a més, finalment desenvolupa en la gent una actitud de passivitat i inhibició, que progressivament causa resignació.”... i continua: “Tal com explica un col·lectiu mataroní, “la indefensió apresa, en definitiva, construeix en la gent la percepció subjectiva de no poder fer res per modificar l’entorn”. I és important i cal remarcar molt aquests dos aspectes: és una percepció i es construeix. Cal remarcar-ho perquè vol dir que aquest estat de creure que no es pot fer res es pot superar i revertir.... i continua: “Perquè crec que la impotència, el pessimisme i l’autoodi que s’observen en bona part del nostre poble no tenen cap correspondència lògica amb la realitat de la situació política.” i acaba dient: ““Agudització del conflicte”, diu Frau –i molt ben dit–, i per mi aquesta és la clau de tot. Perquè no té gaire sentit que en el moment històric en què la batalla és al seu cim un dels contendents es resigne. Potser, per tant, la indefensió apresa és una explicació i alhora el principal obstacle a superar”

Per això Catalunya Proposa vam publicat al nostre web el 15/2/23 un Clar i català que porta per títol “La por està canviant de bàndol” que podeu trobar a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/cc-230215 on breument diem que la por per creure que no es pot canviar res pot canviar en veure com ara son ells els que tenen la por al cos i això ens pot permetre canviar la nostra actitud personal i solament a partir d’aquesta llibertat personal podrem arribar a aconseguir la llibertat col·lectiva del país.

I aquesta afirmació es encara avui de molta més actualitat en veure les irades reaccions de la caverna espanyola amb la propera aprovació de la llei d’amnistia que els pot tocar el crostó, i els ha posat la por al cos, especialment als jutges.

Per acabar hem de dir que és ben cert que aquest sentiment de la por es pot vèncer.

La meva proposta es que la resolució de qualsevol tipus de conflicte col·lectiu i l’adopció d’un caràcter positiu i col·laborador comencen amb els més propers, família, amics, companys de feina, veïns, entitats cíviques properes i començant per aquí, no ens farà por, si les compartim amb coneguts, participar més activament en accions socials que poden suposar un cert risc. Amb aquesta actitud generarem aquestes complicitats amb els nostres i així neix la força de la gent, SOLS AIXÍ NEIX LA FORÇA DE LA GENT, i efectivament, units podem tenir molta força per fer front a les necessitats col·lectives.

I com que no confiem del que facin els polítics, nosaltres ho hem de fer començant des de baix, des de la gent i els municipis, els districtes, els barris.

I així podrem fer efectiu que Nosaltres Decidim sobre la nostra vida.

Joan Guarch i Calvet

Catalunya Proposa 

23/11/23