“No hem de dir la importància que té que el moviment independentista hagi guanyat i guanyi quantes vegades hi hagin eleccions a la Generalitat i es tingui majoria al Parlament i un Govern nítidament independentista, només hem de fer la reflexió de què passaria si estiguéssim en minoria al Parlament i/o amb un Govern no independentista. Tant per les conseqüències internes com per la imatge internacional.

Tal com expliquem en l’Annex al punt 6 de l’Acord x la Confluència: “El lideratge no és de l’autonomia”, que trobareu a continuació del punt 6 de l’AxC a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/document-axc-6

“Les institucions del país, la Generalitat de Catalunya, han sigut al llarg de la nostra història la màxima estructura del poder a Catalunya. El Parlament ostenta, per delegació dels seus ciutadans, la Sobirania de la Nació i el Govern executa i gestiona els afers de la quotidianitat ciutadana.

Index:

1.- Per aquest poder Son la Principal Eina de País, que disposem, a l’interior, per arribar a la República.

2.- Funcions de la Generalitat autonòmica: Continuar legislant i governant

3.- El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

4.- Accions de sobirania

5.- “Perquè no serveixen els partits per portar-nos a la República.?

6.- Una certa confrontació institucional

7.- Augment del nivell de confrontació

8.- Construcció d’estructures d’estat imprescindibles

9.- Conclusió

1.- Per aquest poder Son la Principal Eina de País, que disposem, a l’interior, per arribar a la República.

En aquest moment, a Catalunya, com una autonomia dins l’estat espanyol, les institucions constitueixen, la principal Eina del País, i la més necessària, en el Procés cap a la independència, per arribar a Proclamar la República.

Per aquesta raó han d’estar governades per persones compromeses en l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya perquè continuen essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana”.

tornar index

2.- Funcions de la Generalitat autonòmica

Continuar legislant i governant

Les institucions tenen unes tasques importants i han de continuar gestionant els recursos del país per a tots els habitants del mateix. Si bé serà després de proclamada la República que haurem de concretar el País que Volem, ja abans, han de legislar per anar dotant el país amb les màximes quotes de sobirania, i executar programes socials, en benefici del bé comú de tota la ciutadania, al mateix temps que han de ser una orientació de cap a on anirem amb la nova República. I aquests programes socials es pon concretar a partir d’iniciatives ja en marxa o pràcticament tancades com el Projecte Catalunya 2022 i el Congrés Catalunya i Futur.

La nostra voluntat indestructible és abandonar la relació subjugada amb l’EE i ser un estat independent i per això ens preparem.

Per això les institucions a l’interior i en concret el Parlament i el Govern de la Generalitat han de fer tres funcions:

A.- S’ha de legislar atenent les necessitats específiques del país i la nostra ciutadania i s’han de defensar on sigui necessari de totes aquelles interferències de l’EE que limitin la nostra capacitat de decidir, que laminin la sobirania del nostre Parlament i el mandat de la ciutadania.

B.- S’ha de governar el millor possible per a tot el país, aprofundint totes les possibilitats que ens ofereix l’actual autonomia per intentar preparar el millor possible el país per la Proclamació de la república, de tal manera que també es puguin veure les avantatges que tindrà disposar d’un estat propi pel desenvolupament de totes les potencialitats en front de les intervencions limitatives que imposa l’EE.

Des de la Generalitat governem el nostre país i no podem admetre cap interferència en els nostres afers.

Ningú ens ha de dir què han de fer els nostres bombers i els nostres voluntaris, ningú ens ha de dir quina és la llengua que ha de ser el pal de paller del nostre sistema educatiu, ningú ens ha de dir com gestionar una pandèmia sanitària, ningú ens ha de dir si volem ampliar l’aeroport de BCN i com fer-ho, ningú ens ha de dir com fer el desplegament de les energies renovables al nostre territori, etc, etc

C.- Al mateix temps s’han de preparar, des d’ara mateix i el més aviat possible, totes les estructures d’estat per implementar la República en el moment de la Proclamació”

Creiem, que aquesta és la millor manera d’ampliar la base cap a la independència. De totes maneres hem de tenir en compte moltes coses.

I tal com expliquem en l’Annex al punt 6 de l’Acord x la Confluència: “El lideratge no és de l’autonomia”, que trobareu a continuació del punt 6 de l’AxC a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/document-axc-6

tornar index

3.- El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

“Però en aquest procés, les institucions no han de portar, necessàriament, el lideratge, degut al control judicial, polític i policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica.

Mentre, han de mantenir la dignitat institucional de la nació i dels nostres dirigents davant abusos que estem patint, han de mantenir la lluita per la llibertat i la democràcia, amplament vulnerades per l’EE, han de restaurar els danys soferts per l’aplicació del 155, han de denunciar totes les provocacions que patim per partits i grups ciutadans unionistes (que normalment son de caire feixista), etc...

Aquesta actuació s’ha de planificar exhaustivament per saber explicar quines son les responsabilitats que té l’EE, pel control que exerceix davant de manifestacions de descontentament de la ciutadania pels afers de la vida quotidiana.

És per això que és imprescindible tenir-les al nostre costat i no en contra, és per això que s’ha de tenir majoria absoluta de diputats republicans al Parlament i conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a donar suport a la Proclamació d’independència de la República en el moment adequat, és per això que s’ha d’anar a votar partits independentistes i no practicar l’abstenció, perquè l’abstenció dels independentistes afavoreix els resultats dels unionistes”

De tota manera, tal com diem a continuació, el Parlament ha d’exercir

 tornar index

4.- Accions de sobirania

“El Parlament ha de manifestar la seva sobirania, delegada per la ciutadania, des del primer moment, un cop escollit l’executiu del país i ha de defensar, per damunt de tot, la seva competència per plantejar al seu si, tot tipus de debats i només acceptant qualsevol intervenció dels tribunals espanyols en allò que ja hagi legislat, i es demostri que no és de la seva competència, no en allò que preventivament es vulgui legislar. De cap manera tolerarà interferències en assumptes que pertoquen al Reglament del propi Parlament, o en debats polítics de qualsevol mena ja siguin sobre la figura de la Monarquia o sobre el rebuig de qualsevol vulneració de drets fonaments bàsics que puguin realitzar els poders, executiu, legislatiu o especialment judicial de l’EE.

Per altra banda, el Parlament, a l’hora de legislar, no ha de limitar-se a fer-ho des de les competències pròpies de l’autonomia, sinó que ho ha de fer des de les necessitats pròpies d’una nació lliure, independentment de si té aquestes competències, o no les té. S’han d’aprovar lleis socials encara que traspassin les competències de la Generalitat.

Les lleis del Parlament han de ser una mostra del programa social que es voldrà aplicar en el futur Estat independent, és a dir Quin País Volem.

Que siguin les que aplicarà la República un cop constituïda. Si aquestes lleis son recorregudes i bloquejades per l’estat espanyol un cop aprovades, s’han de publicar al DORC, Diari Oficial de la República Catalana, que ha de posar en marxa el Consell per la República a Waterloo. Així quedarà palès el cos legislatiu que entrarà en vigor el mateix dia que es faci la Proclamació de la República.”

De tota manera aquesta sobirania es troba esquerdada per les continues baralles i enfrontaments entre els partits independentistes.

Hem de deixar enrere espectacles com el que cita en V. Partal a l’editorial del 11/11/2020:

“Un govern independentista capaç no hauria organitzat aquest lamentable espectacle. Però és que, a més, hauria aprofitat la situació per demostrar a la gent que l’espoliació fiscal que Espanya continua exercint sobre el nostre país mata. Mata literalment. I hauria denunciat amb tota la força el govern espanyol, per més progressista i d’esquerres que vulga fer veure que és. I hauria estat radical, hauria anat a l’arrel del problema, i no hauria dubtat a enfrontar-se amb qui fos en defensa dels ciutadans de Catalunya, amenaçant tant com calgués, per exemple, de tombar el govern de Madrid a les Corts espanyoles, si no es resolien de pressa les necessitats que té la població.”

Però aquests enfrontaments son conseqüència del que expliquem a continuació comentant l’entrevista que li fa Vilaweb a l’Antoni Castellà el 23/1/23 i que trobareu en l’enllaç: https://www.catproposa.cat/va-230124

“A Catalunya Proposa hem dit molt clarament que, en un procés d’alliberament nacional, el paper dels partits no pot ser el de liderar el procés i el de les institucions autonòmiques tampoc. I ho expliquem així en el nostre web a l’apartat de documents, en Àmbits i Línies de treball i en l’apartat C Moviment d’Unitat de la gent autoorganitzada, diem: 

tornar index

5.- “Perquè no serveixen els partits per portar-nos a la República.?

Els partits, normalment, estan pensats per defensar unes posicions ideològiques concretes, de com veuen el món i com, des d’aquests postulats, es pot governar la societat i això es plasma en un programa electoral, en el que es diu què es farà i de quina manera, etc, i s’exposa en unes eleccions, en les que s’enfronten els uns contra els altres per, evidenciar la seva visió diferent i per captar les preferències dels votants i aconseguir un major suport en forma de vots i diputats. Aquests partits estan pensats, precisament, per gestionar les institucions i aplicar el seu programa, i, per tant, per abastir els càrrecs institucionals necessaris per fer funcionar aquestes institucions. I aquests càrrecs ocupen la totalitat del temps per gestionar el dia a dia i, conseqüentment, han de ser càrrecs professionals ben retribuïts. Però això comporta el perill que els qui els ocupen estiguin més preocupats en preservar el seu càrrec, que en defensar polítiques pel bé comú de tota la ciutadania, i això fins i tot pot portar a pràctiques corruptes. Però en qualsevol cas, no estan organitzats per entaular una lluita contra un estat, normalment molt poderós. Parteixen d’una realitat d’enfrontament entre ells i, per tant, de la divisió enfront d’aquest estat i això els inhabilita a dur a la pràctica actes de desobediència i/o confrontació per conduir a la independència d’un nou país, perquè amb una actuació així, en el dia a dia de les institucions, son vulnerables i exposats fàcilment a la repressió i inhabilitació.

Per dur a terme uns objectius estratègics molt diferents, a la gestió del dia a dia, es requereix una organització molt diferent a la d’un partit.”

I en el següent article sobre l’entrevista amb l’A. Castellà que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.catproposa.cat/va230126 ,diem:

“Comentàvem el paràgraf que diu:

“Aquests cinc anys de repressió, una de les mancances que hem tingut és que les forces polítiques han competit les unes amb les altres. Legítim. Però utilitzant quina estratègia fer servir en clau electoral. Crec que és un error. Potser estaria bé que la manera d’arribar a la independència no formés part d’un programa electoral autonòmic. No dic que no hi sigui. L’estratègia ha de ser-hi, i consensuar-se. I quan arribi a les eleccions el capítol d’estratègia, que es pacti entre tots”.

Efectivament estem d’acord amb les afirmacions de l’A. Castellà però volem matissar, de manera molt important, que si bé “les forces polítiques han competit les unes amb les altres. Legítim.” Això és legítim quan l’enfrontament entre aquestes forces es fa dins el mateix nivell, diguem-ne jurídic, és a dir dins l’autonomia dependent de l’estat espanyol en el nostre cas, o si aquest enfrontament es fa en el nivell jurídic d’un estat sobirà perquè aquest és fins ara el joc polític dins una democràcia. I el paràgraf continua: “Però utilitzant quina estratègia fer servir en clau electoral. Crec que és un error. Potser estaria bé que la manera d’arribar a la independència no formés part d’un programa electoral autonòmic”. Evidentment és totalment erroni aquest enfrontament en un procés d’alliberament nacional perquè es fa un enfrontament entre forces que volen la independència dins un marc jurídic autonòmic, quan la lluita està plantejada contra aquest estat per arribar a ser un estat sobirà i per tant es necessita que les forces independentistes vagin juntes, sota una mateixa estratègia, fins la consecució de l’objectiu de la independència i aleshores, en un mateix nivell d’estat lliure, es podrà tornar a tenir els enfrontaments legítims entre forces polítiques en les eleccions dels representants del país.

Aquesta distinció és fonamental perquè els actuals dirigents dels partits independentistes, especialment ERC però també el PDCat i tot el sector “autonomista” de Junts no entenen com s’ha de plantejar la lluita d’alliberament nacional i amb la seva actuació estan torpedinant, conscient o inconscientment l’arribada a la independència. I això és molt greu perquè, si és conscientment, és gravíssim i si no ho és demostra un pèssim nivell polític de qui manté aquestes posicions i aquests governants millor que vagin cap a casa.

No val l’excusa que fa servir ERC de que primer s’ha d’augmentar la base independentista (que també, evidentment) però això ho planteja amb un enfocament totalment equivocat, sense una proposta concreta, fixant la independència a un període de una vintena d’anys, quan és des de sempre, i també ara mateix, que patim l’espoli i la repressió contra Catalunya i, per adobar-ho, ho fan amb actuacions pactistes amb l’estat espanyol de qui ens volem separar. Hem de dir que convenientment enfocades es poden complementar perfectament totes aquestes estratègies.”

En aquesta lluita d’alliberament nacional hem de lluitar sota una Estratègia Compartida per totes les forces independentistes , governant per a tota la població i fent-ho millor que no ho fan altres. Però respecte a la Generalitat ens podem trobar que haguem de fer, tal com es recull en un article de Joan Guarch en el blog xarxallam que trobareu en aquest enllaç: https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-el-lideratge-no.html 

  tornar index

6.- Una certa confrontació institucional

“El Parlament a l’hora de legislar no ha de limitar-se a fer-ho des de les competències pròpies de l’autonomia, sinó que ho ha de fer des de les necessitats pròpies d’una nació lliure, independentment de si té aquestes competències, o no les té. S’han d’aprovar lleis socials encara que traspassin les competències de la Generalitat. Això ens obliga a mantenir una certa “confrontació institucional”. Aquesta confrontació amb l’Estat, s’ha de fer, a través de l’acció jurisdiccional ordinària, com recursos contenciosos administratius o al Tribunal Constitucional en definitiva portant a l’extrem la defensa de les lleis aprovades pel parlament, amb l’objectiu d’anar exercint la sobirania i obligant a que aquesta sigui, o bé acceptada o també reprimida, deixant en evidència l’EE front a la ciutadania d’aquí, de l’Estat espanyol i de la unió europea i sumant punts cap a la nostra causa justa perquè, en un moment determinat, una gota faci vessar el got al nostre favor.

Tal com diu en V. Partal en el seu editorial del 11/11/20 “El col·lapse del govern efectiu, també”:

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-collapse-del-govern-efectiu-tambe/

“...i en vista d’això estic cert que cada vegada més independentistes aniran entenent que el procés no es rematarà des de les institucions autonòmiques espanyoles. I que, per tant, cal prendre’s seriosament la construcció de les institucions republicanes. D’unes institucions que, ara com ara, amb els errors comesos pel Consell per la República, no tenen la tracció necessària, però que és evident que són, combinades amb la mobilització del carrer i l’atac judicial a Europa, l’únic camí real cap a la llibertat, que hauria d’equivaler al bon govern.”

Tal com diem en l’Annex  al punt 6 de l’Acord x la Confluència, que trobareu com hem dit a continuació del punt 6 de l’AxC a l’enllaç: https://www.catproposa.cat/document-axc-6,  segurament s’haurà de fer un

tornar index

7.- Augment del nivell de confrontació

“Davant una situació com la que es viu potser caldrà, en un moment determinat, augmentar el nivell de confrontació, amb una estratègia consensuada i compartida, i aquí pot aparèixer la col·laboració i interconnexió entre la Generalitat i el CxR, d’aital manera que els dos darrers Presidents, inhabilitats per l’EE, poden encapçalar i fer públic, des del Govern del CxR a Waterloo, un programa concret de mesures de govern del país, i des de la Generalitat autonòmica es posa en marxa, sense fer-ne cap manifestació pública de seguiment del programa, però en clara evidencia de que es fa seguint expressament les indicacions de Waterloo, la qual cosa tensarà extremadament les relacions amb l’EE.

El poder de la injustícia espanyola pot judicar i inhabilitar presidents, i nosaltres sense fer un enfrontament directe practiquem la confrontació institucional, sense que pugui ser reprimida perquè no es fa res il·legal.

Una altra possible campanya, complementaria a algunes de les mesures anunciades, seria la de fer una insubmissió fiscal i ingressar, per part de tothom, tots els impostos estatals a la Hisenda Catalana i no transferir-los al Govern de Madrid sinó destinar-los a ajudar a sortir de la crisi a tots els catalans perjudicats per la pandèmia.

El paper de la ciutadania en aquesta campanya és molt clar, però la primera insubmissió fiscal és la que han de protagonitzar les pròpies institucions, Generalitat, Diputacions i ajuntaments. Per una campanya d’aquest estil s’ha de donar exemple i tenir el compromís absolut de les institucions.

Per la insubmissió fiscal, s’han de dipositar els diners en entitats situades fora de la intervenció que pugui fer l’estat espanyol per no bloquejar-ne la disponibilitat, en efectiu d’aquests diners.

Al mateix temps obliga a adoptar mesures per la constitució d’una Banca Pública, i al mateix temps a contactes amb possibles països que ens deixin diners en el moment adequat.

Aquesta decidida interconnexió Generalitat- CxR, amb mesures que es situen al costat de la gent, de tota la ciutadania de Catalunya, arrossegarà, indubtablement, a ser seguida per l’independentisme i amb la simpatia de la població unionista de Catalunya.

Ha d’anar acompanyada d’una gran campanya de comunicació del perquè de les decisions preses i de que per sortir de la crisi, la millor solució és disposar de la capacitat de gestionar els diners dels propis impostos.

La darrera funció que s’ha de fer des de la Generalitat, tal com es diu en el darrer apartat de l’Annex 6 citat:

tornar index

8.- Construcció d’estructures d’estat imprescindibles

“Paral·lelament, una altra de les tasques és anar preparant una sèrie d’estructures d’estat imprescindibles, adequades a la realitat del nostre país, per posar en marxa la República des del moment en que es pugui fer efectiva la Proclamació i que s’han d’anar treballant des d’ara mateix per tenir-les apunt en el moment oportú. Algunes d’elles fan referència a tribunals de justícia, policia democràtica, agència tributària, comunicacions i telecomunicacions, etc...”

I el darrer paràgraf de l’Annex del punt 6 diu:

“Per aquesta raó una institució com la Generalitat han d’estar governades per persones compromeses en l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya perquè continuen essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana”.

Després de tot el que hem dit podem arribar, tal com es diu en l’article de J. Guarch al seu blog de xarxallam, que podeu trobar a l’enllaç: https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-el-lideratge-no_9.html a una

tornar index

9.- Conclusió

“Per la importància que poden jugar les institucions del país és absolutament vital preparar bé les properes eleccions a la Generalitat.

S’han de guanyar clarament, ampliant, especialment, el nombre de vots en termes absoluts a favor de l’independentisme, respecte de qualsevol de les eleccions passades. En cada elecció s’han de sumar més votants independentistes que en l’anterior perquè el recolzament a les urnes ja sigui en un referèndum o en unes eleccions és el que ens dona plena legitimitat per Proclamar la República.

Això vol dir que cap independentista s’ha de quedar a casa. Tots hem d’anar a votar i, com sempre, hem de votar aquella opció independentista que ens ofereixi més confiança de que ens pot portar a la Proclamació de la República, encara que tinguem un cert desencís del que s’ha fet en aquest últim període de desorientació i no estiguem absolutament d’acord en el que es plantegi ara, però no podem deixar que la nostra abstenció afavoreixi el camp unionista. Abans de les eleccions, exigim als partits posicions clares i decidides cap a la Proclamació de la República, un camí de com aconseguir-ho i el compromís inequívoc de fer-ho i votem per aquells que ho subscriguin.

Si fem les coses bé i no perdem el temps en discussions que ens allunyen de l’objectiu que realment perseguim, passar del 50% +1 dels vots emesos caurà pel seu propi pes i no serà ni tan sols necessari, fixar-ho com a objectiu a aconseguir en aquestes eleccions.”

tornar index

Catalunya Proposa

15/2/23