Carta oberta a Lluís Puig

29 d'agost de 2021

Benvolgut Conseller Lluís Puig,

Aquest diumenge 29/8/21 publica al setmanari La República del diari El Punt Avui el que volen ser unes puntualitzacions a l’editorial de V. Partal al Vilaweb del diumenge passat dia 22. Sincerament creiem que no se’n surt gens ni mica i que precisament les seves puntualitzacions sí que mereixen uns comentaris que creiem essencials per veure si d’una vegada ens situem tots plegats allà on veritablement som.

Vostè creu que no son justes les critiques de V. Partal especialment pel que fa a l’endarreriment de les properes eleccions a l’Assemblea de Representants (AdR) del Consell per la República (CxR) i explica que la raó és: “una absoluta necessitat: integrar totes les sensibilitats de l’independentisme” cosa que reafirma més endavant en dir: “resulta clau donar....el temps que requereixi per definir-se l’encaix estratègic òptim amb la resta d’agents del moviment independentista” i més endavant encara ho especifica més: “Hi ha temps. No un temps infinit, però hi ha prou marge per buscar aquesta suma d’agents que enforteixi aquest marc tan necessari de representació del moviment aliè als tentacles de la (in)justícia espanyola i alineat però no esclau de la política institucional que marca, com ha de ser, el dia a dia del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.”

I, per acabar diu: “Si no som capaços de vèncer recels, el divorci entre els independentistes (en entorns pròxims a ERC, la CUP i el PDeCat) sembla irreversible, quan no directament irreparable,”

Aconseguir integrar totes les sensibilitats de l’independentisme, és evidentment una necessitat, però el que és evident és que això no ho aconseguiran ajornant 30 dies les eleccions a l’AdR del CxR quan porten més de 3 anys sense aconseguir absolutament res de res en aquest sentit. Potser s’haurien de preguntar perquè no s’ha aconseguit fins ara, quines son les raons ocultes, objectives o reals que ho han impedit. En aquest sentit li recomano que es llegeixi un article nostre a la secció de Clar i Català  del dia 25 passat i que trobarà a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/cc-210825 en el que li donem algunes pistes. Per cert, i no menor, és que no estan gens clares ni les funcions concretes que ha de desenvolupar ni tampoc el reglament de funcionament que ha de tenir l’AdR. D’això en podem parlar, específicament, en el lloc que sigui més oportú.

Però hi han d’altres raons que no es citen en aquest article breu però que nosaltres hem anat explicant en diferents documents del nostre decàleg de l’Acord per la Confluència i que mentre no s’assumeixin, el camí cap aquesta integració serà molt més complicat i s’haurà de fer d’una altra manera. El primer és que vostè situa els recels i el divorci entre els partits, i efectivament aquest divorci és entre partits però això no té solució, perquè els partits NO ens portaran, no ens lideraran cap a la independència, perquè els partits estan organitzats per gestionar institucions, amb esferes de poder, i muntats per enfrontar-se entre ells, en una societat democràtica, per saber si el plantejament social i polític que defensa cadascun d’ells, i diferent dels altres, és millor i té un suport més ampli per la ciutadania en unes eleccions que és on es planteja, obertament, la confrontació entre ells per veure qui ostenta l’hegemonia social en el territori de les eleccions. Però no estan organitzats per enfrontar-se i combatre contra un estat perfectament estructurat i amb totes les eines de poder, polític, judicial, policíac, comunicacional i fins i tot dels mecanismes il·legals d’actuació, el que denominem depp estate, etc. I això els impossibilita saber com lluitar junts quan estan muntats per enfrontar-se, i tampoc estan preparats organitzativament perquè dins les estructures d’aquest estat son molt vulnerables, com molts de vostès han patit i saben per experiència pròpia. Això ho trobarà més desenvolupat en el nostre punt nº 8 de l’Acord per la Confluència: https://www.catproposa.cat/document-axc-8

Hi ha un segon motiu del que tampoc se’n ha parlat obertament però en el que hi ha un enfrontament clar entre aquests sectors de l’independentisme, i que vostè exposa en els paràgrafs que hem reproduït: “aquest marc tan necessari de representació del moviment.... i alineat però no esclau de la política institucional que marca, com ha de ser, el dia a dia del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya”.

I aquest és un segon error d’anàlisi del paper que ha de jugar cadascú en la nostra confrontació contra l’estat espanyol. S’ha de definir molt precisament el paper que juga la nostra institució mes representativa dins el país, Govern i Parlament de la Generalitat.

En l’annex al punt 6è del nostre Acord https://www.catproposa.cat/document-axc-6 , ja ho citem: “El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques.

Però en aquest procés, les institucions no han de portar, necessàriament, el lideratge, degut al control judicial, polític i policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica.”

I on som més punyents és en l’apartat C del document Àmbits i Línies de Treball, en el que diem: “Tanmateix el 27/7/21 el digital El Món publica un article molt dur de Ramón Cotarelo en aquesta línia i que titula: “La corrupta partitocràcia catalana.”, en ell, fent referència a la consigna que va donar el confident de l’FBI, Gola Profunda en el cas Watergate. “seguiu el rastre dels diners”, ens diu:

“Com és que els governs independentistes no fan res per a la independència?

Follow the money. Sembla que hi ha més de 200 càrrecs de la Generalitat que cobren més que el president del govern espanyol. Durant les negociacions per bastir l’actual govern de coalició, hi havia centenars d’alts càrrecs de lliure designació pendents de reubicació. El pacte de govern era inevitable o tota aquesta gent aniria a l’atur. La classe política catalana, una gran part dels militants dels partits dits independentistes, els càrrecs públics, els de lliure designació, els assessors, els clients, endollats, etc., són una casta de privilegiats amb retribucions i beneficis molt per damunt del salari mitjà”.

Li recomanem que continuï llegint el document i veurà que som comprensibles amb aquesta situació, però no per això deixa de ser una obstacle objectiu el control al que aquests càrrecs de la Generalitat estan exposats en tots els seus moviments per part de l’Estat espanyol.

Bé, aquestes raons son suficients per entendre perquè és innecessari un ajornament de les eleccions a l’AdR del CxR per intentar integrar totes les sensibilitats de l’independentisme, mentre no entenguem aquest paper de partits i institucions.

I per no allargar-nos molt en aquesta carta, deixem, per una continuació, la necessària explicació d’alguns altres conceptes, per exemple, de com entenem la mítica Unitat de l’independentisme i com entenem que es pot aconseguir, què creiem que falta quan parlem d’Estratègia de l’independentisme o com creiem que s’ha de respondre a les preguntes plantejades en l’actualitat de com recomencem, i com activem la mobilització ciutadana.

Però si no aconseguim superar aquestes dues raons explicades tindrem moltes més dificultats per plantejar una estratègia guanyadora.

Nosaltres creiem que el camí l’ha d’anar marcant la ciutadania i per això hi estem treballant

Catalunya Proposa